Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

La Guerra de Successió Espanyola

L'1 de novembre de 1700, Carles II, darrer rei hispànic de la casa Habsburg, va morir sense haver tingut cap fill. La seva mort sense successió va plantejar un greu problema internacional perquè es posava en joc el control dels territoris europeus de la monarquia hispànica.

La Guerra de Successió va tenir lloc a la península Ibèrica i a la resta del continent europeu, dividint la societat entre:

• Botiflers: favorables a Felip V.
• Vigatans: favorables a Carles d'Àustria.

Entre 1707 i 1714, els contendents es van enfrontar en territoris catalans. Des de 1711, els austríacs només controlaven una petita part del Principat. Fou aleshores que les potències europees iniciaren les negociacions per posar fi a la...

Les causes de la Revolució Francesa

A la darreria del segle XVIII, França estava sumida en una profunda crisi econòmica i social. D'una banda, una sèrie de males collites successives va provocar l'alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular. I de l'altra, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta davant la seva marginació política, perquè només els privilegiats podien ocupar càrrecs i gaudir de reconeixement social.

A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, a causa de les elevades despeses de l'Estat i de la cort i, també, del cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats Units. La solució al dèficit de l'Estat passava per una...

La Renaixença popular

Alguns escriptors amb idees polítiques progressistes propugnaven l’ús del català que ara es parla. Van ser contraris a l’ús de la llengua medieval, arcaica i carrinclona, plena de paraules incomprensibles. