Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La política exterior de Felip II

La política exterior de Felip II s’inspirava en els mateixos principis que el seu pare: l’hegemonia a Europa i la defensa de l’ortodòxia catòlica, tot i que apareixen nous escenaris.

La rebel·lió dels Països Baixos

El principal problema internacional de Felip II va ser la rebel·lió a Flandes.

Aquest territori es va integrar a la monarquia hispànica en abdicar Carles I. Era un territori força poblat i molt pròsper des del punt de vista econòmic gràcies a la manufactura tèxtil que s’havia desenvolupat gràcies a les exportacions de llana castellana. Des del punt de vista polític, la burgesia flamenca aspirava a ampliar el seu poder polític. A més, el calvinisme, una doctrina protestant, s’havia...

Context Històric

Els conflictes religiosos del segle XVI entre catòlics i protestants van ressorgir el 1618 a Bohèmia (Imperi Alemany). Tot i la política pacifista de Felip III, la monarquia hispànica va intervenir a favor dels Habsburg, derrotant els protestants.

Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Aquest conflicte, inicialment religiós entre la Lliga Catòlica i la Unió Evangèlica, es va estendre per Europa, motivat per interessos polítics, com el manteniment de l'hegemonia dels Habsburg. Amb l'ascens al tron de Felip IV el 1621, el conflicte es va generalitzar:

• Els calvinistes holandesos es van revoltar contra Felip IV, trencant la Treva dels Dotze Anys.
• Dinamarca (Christian IV) i Suècia (Gustau Adolf II) van donar suport al bàndol

La Revolució Americana

La Revolució Americana va ser la primera a aplicar les idees dels il·lustrats: la separació nacional i la separació de poders.

Origen del Conflicte

Al segle XVIII, Gran Bretanya, com a metròpoli, tenia tretze colònies a Nova Anglaterra. Les causes del conflicte van ser:

Causes Polítiques

• Els colons pagaven els mateixos impostos que els anglesos però no tenien representació política.
• Els colons se sentien anglesos i consideraven injusta aquesta situació.

Causes Econòmiques

• Gran Bretanya monopolitzava el comerç del té, cosa que va portar a la ruïna dels colons.
• Aquest fet va generar un clima de tensió i conflicte.

El Motí del Te de Boston

Aquest esdeveniment va ser la guspira que va iniciar la revolució. Els colons...

Restauració i Revolucions (1815-1848)

La Restauració (1815-1830)

Entre 1814 i 1815, els vencedors de Napoleó (Àustria, Rússia i Prússia) van proposar tornar a l'absolutisme (retorn a l'Antic Règim) i eliminar tot intent revolucionari (liberal). Aquest retorn al vell model sociopolític va ser ben rebut per l'aristocràcia, el clergat i els exiliats. A França, van retornar els Borbons amb Lluís XVIII (rodejat de cortesans), que van practicar una política restrictiva: control de la premsa i de tot acte de reunió i cultural. Torna la relació amb l'Església (tron i altar). Per reafirmar el retorn a l'ordre, el 1815 a Viena (Àustria), Metternich es reuneix en un congrés amb els reis d'Àustria, Rússia i Prússia per organitzar el mapa...

El Fracàs del Règim de l'Estatut Reial

La primera reacció de la reina regent va ser tèbia, i el govern de Cea Bermúdez volia intentar un acord amb l’infant Carles. L’immobilisme militar i polític del govern va permetre l’expansió del carlisme i les tímides reformes que va endegar van resultar del tot insuficients.

Un nou cap de govern, el liberal Martínez de la Rosa, promulgà l’Estatut Reial pel qual es creaven unes Corts estamentals amb dues cambres que no tenien atribucions legislatives ni de sobirania, només de caràcter consultiu i depenien de la reina.

El malestar social creixia. La situació accentuava el descontentament per la inacció del govern i per l’animadversió popular cap als insurrectes i cap al clero regular....

Sexenni Democràtic (1868-1874)

Govern Provisional (1868-1871)

Presidit pel general Serrano. Es convoquen eleccions a Corts constituents per sufragi universal masculí. Es busca un rei per al tron. Les Corts atorguen la regència a Serrano i al general Prim.

Constitució de 1869

Considerada la més democràtica del segle XIX. Estableix una monarquia constitucional, amplia drets i llibertats (com la llibertat de culte) i implanta el servei militar obligatori (la "mili").

Regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)

Amadeu I va intentar mantenir el sistema monàrquic democràtic, però la manca de suports sòlids (oposició dels republicans, l'Església, els carlins, indiferència de les masses populars) i l'assassinat del general Prim (el seu principal valedor,...

Conceptes Clau de la Història Política Espanyola

Progressisme

És una ideologia política formada per les doctrines filosòfiques, ètiques i econòmiques que persegueix el progrés integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justícia.

Unionisme

Ideologia que promou el manteniment de la dependència política dels Països Catalans i el País Basc respecte al Regne d'Espanya.

Sufragi Censatari

Es denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.

Cantonalisme

És un moviment popular que va tenir lloc en diverses localitats i que aspirava a dividir l'Estat en cantons confederats.

República Unitària

És un estat governat...

LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843)

Mª Cristina s’havia negat a signar una llei de municipis i això ho va aprofitar Espartero per prendre la regència però tot i ser progressista no va promoure grans canvis. A més, durant aquest període van haver grans complots contra Espartero juntament amb la reina que conspirava des de fora. Espartero va sofrir un assetjament continu i la reina, fins i tot, va intentar un cop d’estat contra ell. A Barcelona es va crear una junta de vigilància per defensar-se dels atacs moderats però Espartero la va dissoldre. Al 1842, Espartero va signar el tractat de lliure canvi amb Anglaterra el que significava l’enfonsament de la indústria catalana. Això va provocar grans revoltes a Barcelona i Espartero...

El despertar de les nacions

L'objectiu dels pobles era ser reconeguts com a països. Després d'haver-se desfet de l'absolutisme, volien constituir-se com a estats, és a dir, ser reconeguts per altres territoris. Què van decidir fer per a mostrar-se com a estat? Delimitar fronteres, i ho van fer a través del sentiment nacionalista.

Tipus de revolucions

Hi va haver dos tipus de revolucions: les que es van fer per interès econòmic i les que es van fer per un sentiment nacionalista. Van ser les revoltes industrials i les liberals.

Primers conflictes

Els primers conflictes van sorgir als territoris plurinacionals. En un mateix país, hi vivien diverses nacions, i això causava incomoditat. La gent no volia sentir-se, per exemple, castellana sent...

El catalanisme polític

El catalanisme cultural de la Renaixença ja estudiat en temes anteriors es transformarà en un moviment polític durant la primera etapa de la Restauració. Causes:

• La feblesa de l'estat liberal que no és capaç d'elaborar un projecte nacional espanyol atractiu per tots els pobles d'Espanya
• L'estat liberal espanyol és molt feble tant en l'economia com en la cultura, l'administració, l'exèrcit i per això el projecte comú d'Espanya no resulta atractiu
• Catalunya conserva un fort sentiment nacionalista arrelat en la seva història, cultura, tradicions, llengua... i que es veurà potenciat pel moviment cultural de la Renaixença
• Aquest sentiment particular anticentralista català s'accentua arran de la industrialització