Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

L’Ideari d'Almirall

a) Aquest document és un article escrit per Valentí Almirall, publicat al Diari Català l’any 1881. És un text de caràcter polític i contemporani als fets. Es tracta d’una font primària i el tema principal és l’ideari del catalanisme progressista.

b) Valentí Almirall va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític, i ha estat considerat un dels principals impulsors. Almirall, un dels dirigents federals més destacats de Catalunya, va trencar amb Pi i Margall l’any 1881 i es va decidir a impulsar una actuació política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia...

El Nacionalisme Basc

Causes del Nacionalisme Basc

El nacionalisme basc va sorgir per diverses causes, entre les quals destaquen:

• La pèrdua dels furs.
• El creixement industrial, que havia creat una burgesia industrial.
• L'arribada d'una forta immigració d'Espanya.

Va néixer el grup dels Euskaros, que defensava el catolicisme i la societat tradicional. L'impulsor principal va ser Sabino Arana, que defensava la raça basca, els furs, la religió i la independència del País Basc. Va fundar el Partit Nacionalista Basc, que posteriorment va esdevenir un partit autonomista.

El Moviment Obrer

Amb la Restauració, els partits obrers van ser prohibits i perseguits, i van haver d'actuar en la clandestinitat. Amb l'ascens del partit liberal, van ser legalitzats....

Els Partits Dinàstics

Cànovas va crear el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquests partits defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i l'Estat centralista.

• Els conservadors defensaven: el sufragi censatari, l'Església i l'ordre social. Els seus membres eren principalment de les classes altes.
• Els liberals defensaven: el sufragi universal masculí, un reformisme progressista i laic.

El Torn Pacífic

Quan un partit s'havia desgastat, exigia al govern que nomenés un executiu de l'altre grup. Es convocaven eleccions del nou govern, on sempre guanyava, i així comptava amb el suport de les Corts. Els dirigents conservadors catalans s'oposaven al centralisme i a la política religiosa de Cànovas. Els liberals eren progressistes,...

Conflitc a Ultramar:

Cuba: 1895-1898, el 1878 Espanya pacta amb Cuba un acord de pau (Pau de Zanjón), gran part de l'acord no es compleix per el govern espanyol i crea conflictes. Es manté encara la desigualtat política entre cubans i espanyols. S'acaba amb l'esclavitud el 1888. El govern espanyol es compromet a modernitzar l'administració de l'illa i no ho fa, provocant un descontent a la burgesia cubana. Fins el 1891, Cuba tenia moltes relacions comercials amb els EUA. La burgesia cubana ven productes dels EUA i els compra, no compra productes espanyols. Espanya aplica un gran impost als productes americans i impedeix que Cuba importi productes als EUA, perjudicant la burgesia cubana i els EUA. Tenir els EUA com a enemic és dolent. Els...

La societat al segle XIX

SOCIETAT
LIBERAL

• Fi dels estaments
• Anul·lació dels privilegis fiscals
• Fi dels drets jurisdiccionals

Igualtat legal de tots els ciutadans

Configuració de noves classes socials en funció de la propietat

• Burgesia
• Proletariat

NOUS GRUPS DIRIGENTS

Classes altes

• Noblesa convertida en propietària terratinent
• Burgesia
  • Rendista agrària i de negocis (comerç, borsa, inversions financeres)
  • Industrial (només important a Catalunya)
  • Alts càrrecs de l’exèrcit i de l’administració

Classes mitjanes

• Professionals liberals
• Propietaris mitjans
• Funcionaris de l’Estat

CLASSES POPULARS

• Grups urbans
  • Artesans: a Catalunya, força importància de la menestralia
  • Empleats de serveis
  • Proletariat: nou grup d’assalariats de la indústria. Origen en la indústria

Pensadors i Líders Polítics a l'Espanya Contemporània

A continuació, es presenten les figures més rellevants que van marcar el panorama polític i ideològic d'Espanya, especialment durant els segles XIX i XX, amb un focus en els nacionalismes i les diverses corrents de pensament.

Valentí Almirall: Pare del Catalanisme Polític

Valentí Almirall és considerat el pare del nacionalisme català. Va trencar amb el partit de Pi i Margall el 1881 per ser pactista. Defensava un federalisme progressiu, sense revolució, basat en la llibertat i la democràcia, amb un esperit regionalista i contra el centralisme. Va defensar la història, els usos, la llengua i la geografia de Catalunya, subratllant les diferències amb Espanya, però sense voler...

Germanies i Comunitats: Causes i Conseqüències

Introducció: Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, fill de Joana la Boja i Felip el Bell. Arriba des de Flandes a Espanya amb 17 anys per regnar.

Causes de les Comunitats:

• Carles I i V d’Alemanya era considerat un rei estranger, i el fet que tingués ministres estrangers va provocar la desconfiança dels espanyols.
• Greus problemes socials: anys de males collites, molta fam.
• Les corts havien exigit a Carles que jurés les lleis castellanes, que posés ministres espanyols i que el seu germà Francesc romangués a Espanya. Pel contrari, Carles va enviar el seu germà a fora i va nomenar estrangers com els seus consellers.
• El rei dona molt poca importància als afers espanyols i només convoca

El regnat de Ferran VII

Introducció:

Tractat de Valençay, fi de la Guerra del Francés. Ferran VII torna a Espanya, rebut amb un gran fervor popular. Partidaris de l’absolutisme li presenten el Manifest del Persa, pel qual s’aboliria la Constitució de Cadis i les seves reformes. Ferran VII el signa.

El Sexenni Absolutista (1814-1820):

Tornada a l’absolutisme i a l’Antic Règim. Restabliment del règim senyorial, de la Inquisició i forta repressió contra els liberals. Problemes: emancipació de les colònies americanes excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines, enfonsament de l’Hisenda Espanyola, descontent de la població que cada cop més s’identificava amb els liberals, nombrosos pronunciaments militars a favor de la Constitució...

Les Guerres Carlins

Antecedents

Mort de Ferran VII (1833), la Pragmàtica Sanció aboleix la Llei Sàl·lica: reina Isabel II amb M. Cristina de Borbó i dues Sicílies de regent. Carles Maria Isidre (germà de Ferran) s’hi oposa i no la reconeix com a reina. La regent expulsa Carles del país, però aquest tornarà pel País Basc i Navarra per encapçalar la I Guerra Carlina.

Divisió de la població en:

• Isabelins: liberals, funcionaris, burgesos, membres de l'exèrcit i alguns eclesiàstics. Volen l'abolició de l'Antic Règim.
  • Localització: Castella, el sud i les illes.
  • Caps militars: Espartero i Espoz i Mina.
• Carlins: ultra catòlics, patriòtics, absolutistes i defensors dels furs (Déu, pàtria i furs).
  • Localització: País Basc, Navarra,