Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Vocabulari clau: Segona República i Guerra Civil Espanyola

La Fi de la Guerra Freda i: L’Apaivagament dels Conflictes Regionals

Durant la segona meitat de la dècada de 1980, la distensió definitiva entre els dirigents soviètics i nord-americans es va traduir en un apaivagament dels conflictes armats arreu del món. D’altra banda, la decisió soviètica de 1986 de no intervenir en els conflictes interns dels seus països satèl·lit va provocar una sobtada revolució a l’Europa central i balcànica, els símbols de la qual van ser la caiguda del teló d’acer, representat pel mur de Berlín i la reunificació d’Alemanya.

• Les tropes soviètiques que havien ocupat l’Afganistan van abandonar el país i el poder va passar en mans dels islamistes.
• A Cambodja, els vietnamites, com que no tenien

La Campanya Contra l'URSS

La Guerra del Pacífic i l'Intervenció dels Estats Units

El Mur de Berlín

El mur de Berlín (1961), també conegut com a "el mur de la vergonya", va ser el símbol visible de la Guerra Freda i de la divisió d'Alemanya i del món en dos blocs: el nord-americà i el soviètic.

La ciutat de Berlín es trobava enmig de la RDA (República Democràtica Alemanya). Atès que Berlín gaudia de la possibilitat de comunicar-se lliurement amb les quatre zones en què s'havia dividit Alemanya, els alemanys que volien fugir de la zona comunista anaven a Berlín i passaven després al sector occidental. Com que el nombre de berlinesos orientals que passaven a la part occidental no parava d'augmentar, les autoritats comunistes van substituir el filat que delimitava la zona soviètica per un mur de formigó. La ciutat...

Europa: El Mur de Berlín

El Mur de Berlín (1961), també conegut com a «Mur de la Vergonya», va ser el símbol visible de la Guerra Freda i de la divisió d'Alemanya i del món en dos blocs: l'occidental (liderat pels Estats Units) i l'oriental (liderat per la Unió Soviètica). La ciutat de Berlín es trobava enmig de la RDA. Donat que Berlín gaudia de la possibilitat de comunicar-se lliurement amb les quatre zones en què s'havia dividit Alemanya, els alemanys que volien fugir de la zona comunista ho feien anant a Berlín i passant després al sector occidental. Com que el nombre de berlinesos orientals que passaven a la part occidental no parava d'augmentar, les autoritats comunistes van substituir el filat que delimitava la zona soviètica...

La Distensió (1969-1976)

Canvis als Estats Units i la Doctrina Nixon

Amb l’elecció del president R. Nixon (republicà) el 1969, es van reprendre les negociacions amb els soviètics.

Va haver-hi una crisi social presidida pels conflictes i la violència racial, l’oposició a la Guerra del Vietnam i el moviment contracultural.

Els primers indicadors de canvi del cicle econòmic van ser el creixement de l’atur i la inflació.

Nixon va canviar els principis de política exterior del país, anomenada la Doctrina Nixon:

• Retirada de les tropes del Vietnam.
• Distensió amb l’URSS.
• Apropament a la Xina.
• No-intervenció directa en conflictes regionals.

Altres factors de la Distensió: L'Ostpolitik

La victòria de W. Brandt i l’SPD (Partit Socialdemòcrata)...

Transformacions socials a la fi del franquisme

La societat urbana i l'expansió de les ciutats

L'expansió de les ciutats espanyoles es va caracteritzar per una manca de planificació, la qual cosa va suposar una degradació important dels centres històrics i un creixement desordenat i de mala qualitat. El predomini de la societat urbana, juntament amb l'expansió de la classe d'agricultors al mercat, va suposar els canvis socials més importants de la història contemporània d'Espanya.

Canvis en l'estructura de classes i la mentalitat

El món rural i la classe obrera

El món rural es va caracteritzar per un descens dràstic del nombre de jornalers i una millora salarial. Aquesta nova situació va ser una de les causes que la transició política...

Conflicte Social durant el Bienni Reformista

La lentitud de les reformes, sobretot la reforma agrària, va causar la impaciència de molts treballadors, ja que hi havia molt atur. La CNT va adoptar un objectiu revolucionari, creant vagues generals per destruir l'ordre burgès. Van haver-hi moltes vagues, insurreccions i ocupacions de terres. Això va produir un gran desgast del govern d'Azaña, agreujat pels conflictes i la mala situació econòmica.

El Bienni Conservador (1933-1936)

Les Eleccions de 1933 i el Govern de Dretes

L’esquerra es va presentar desunida, mentre que la dreta ho va fer unida i organitzada. Dues forces polítiques van obtenir els millors resultats: el Partit Republicà Radical (PRR) i la CEDA (Confederació Espanyola de...