Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

1. L'esclat revolucionari (1789)

França era una gran potència ancorada en les estructures de l'Antic Règim. Davant les queixes generalitzades, el rei va convocar els Estats Generals. Cada estament va presentar el seu memorial de greuges, mentre la burgesia s'organitzava en clubs polítics i fundava diaris.

2. L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

El conflicte va sorgir pel sistema de votació: el Tercer Estat volia votar per cap i doblar la seva representació, però els privilegiats s'hi van negar. El Tercer Estat va decidir constituir-se en Assemblea Nacional. Després que el rei tanqués la sala, es van reunir a la Sala del Joc de la Pilota, jurant no sortir fins a tenir una constitució.

• 14 de juliol de 1789: Davant els rumors que

Dècada ominosa: 1833 i la crisi dinàstica

1833: pèrdua de colònies americanes. Repressió dura contra els liberals. Es van produir diversos pronunciaments. Problema dinàstic: abolició de la llei sàlica mitjançant la Pragmàtica Sanció; la seva filla Isabel II es converteix en hereva. Els absolutistes no ho van acceptar i van donar suport al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre. Inici de la guerra carlina. La llei sàlica: les dones no poden regnar.

La monarquia d'Isabel II i les regències (1833–1843)

Període de les regències 1833–1843: Isabel II es converteix en hereva als 3 anys; la seva mare es converteix en regent (1833–1840). Amb la fi de la guerra carlina, el general Espartero serà regent (1840–1843).

Dècada moderada

Constitució de 1876: bases i torn de partits

Bases de la Constitució de 1876

Principals disposicions:

• La potestat legislativa quedava repartida entre el Rei i el Parlament.
• El Rei podia nomenar el president del Consell de Ministres.
• Les Corts eren bicamerals: Congrés i Senat.
• Es reconeixia la religió catòlica com a oficial, però amb llibertat de consciència i la possibilitat de practicar el culte d'altres creences en privat.

Drets reconeguts

Drets destacats segons la Constitució: llibertat d'opinió, llibertat d'impremta, llibertat de reunió i dret a no ser detingut arbitràriament.

Torn de partits (entrada en funcionament el 1881)

Al 1881 va entrar en funcionament el torn de partits:

Cronologia de governs

• 1875 - 1881: Conservador (Cànovas)
• 1881

La Guerra de Successió (1700-1714)

Causes del conflicte

• Mort de Carles II sense descendència.
• Dos candidats pel tron: Felip d’Anjou (Borbons) i l'Arxiduc Carles (Àustries).
• Conflicte d’equilibri de poder entre les potències europees (per veure qui es quedava amb Europa).
• Dos models polítics oposats: absolutista i centralitzat (Borbons) i constitucional (Àustries).

Models polítics diferents

• Borbons: Centralització política, monarquia absoluta i economia basada en un model conservador, agrari i feudal. Representat per Felip V (Espanya i França), on el rei pot canviar les lleis.
• Àustries: Model d’estat confederal basat en el pactisme i en la sobirania de les corts dels regnes; economia basada en el capitalisme comercial. Representat per

L'absolutisme monàrquic

A la monarquia autoritària, el rei governava tots els territoris i se situava al capdavant de les institucions i de les Corts. A l'absolutisme, el monarca constituïa l'Estat. El seu poder era pràcticament il·limitat: era font de llei, autoritat màxima de govern i cap de la justícia.

Els Àustria ja havien començat aquest procés de centralització del poder durant els segles anteriors.

Els Borbó van imposar el model d'absolutisme monàrquic implantat a França el segle anterior. Els primers Borbó espanyols, Felip V i Ferran VI, van combatre les poques limitacions que actuaven sobre les prerrogatives de la corona, esforçant-se per enfortir el poder reial.

Els Decrets de Nova Planta

Felip V, per mitjà dels decrets...

