Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La dècada socialista (1982-1992) i els Fets de Maig del 37

Història3,55 KB

La dècada socialista (1982-1992)

Després de la victoria de UCD en les eleccions de 1977 i 1979, el PSOE va guanyar força fins triomfar en les eleccions del 28 d’octubre de 1982. El PSOE liderat per Felipe González. UCD s’elimina, i Alianza Popular ocuparà l’espai d’oposició d’UCD. El PSOE va triomfar amb majoria absoluta. Felipe González va estar gairebé 14 anys en la presidència.

Durant aquesta època es van dur a terme diferents reformes, econòmiques i polítiques, amb l'objectiu de sortir de la crisi econòmica, consolidar la democràcia i incorporar-se a la Unió Europea després de substituir càrrecs polítics que encara eren franquistes.

Es va dur a terme una evolució econòmica després de la crisi que arrossegava...

Continua llegint "La dècada socialista (1982-1992) i els Fets de Maig del 37" »

Guerra Civil Espanyola: Bàndol Republicà i Fets de Maig 1937

Història1,51 KB

El bàndol republicà: guerra i revolució

Al setembre de 1936, la República espanyola, liderada per Largo Caballero, era un govern format per republicans, socialistes i comunistes. Tenien el poder per controlar col·lectivitzacions, autonomia milicians i terror revolucionari. A Catalunya, la Generalitat, amb Lluís Companys al capdavant, tenia un govern d'unitat amb ERC, PSUC, POUM, CNT i nous ajuntaments. Al novembre, 4 ministres anarcosindicalistes entren al govern i la República es trasllada a València.

Fets de Maig 1937

Els problemes que van debilitar el govern de Largo Caballero i van obrir una nova etapa en el bàndol republicà van esclatar a Barcelona els primers dies de maig de 1937. Les tensions van esclatar violentament quan les...

Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: Bàndol Republicà i Fets de Maig 1937" »

Bombardejos a Barcelona i construcció de l'estat franquista

Història3,12 KB

Els bombardejos de Barcelona

La Guerra Total

La guerra total va comportar bombardejos sistemàtics sobre la població civil. Aquesta estratègia tenia dos objectius: la desmoralització (l'afebliment psicològic de la rereguarda era tan important com la lluita al front) i l'extensió del camp de batalla més enllà del front, fins a la rereguarda.

Barcelona va ser assetjada amb brutal precisió per l'aviació italiana (amb base a Mallorca) i la Legió Còndor durant gairebé dos anys. Es van registrar 385 atacs i 1903 impactes de bombes. Es van construir més de 1300 refugis.

Conseqüències dels bombardejos

La manca d'aliments bàsics, l'estraperlo (mercat negre) i el racionament van ser conseqüències directes dels bombardejos. La població...

Continua llegint "Bombardejos a Barcelona i construcció de l'estat franquista" »

La radicalització política durant l'etapa del Front Popular a Espanya

Història3,56 KB

L’etapa del Front Popular

(febrer - juliol de 1936)

6 de febrer de 1936

Eleccions generals a Espanya

Gran triomf del Front Popular (i del Front d’Esquerres a Catalunya, amb un 59 % dels vots). Conspiracions des de la dreta i l’Exèrcit per imposar un cop d’estat. La dreta es reorganitza al voltant de Calvo Sotelo.

Dimissió del govern provisional de Portela Valladares.

Azaña formà nou Govern composat per republicans i amb el suport parlamentari de socialistes i comunistes. Manuel Azaña es elegit nou President de la República, i nomena cap del Govern al gallec Casares Quiroga. Ampli Decret d’Amnistia, pel qual s’alliberaven els presos polítics. Alliberament del president Companys i dels altres implicats en la revolució del 34. Restabliment...

Continua llegint "La radicalització política durant l'etapa del Front Popular a Espanya" »

Bienni Reformista: Reformes i Estatut a Catalunya

Història3,56 KB

Desembre de 1931

Aprovació (sense consens) a les Corts de la nova Constitució de la República Espanyola.

Es constituí un nou Govern amb la majoria parlamentària de la coalició republicana - socialista, liderada per Manuel Azaña.

L'obra de govern del Bienni Reformista

La Reforma de l'Exèrcit

Intent de modernització i fidelització de l'Exèrcit: disminució del nombre excessiu d'oficials, Llei de Retir de l'oficialitat (pas a la vida civil sense jurament a la Constitució), creació dels cossos de suboficials, creació de la Guàrdia d'Assalt...

Cop d'Estat fallit l'estiu de 1932 del general Sanjurjo.

Separació de l'Església i de l'Estat

Separació de l'Església i de l'Estat i llibertat de cultes: laïcització de la vida civil pública,...

