Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Trajectòries polítiques a la zona republicana

1. Governs inicials (1936)

• Santiago Casares Quiroga (febrer 1936 - juliol 1936)
• Diego Martínez Barrios (18-19 juliol 1936)
• José Giral (20 juliol - 4 setembre 1936): marcat per les derrotes militars i la necessitat de formar un govern central d'unitat.

2. Francisco Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

• Govern d'unitat: integrat per tots els partits i sindicats republicans amb l'objectiu d'anar tots a una.
• Ministeri de la Guerra: reservat per a ell mateix (destaca Frederica Montseny a Sanitat).
• Objectiu: recuperar els òrgans de poder de l'Estat, tot i les discrepàncies entre comunistes i anarquistes.
• Final: dimissió arran dels Fets de Maig de 1937.

3. Juan Negrín (maig 1937 - abril 1939)

Va comptar...

Jarama i Guadalajara

• 02/37: Batalla del Jarama per intentar aïllar Madrid, però els republicans guanyen.
• 03/37: Batalla de Guadalajara: les tropes feixistes italianes, aliades amb Franco, perden davant l'Exèrcit Popular de la República. És la primera victòria republicana de ressò.

Batalla del Nord

Els revoltats abandonen Madrid i traslladen la lluita al nord (franja de Cantàbria) entre abril i octubre de 1937, amb suport d'Alemanya. Els insurrectes són comandats pel general Mola.

• Abril: Primer bombardeig aeri del món sobre civils a Guernica (Biscaia), executat per l'aviació italiana sota ordres de Franco.
• 06/37: Ocupació de Bilbao. La República ataca Brunete i Belchite per distreure les tropes franquistes. La franja nord (Aragó) queda

Glossari de Conceptes Polítics i Socials

Junta de Censura

Poder que exerceix l'Estat per prohibir la difusió pública de documents que puguin atemptar contra l'estabilitat, la subsistència o, fins i tot, l'existència de l'Estat.

Creixement Vegetatiu

Diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en un territori i un moment determinat (normalment un any).

Afrancesats

Nom que s'atribueix a tots aquells que seguien la cultura francesa i el moviment de la Il·lustració, a partir dels inicis del segle XVIII, quan els Borbons van assolir el tron espanyol. S'utilitza, sobretot, a partir de la Guerra de Successió.

Juntes

Organismes de tipus burgès i popular sorgits durant la Guerra del Francès. Juntament amb la Milícia Nacional, van ser...

Causes de la Revolució a Rússia

A principis del segle XX, a l'Imperi dels tsars encara hi pervivia l'absolutisme monàrquic (poder absolut). L'agricultura era la principal activitat econòmica i la terra estava concentrada en mans de la noblesa i els terratinents.

Els pagesos vivien sota un règim feudal amb condicions de vida miserables. Paral·lelament, va aparèixer un nombrós proletariat industrial que treballava en grans fàbriques a canvi de salaris de misèria.

L'oposició al tsarisme

Els primers corrents d'oposició van sorgir entre els pagesos, mentre que entre els obrers es van difondre les idees marxistes. El 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, liderat per Lenin, que es va dividir en:

• Menxevics
• Bolxevics (sector

La Descomposició del Sistema (1917-1923)

La Fi del Sistema de Torn i la Crisi de 1917

• Crisi de 1917: El sistema de torn pacífic es col·lapsa. Es forma un govern de concentració amb grans dificultats per consensuar la política de reformes, restablir l'ordre social i contenir la inflació.
• 1918: Es torna al sistema de torns, però amb greus dificultats.
• 1921: Es reinstaura el govern de concentració (amb figures com Maura, Dato, Romanones, Alba, etc.).
• De 1918 a 1923: Es produeixen 10 canvis de govern i de caps, caracteritzats per la inestabilitat, l'aplicació de mesures d'excepció, la suspensió de garanties constitucionals i la clausura del Parlament.

La Campanya per l'Autonomia Catalana

• 1918: Inici de la campanya en defensa de l'autonomia

Operacions Militars de la Gran Guerra

La Guerra de Moviments (1914)

L'estat major alemany va posar en pràctica el Pla Schlieffen: atacar França ràpidament travessant Bèlgica i Luxemburg, i un cop vençut l'exèrcit francès, atacar Rússia. Aquesta fase va durar uns 4 mesos.

La guerra va començar en dos fronts principals:

• Front Occidental: Els alemanys van arribar a pocs quilòmetres de París. Davant la possible derrota, es va produir un contraatac francès dirigit pel general Foch en la Batalla del Marne, aconseguint frenar l'avenç germà.
• Front Oriental: L'exèrcit rus va envair part d'Alemanya. L'arribada de reforços va permetre la contraofensiva alemanya i es va recuperar el territori perdut. Al sud, s'enfrontaven les tropes austríaques

Setmana Tràgica (Barcelona, 1909)

Desenvolupament i caràcter de la revolta

La revolta va ser caòtica i espontània. De dimarts a dijous la ciutat va quedar en mans dels revoltats, però els mateixos dirigents de la vaga van veure com la situació se’ls escapava de les mans per manca d’organització. Amb Lerroux —oportunament de viatge a l'Argentina— que es va negar a proclamar la República, la revolta es va quedar sense el seu rostre més visible i va explotar la vessant més radical i anticlerical: quaranta convents i vint-i-una esglésies van ser cremades. La manca de direcció i de coordinació polítiques va derivar cap a l’acció incontrolada de grups que actuaven indiscriminadament.

Restabliment de l'ordre

Amb l’arribada dels...

La fi de la Primera Guerra Mundial

Els bàndols enfrontats van ser:

• Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
• Triple Entesa: Gran Bretanya, França i Rússia.

El 28 de juny de 1914, Francesc Ferran, hereu a la corona de l'Imperi Austrohongarès, va ser assassinat per un nacionalista serbi.

El 1915, Itàlia va entrar en guerra al costat dels aliats (francesos, britànics i russos). El 1917 va triomfar la Revolució Russa i el país es va retirar de la guerra amb la pau de Brest-Litovsk.

Alemanya va demanar l'armistici l'11 de novembre de 1918. La pau es va signar a Versalles amb condicions molt dures:

• Obligació de pagar fortes reparacions de guerra.
• Desmantellament del seu exèrcit i repartiment de les colònies entre França i Gran Bretanya.

El Sexenni Absolutista (1814-1820)

Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes (reflectit al Manifest dels Perses), Ferran VII va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat.

La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Per forçar el rei a acatar la Constitució, els liberals van dur a terme diversos pronunciaments (com els d'Espoz i Mina el 1814, Porlier el 1815 i Torrijos el 1817), que van fracassar. Molts dels qui hi van participar es van haver d'exiliar, i altres foren executats.

El