Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

De Terol al Mediterrani: Batalla de l'Ebre i Caiguda de Catalunya

Història2,74 KB

De Terol al Mar Mediterrani (1938)

1. El desembre del 37, la República llença una ofensiva sobre Terol. El gener, la ciutat cau a mans republicanes, però Franco no ho accepta i, al febrer, els nacionals recuperen la ciutat.
2. Març del 38 – ofensiva franquista cap a l’est; Lleida cau el 4 d’abril, Vinaròs el 15 d’abril.
Quan sembla que València està a punt de caure en mans nacionals, hi ha una reacció republicana:


La Batalla de l’Ebre

  • 4 mesos (juliol-novembre 38)
  • Planejada pel general republicà Rojo per tallar l’atac franquista a València
  • Les tropes republicanes travessaren el riu Ebre per Mequinensa i Flix, però el contraatac nacional, amb clara superioritat armamentística, convertí la batalla de l’Ebre en una sagnant batalla
...
Continua llegint "De Terol al Mediterrani: Batalla de l'Ebre i Caiguda de Catalunya" »

Causa i desenvolupament de la Segona Guerra Mundial

Història3,54 KB

CAUSES

  • TRACTAT DE VERSALLES: Pagament de reparacions de guerra als aliats.
  • Desmilitarització d’Alemanya.
  • Pèrdua de colònies i territoris.
  • Sentiment de humiliació i desig de revenja.

GRAN DEPRESSIÓ

  • Misèria de part important població europea.
  • Crisi. Afavoriment del ascens dels feixisme: Mussolini a Itàlia. Hitler a Alemanya.

EXPANSIONISME RÈGIMS TOTALITARIS

  • Cursa d’armaments. Afany de augment i millora dels exèrcits.
  • Política exterior agressiva i expansionisme per necessitats econòmiques (espai vital, nazisme), o prestigi històric (imperi romà, Mussolini).

PASSIVITAT DEMOCRÀCIES

  • Preocupació per evitar expansionisme comunista i no frenar els règims totalitaris.
  • Aïllacionisme de EEUU.
  • Problemes interns (atur, agitació social,...)
  • Estímul
...
Continua llegint "Causa i desenvolupament de la Segona Guerra Mundial" »

Govern Franquista: Poder, Organització i Repressió (1936-39)

Història2,82 KB

Organització del Govern Franquista a la Zona Insurrecta

L'arribada de Franco al poder i l'organització inicial

Els motius del lideratge de Franco van ser diversos:

  • El general Sanjurjo, escollit inicialment com a líder de la rebel·lió, va morir en un accident d'avió a Lisboa al principi de la guerra.
  • Tant Hitler com Mussolini el consideraven l'únic interlocutor vàlid del bàndol nacional.
  • Franco va aplicar una estratègia d'allargament de la guerra que li va permetre consolidar el seu lideratge.

A causa d'aquests motius, Franco fou nomenat, l'octubre de 1936, Cap de l'Alzamiento, Cap de l'Estat i Generalíssim dels exèrcits.

L'evolució del govern franquista en formació fou la següent:

  • Juliol 1936: Creació de la Junta de Defensa Nacional
...
Continua llegint "Govern Franquista: Poder, Organització i Repressió (1936-39)" »

Reformes durant la Segona República Espanyola

Història2,59 KB

a) Militar:

Crear un exèrcit democràtic i professional:

(6) Era una institució vella i obsoleta amb molts oficials mal pagats. Es pretenia assegurar l'obediència al poder civil i modernitzar l'estructura. Es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat el 1931, oferint la possibilitat de retirar-se en òptimes condicions. Es van suprimir alguns rangs i es va tancar l'acadèmia militar. La primera revolta contra la república va ser el 10 d'agost del 1932 amb el general Sanjurjo a Sevilla, qui va ser condemnat a mort.

Religiosa:

Limitar la influència religiosa de l'Església catòlica en la societat espanyola:

(7) La Constitució va establir la no confessionalitat de l'estat, es van treure els sants crucifixos de les aules, es va secularitzar...

Continua llegint "Reformes durant la Segona República Espanyola" »

La Constitució de 1812 i l'abolició de l'antic règim

Història2,79 KB

La Constitució de 1812

Una comissió parlamentària va elaborar el projecte constitucional. Va ser promulgat el 19 de març de 1812. Va ser un text de contingut molt avançat per l'època i va ser considerada un referent a Europa i a Amèrica.