Continua llegint "Bienni Reformista: Reformes i Estatut a Catalunya" »

La Segona República Espanyola: Eleccions de 1931 i Constitució

Història4,09 KB

Les Eleccions Generals de 1931 i el Nou Govern

Les eleccions generals del 28 de juny de 1931 van donar una àmplia victòria a les forces d’esquerra a tota Espanya.

El partit amb més vots i escons fou el PSOE, amb 115 escons i el 24,5 %, seguit del Partido Republicano Radical. Finalment, la figura de cap de govern va recaure en Manuel Azaña, d’Acció Republicana.

A Catalunya, ERC va obtenir el 6,5 % dels vots i 31 escons (sobre un total de 470 escons a Espanya).

Els Primers Reptes del Govern d'Azaña

El nou govern d’Azaña, integrat per republicans i amb suport parlamentari dels socialistes, va afrontar com a primers grans reptes:

  • La redacció de la nova Constitució de la República.
  • La redacció dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i
...
Continua llegint "La Segona República Espanyola: Eleccions de 1931 i Constitució" »

La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Conflicte (1931-1936)

Història3,5 KB

Descentralització de l'Estat

L'objectiu de la República era permetre que les nacionalitats més històriques poguessin autogovernar-se. Primer va ser Catalunya amb la Generalitat de Catalunya. Després, el País Basc, on el PNB i els carlins van redactar un projecte d'Estatut, que no es va aprovar per ser poc democràtic i incompatible amb la Constitució. Al 1936 sí que es va aprovar l'autogovern gràcies a l'apropament als republicans per part del PNB.

Reformes d'Ensenyament

Es van construir moltes escoles, obligatòries i gratuïtes, laiques, amb noves places de mestres. Es va produir una guerra escolar entre republicans i conservadors per la reforma. Es pretenia apropar la cultura als pobles amb biblioteques ambulants, xerrades i teatre....

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Conflicte (1931-1936)" »

Guerra Civil Espanyola: Inicis, Revolta i Internacionalització

Història2,59 KB

Guerra Civil Espanyola: Inicis i Internacionalització

La revolta militar i el seu fracàs: la divisió d'Espanya

L'espurna del conflicte i el fracàs inicial de la revolta

  • Després del triomf del Front Popular, s'accentuen les diferències polítiques. Mentrestant, la conspiració militar per posar fi a la República seguia el seu curs, liderada per figures com Franco, Goded i Mola (conegut com "El Director"). Els assassinats de José del Castillo (12 de juliol) i de José Calvo Sotelo (13 de juliol) van ser esdeveniments clau. La revolta militar va començar el 17 de juliol a Melilla i el 18 de juliol a la Península.
  • Una Espanya dividida en dues zones: la republicana i la nacional. Es van diferenciar els llocs on va triomfar el cop militar i
...
Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: Inicis, Revolta i Internacionalització" »

L'Espanya de la postguerra, 1939-1959

Història9,68 KB

L'ESPANYA DE LA POSTGUERRA, 1939-1959: ASPECTES SOCIALS, POLÍTICS Y ECONÓMICS


En obtenir la victòria, el bàndol nacional va establir una dictadura militar conservadora i en principi feixista. El règim, que es creia provisional i afeblit per la victòria dels Aliats en la 2a Guerra Mundial, va sobreviure i va poder participar en la Guerra Freda. La no bel·ligerància d'Espanya va tenir com a conseqüències una devastació material i la fractura social, que van ser difícils de superar a causa de l'autarquia, imposada per Franco, i l'absència d'una possible reconciliació. A la fi dels cinquanta, Espanya va entrar en un període de desenvolupament, gràcies a les reformes econòmiques liberalitzadores, que ràpidament va tenir efectes...

Continua llegint "L'Espanya de la postguerra, 1939-1959" »

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Història2,42 KB

La Dictadura de Primo de Rivera: El Regnat d'Alfons XIII (1902-1931)

Durant el regnat d'Alfons XIII, sobretot a partir de 1917, el règim de la Restauració va entrar en crisi. En els anys següents, va ser difícil formar majories estables al Parlament, ocasionant successives crisis de govern. A més, va augmentar la conflictivitat social (vagues, violència patronal i reacció armada dels anarcosindicalistes). A això es va unir, el 1921, el desastre d'Annual, que havia erosionat l'exèrcit; l'auge del nacionalisme i la millora dels resultats electorals dels republicans i socialistes.

Des de la primavera de 1923, ja s'estava conspirant contra el govern liberal des de dos fronts diferents, però coincidents en la necessitat d'enderrocar-lo:

  • Un
...
Continua llegint "La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)" »