La Crisi de l'Antic Règim (1665-1833)

El Final dels Habsburgs i la Guerra de Successió (1665-1714)

Carles II "El Fetillat" (1665-1700)

• Carles II governa, conegut com a "el hechizado". La seva salut fràgil i la demència, degudes als constants casaments entre membres de la mateixa família, el van fer estèril.
• La Monarquia en decadència: Carles II és la viva imatge d'aquesta decadència.
• Dues opcions per a la successió: Carles d'Àustria (Habsburg) i Felip V d'Anjou (net de Lluís XIV, Borbó).

La Guerra de Successió Espanyola

Al principi s'accepta Felip V, però les potències europees es posen en contra per evitar la creació d'un macroimperi borbó.

• Bàndol anti-borbònic: Àustria, Anglaterra i Holanda, que busquen suport a la Corona d'Aragó.

Corts de Cadis i Constitució de 1812

Es van crear juntes. Posteriorment, es va crear una Junta Suprema que va passar a nomenar-se Corts Constituents; aquestes es van reunir a Cadis (era l'única ciutat no ocupada pels francesos).

Composició de les Corts

• Absolutistes: partidaris de continuar amb l'Antic Règim.
• Liberals: partidaris de reformes polítiques.

Constitució de 1812: es va aprovar el 19 de març de 1812 — La Pepa.

• Sobirania nacional
• Llibertats individuals
• Igualtat
• Sufragi universal
• Monarquia moderada
• Religió catòlica

Divisió de poders

• Poder legislatiu: compartit entre el rei i les Corts. Diputats elegits per sufragi universal masculí.
• Poder executiu: el rei nomena els ministres; podia declarar la guerra i controlava les relacions internacionals.

1. Els Contendents

L'1 de setembre de 1939 s’iniciava la Segona Guerra Mundial. El conflicte va durar gairebé sis anys, va finalitzar el 5 d’agost del 1945 i es considera el més important de la història de la humanitat.

Els països contendents es van agrupar en dos bàndols:

• Els països Aliats, liderats pel Regne Unit i França.
• Les potències de l’Eix, liderades per Alemanya i Itàlia.

Ambdós bàndols van incorporar aliats clau, com la Unió Soviètica, el Japó i els Estats Units.

2. Causes del Conflicte

Causes Generals

Les causes profundes que van conduir al conflicte van ser:

1. El desig de revenja d’Alemanya, humiliada pel Tractat de Versalles en imposar-li el pagament d’indemnitzacions als Aliats i una reducció dràstica de l’exèrcit

La Dictadura Franquista (1939-1975)

A continuació, es detallen les característiques principals del franquisme:

1. Concentració del poder polític i militar en la persona de Franco.
2. Caràcter antidemocràtic, antiliberal i anticomunista.
3. Exaltació del nacionalisme espanyol i concepció unitària i centralista de l’Estat:
   • Va abolir els estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc i les institucions que se’n derivaven.
4. Manca de llibertats bàsiques.
5. Repressió constant contra aquells que es consideraven enemics del règim.
6. Censura dels mitjans de comunicació.
7. Catolicisme: present en tots els àmbits de la vida pública i privada.

Els Suports del Règim Franquista

El règim de Franco es va sustentar en diversos pilars:

• Suports Polítics

  La Falange

Forces polítiques marginades del sistema

3.1 L’evolució del republicanisme

Després del fracàs de la Primera República, el republicanisme va haver de plantar cara a part dels seus seguidors. Els republicans estaven dividits en tendències i en contínua reorganització, fet que va fer perdre suport al seu programa.

L’adaptació més ràpida la va protagonitzar Emilio Castelar, que va crear el Partit Republicà Posibilista, el qual acceptava el joc de la Restauració. En canvi, el polític progressista Manuel Ruiz Zorrilla va donar un tomb cap al republicanisme radical i va fundar el Partit Republicà Progressista, que va arribar a influenciar militars i protagonitzar intents d’insurrecció. El seu fracàs va provocar que una part dels...