Principis bàsics de l'articulat:

  • Es reconeixen els principis del liberalisme polític: la divisió de poders i la sobirania nacional.
  • S'establia la monarquia limitada com a forma de govern.
  • Queden definits els drets de ciutadà (de petició, d'educació i de propietat).
  • Es reconeixen les llibertats civils (llibertat de pensament, d'opinió i d'impremta).
  • També es contemplava la igualtat jurídica i fiscal amb el repartiment proporcional dels impostos.
  • S'estableix el sufragi universal masculí per a majors
...
Continua llegint "La Constitució de 1812 i l'abolició de l'antic règim" »

Moviment obrer i organitzacions obreres al segle XIX

Història8,37 KB

Primeres revoltes

Moviments espontanis, aïllats i sense organització

Situació: Misèria i fam crònica

Conflictes constants

No organització, no ideologia

Resposta = Repressió

Ciutat

Primeres manifestacions = Ludisme = màquines vistes com enemics

El problema no són les màquines i el moviment desapareix

Resposta = Repressió

Les primeres organitzacions obreres

Problema no són les màquines, sinó les condicions de treball.

Apareixen societats d'ajuda mútua:

  • Són apolítiques

S'inspiren en els gremis

Es mobilitzen contra empitjorament condicions de treball i per ajudar als associats en atur o malalts

S'organitzen i lluiten per millorar les condicions laborals i salarials. L'eina utilitzada és la vaga.

'43-'68 prohibides (excepte Bienni Progressista)...

Continua llegint "Moviment obrer i organitzacions obreres al segle XIX" »

Desenvolupament del catalanisme polític al segle XIX

Història3,11 KB

El catalanisme conservador i tradicionalista

a) Dues diferents visions:

El tradicionalisme catòlic del catalanisme conservador: Amb la Restauració, alguns sectors eclesiàstics van evolucionar del carlisme cap al catalanisme. El màxim representant va ser el bisbe de Vic, Josep Torres i Bages.

  • Defensaven l'autonomia, la religió, la monarquia i l'organització tradicional de la família. Aquestes idees les van desenvolupar en l'obra La tradició catalana i en la revista La veu del Montserrat.
  • Es van enfrontar amb la jerarquia de l'Església, integrista i espanyolitzada.

El catalanisme romàntic dels Jocs Florals: Va ser un grup d'intel·lectuals i escriptors liderats per Àngel Guimerà.

  • Defensaven idees radicalment catalanistes, de vegades independentistes,
...
Continua llegint "Desenvolupament del catalanisme polític al segle XIX" »

Unió Catalanista i Bases de Manresa: Orígens del Catalanisme

Història3,21 KB

Unió Catalanista

Des de la direcció de la Lliga de Catalunya es va sentir la necessitat de fundar una entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals.

  • 1891, Unió Catalanista: federació de tots els grups catalanistes.
  • Objectiu: propagació d'idees regionalistes i realització d'un programa comú.
  • Suport important a la Catalunya rural. Federació d'entitats que donava amplitud geogràfica = difusió d'iniciatives.
  • Aconseguiren despertar la consciència catalana.
  • Èmfasi en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya (no només descentralització).
  • Problema: apoliticisme/partidisme.

Bases de Manresa

  • 1892, programa polític: Bases per a la Constitució Regional Catalana.
  • Recollia els principis del catalanisme polític.
  • Catalunya com
...
Continua llegint "Unió Catalanista i Bases de Manresa: Orígens del Catalanisme" »

La Dictadura de Primo de Rivera: Causes i Reorganització de l'Estat

Història4,47 KB

Les causes del cop militar

Primo de Rivera, amb el suport de militars, polítics propers a la monarquia i una part de les classes dirigents, va justificar el cop d’estat com l'única solució per posar fi a la conflictivitat social i la crisi política que travessava el país. Les causes d’aquest cop militar eren:

  • la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari;
  • el desprestigi del sistema polític parlamentari a causa del frau electoral;
  • la por a una revolta social davant la conflictivitat social;
  • el perill de fragmentació d’Espanya a causa de les tendències separatistes.

Manifest de Primo de Rivera

El manifest de Primo de Rivera presentava pretensions regeneracionistes amb la voluntat d’acabar amb el caciquisme, la corrupció...

Continua llegint "La Dictadura de Primo de Rivera: Causes i Reorganització de l'Estat" »

La Setmana Tràgica i els governs d'A. Maura i J. Canalejas

Història4,02 KB

La Setmana Tràgica

La setmana tràgica (1909) va ser causada per la Guerra al Marroc, la qual no agradava gens i menys després de la derrota de "Barranco del Lobo". Es van enviar molts soldats (la majoria reservistes, casats amb fills i molts d'ells catalans). Les escenes dramàtiques al port de Barcelona van crear una tensió que va desembocar en una protesta popular antimilitarista el 18 de juliol de 1909 al port de Barcelona. Es va crear un comitè que va acordar fer una vaga amb el suport d'anarquistes, socialistes, alguns republicans i pocs lerrouxistes. El 26 de juliol del 1909 va esclatar una vaga general i que va desembocar el 27 en la crema de molts edificis religiosos amb enfrontaments pels carrers. L'arribada de tropes des de València...

Continua llegint "La Setmana Tràgica i els governs d'A. Maura i J. Canalejas" »