Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La Vida Política i l'Alternança en el Poder

Els partits dinàstics, aquells que recolzaven la monarquia restaurada, la Constitució de 1876 i el sistema canovista, s’alternaven pacíficament en el poder: els conservadors i els liberals.

Ideologia Compartida pels Partits Dinàstics

El Partit Conservador i el Partit Liberal compartien els següents principis:

• La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralista.
• Ser partits minoritaris de notables.
• Estar recolzats per la burgesia, la vella noblesa i la classe mitjana benestant.

El Partit Liberal-Conservador

Liderat per Cánovas, estava recolzat per liberals i conservadors (vella noblesa, alta burgesia i amplis sectors de l’Església)...

Orígens i les causes de la Restauració

Tornada al tron de la dinastia borbònica d'Alfons XII després del pronunciament de Martínez Campos en Sagunt que es divideix en tres etapes:

Primera:

Regnat d'Alfons XII (1875-85).

Segona:

Regència de Maria Cristina (1885-1902).

Tercera:

Regnat d'Alfons XIII i crisi de la Restauració (1902-31) que es divideix en dos períodes:

De 1903-1923: Alfons XIII.

De 1923-1930: Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Primera Restauració (1875-98)

El sistema polític de la Restauració

El polític més important, Cánovas del Castillo, volia un nou model polític per superar els problemes endèmics com el caràcter partidista dels moderats, l'intervencionisme dels militars en la política i la proliferació d'enfrontaments...

El catalanisme conservador

El Vigatanisme

El catalanisme comença a aparèixer cap a la segona meitat del segle XIX. Defensa la necessitat de descentralitzar Espanya i vol reafirmar la personalitat política de Catalunya.

Durant els primers anys, les vessants progressistes i les conservadores volen aprofitar-se d'aquest catalanisme que està creixent i volen que s'identifiqui amb la seva proposta. És a dir, es barallen per decidir si el catalanisme està vinculat a postures conservadores o a progressistes, al laïcisme o al catolicisme.

Durant un temps, el catalanisme viu molt lligat al progressisme gràcies a Valentí Almirall i al federalisme. Llavors, els conservadors reaccionen. Almirall intenta lluitar contra la idea que associa el catalanisme...

Crisi de 1917

A principis de 1917, la situació era de descontentament social a causa de la Primera Guerra Mundial, ja que va provocar una disminució del nivell de vida de les classes populars. La crisi va esclatar al març de 1917 quan la CNT i la UGT convoquen una vaga per protestar per l'encariment dels productes de primera necessitat. Aquesta crisi es va agreujar a l'estiu de 1917, quan el govern va fer front a:

• Una vaga general que va ser reprimida durament per l'exèrcit.
• Als militars en desacord amb el sistema d'ascensos dels oficials. Aquests van crear juntes de defensa que van acabar dissoltes.
• Als partits opositors que es reuneixen en una assemblea de parlamentaris catalans per exigir un govern provisional, corts constituents, nova constitució

Primera Guerra Carlina (1833-1840)

S'inicia en morir Ferran VII i al principi és favorable als carlistes, que van derrotar en diverses ocasions les tropes del govern. A Catalunya i al Maestrat van utilitzar la tàctica de guerrilla liderades per Cabrera, el Tigre del Maestrat. A la zona basca cal destacar el Setge de Bilbao, que va ser un fracàs i va morir el general Zumalacárregui, el seu millor estratega. També cal destacar l'Expedició Reial, en la qual els carlistes intenten sense èxit prendre Madrid. El resultat de la guerra no va quedar clar fins a 1837, en què es va veure que la balança s'inclinava cap al bàndol isabelí degut, entre altres coses, al suport de França i Anglaterra. La victòria liberal en la batalla del Pont de...

Millores Agrícoles

Tècniques

• Disminució del guaret
• Augment del regadiu
• Ús d'adobs
• Diversificació de conreus

Estructura de la Propietat

Latifundis

• Finques de gran extensió (350 ha)
• Ús ineficaç de recursos
• Baixos rendiments
• Baix nivell tecnològic
• Mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada)
• Localització: Andalusia occidental, Extremadura, Castella-La Manxa

Minifundis

• Dimensions reduïdes (menys de 10 ha)
• Insuficients per a la subsistència
• Localització: Galícia

No Propietaris

• Emfiteutes (contracte de per vida)
• Rabassa morta
• Arrendataris
• Parcers (mitgers)
• Masovers (viuen a la finca)
• Jornalers (no fixos)

Tensió al Camp

• Concentració de terres (latifundis)
• Abundància de jornalers
• Desinterès dels terratinents
• Condicions de vida precàries
• Difusió del

Característiques:

• La Lliga Regionalista serà el gran partit polític catalanista des de 1901 a 1923. De l’any 1923 al 1929 hi ha la dictadura de Primo de Rivera i el partit queda prohibit.
• Unió Catalanista: associació catalana, Valentí Almirall, progressista, republicà.
• És un partit catalanista i de caire conservador amb el suport de la burgesia catalana.
• Líders destacats: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó.

Cronologia

• 1891 – Creació de la Unió Catalanista
• 1892 – Bases de Manresa (document)
• 1898 – Pèrdua de Cuba
• Regeneracionisme
• 1899 – Campanya del “tancament de caixes”
• Fundació del Centre Nacional Català (Prat de la Riba)
• 1901 – Creació de la Lliga Regionalista
• Candidatura dels Quatre Parlaments

Explicació cronologia

1898:

La crisi de l’Antic Règim (1808-1833)

La crisi de l'Antic Règim, que s'havia anat formant durant tot el regnat de Carles IV, va eclosionar el 1808 amb l'ocupació del país per part dels francesos. A la guerra el va acompanyar l'inici d'un canvi polític i social decisiu en la història contemporània espanyola. Quan va retornar Ferran VII va intentar restablir l'ordre antic. Els desastres de la guerra, la permanent inestabilitat i la pèrdua de les colònies van reduir Espanya a la condició de potència de segon ordre.

1808 és una de les poques dates de la història d'Espanya que es pot considerar com una veritable discontinuïtat. La societat no es va veure modificada en absolut per la crisi dels anys 1808-1814. Seguirà essent una societat...

Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

Carles II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i besnét de Felip IV, qui va ser coronat amb el títol de Felip V. Acabava així la dinastia dels Habsburg i arribava al tron espanyol la dinastia dels Borbons.

Molt aviat, però, es va formar un bàndol dins i fora d'Espanya que no acceptava el nou rei i donava suport al pretendent, l'Arxiduc Carles d'Habsburg. La guerra civil i europea va esclatar.

El conflicte tenia una doble perspectiva:

• Perspectiva internacional: L'ascens al tron espanyol de Felip V representava l'hegemonia francesa i la temuda unió d'Espanya i França sota un mateix monarca. Aquest perill va portar Anglaterra i Holanda

El Regnat de Felip IV i el Projecte del Comte-duc d'Olivares

El regnat de Felip IV (1605-1665, rei des del 1621) suposa el final del període menys conflictiu que havia representat el del seu pare, i reprèn el període més crític per a la monarquia dels Àustries espanyols. El projecte del comte-duc d'Olivares va sorgir en un context de creixents conflictes que augmentaven la necessitat de despeses. L'escassetat de recursos era un problema estructural ja pels Àustries espanyols, i se solucionava sempre provisionalment a base d'augmentar els impostos i de recórrer a préstecs. Però era evident que Castella estava esgotada en homes i en armes. Per a Olivares, la solució era que tots els regnes de la monarquia participessin. Així va concebre...