Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La Crisis Democràtica a Europa

A principis del segle XX, Europa va experimentar una crisi democràtica degut a l'aparició de dos grups radicals: els de dretes, que eren nacionalistes, feixistes, antidemocràtics i conservadors, i els d'esquerres, que eren comunistes.

El Col·lapse de les Democràcies Post-Primera Guerra Mundial

Després de la Primera Guerra Mundial, es van establir règims democràtics en moltes parts d'Europa i es van ampliar els drets de vot. No obstant això, aquestes democràcies no van poder resoldre els problemes de la postguerra, perdent el suport de la població.

La població va buscar governs autoritaris, influenciada per l'establiment d'una dictadura comunista a Rússia i les nombroses vagues a l'Europa occidental.

La

Descolonització: Índia

L'Índia, coneguda com la "joia de la Corona" de l'Imperi Britànic, va iniciar el seu camí cap a la independència. A causa de les pressions nacionalistes, els britànics havien acceptat proclamar una constitució federal, però va ser rebutjada.

El Partit del Congrés, amb líders com Mahatma Gandhi, que practicava la política de no-cooperació amb l'invasor, va reclamar la independència immediata de l'Índia. Un cop independent, decidiria si lluitar amb els aliats. Però Churchill ho va rebutjar i va proposar que l'Índia participés en l'esforç de guerra i que, un cop acabat el conflicte, obtindria la independència. El partit comunista indi va acceptar la proposta dels britànics.

Quan va acabar la Segona Guerra...

L'homogeneïtzació social

EUROPA: EL MUR DE BERLÍN: El mur de Berlín (1961), també conegut com a “el mur de la vergonya”, va ser el símbol visible de la guerra freda i de la divisió d’Alemanya i del món en dos blocs: el nord-americà i el soviètic.

La ciutat de Berlín es trobava enmig de la RDA. Donat que Berlín gaudia de la possibilitat de comunicar-se lliurement amb les quatre zones en què s’havia dividit Alemanya, els alemanys que volien fugir de la zona comunista anaven a Berlín i passaven després al sector occidental. Com que el nombre de berlinesos orientals que passaven a la part occidental no parava d’augmentar, les autoritats comunistes van substituir el filat que delimitava la zona soviètica per un mur de formigó.

La ciutat va quedar...

Creixent Conflictivitat Social

El número de vagues es dispara i hi ha un gran malestar social. A més del malestar general, la CNT (sindicat anarquista) promou l'agitació política, és a dir, les vagues, les insurreccions (ocupar ciutats senceres amb armes), manifestacions, etc. En el camp andalús, promouen les ocupacions de finques. Això va obligar al govern d'esquerres a intervenir, i es va reprimir la CNT, com a Castillblanco i a Arnedo, on hi va haver morts, i a Casas Viejas, on es van tancar els anarquistes en una casa i la Guàrdia Civil la va cremar.

Reorganització de les Dretes

En el moment en què les esquerres s'han d'enfrontar a problemes més greus, les dretes s'estan ajuntant, formant la CEDA al 1933, grup que agrupa a diferents...

Reforma de l'Estat Centralista

Un dels grans projectes va ser canviar l'estructura territorial. Fins ara, Espanya era un estat centralista, i el govern de la república es plantejava com encaixar els desitjos d'autogovern amb l'estat espanyol. Des del segle XIX s'havia imposat un estat centralista, i ara es promovia el dret a l'autonomia de les regions. Es va reconèixer el dret a l'autonomia. La primera comunitat que s'hi va adherir va ser Catalunya (el 1932), després el País Basc (el 1936), el lehendakari (el cap) es deia José Antonio de Aguirre (PNB), els gallecs van arribar tan tard que no els hi va donar temps.

Reforma en el Terreny de l'Educació i la Cultura

Les taxes d'analfabetisme eren altes. L'objectiu era promoure una educació...

Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Del 1931 al 1933, per primera vegada a la història, el president de la República (fins al 1936) va ser Niceto Alcalá-Zamora, qui feia les funcions de cap d'estat. El govern va quedar en mans de Manuel Azaña, un govern d'esquerres (IR + PSOE, PRRS, ORGA) fins al 1933.

Constitució de 1931

Aquesta constitució, aprovada el 9 de desembre, va ser la més avançada i progressista del seu temps. Definia Espanya com una:

• República de Sobirania Popular: Tot el poder recau en el Parlament, en les Corts, representants del poble, que són els que aproven les lleis.
• Separació de Poders: Legislatiu (Parlament), Executiu (Govern), Judicial (Jutges).
• Corts Unicameral: No hi ha Senat, només Congrés.
• Àmplia Declaració de Drets:

Crisi del Cu-cut!

El Cu-Cut, una revista satírica, va provocar una crisi el 25 de novembre amb un acudit ofensiu als militars. Això va desencadenar la llei de Jurisdiccions i la formació de la Solidaritat Catalana.

Setmana tràgica

Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 1909, Barcelona va viure una revolta contra l'enviament de militars a l'Africa, amb conseqüències tràgiques i repressió posterior.

La Mancomunitat de Catalunya

Impulsada per la Lliga Regionalista, la Mancomunitat va durar 11 anys i va representar una descentralització administrativa limitada per a Catalunya.

Canvis Socials

La industrialització va provocar canvis significatius en la forma de viure:

• Es va mantenir l'estratificació social, però va sorgir una petita classe mitjana urbana vinculada a petits comerciants, propietaris i professions liberals (professors, metges...).
• Noves formes de sociabilitat i oci, com els casinos (llocs de trobada per a la burgesia) i els ateneus (per a obrers). Aparició de noves activitats esportives (futbol) i l'excursionisme.
• Augment de l'alfabetització i accés a la informació. Aparició de mitjans de comunicació com la ràdio als anys 20.
• Sorgiment de l'opinió pública.
• La visió de la dona continuava sent subordinada a l'home, limitada a l'àmbit domèstic. Tot i això, algunes dones comencen a practicar esport

Bandol republicà:

      El govern presentà la dimissió al poc del començament del cop d’estat. Poder molt inestable, on els partits manaven excessivament i el poder del govern era molt limitat.

A més: esclat d’una Revolució Social encapçalada pels anarquistes i especialment forta a Aragó (col·lectivitzacions agràries) i a Catalunya (col·lectivitzacions industrials). Es varen produir fortes tensions entre els anarquistes de la CNT, que volien primar la revolució per damunt de la guerra, i els comunistes, que consideraven que la revolució s’havia d’esperar i la guerra, guanyar-la, era el principal. Aquestes divisions esclataren amb els fets de maig de 1937, quan CNT i comunistes lluitaren als carrers de Barcelona. Aquests...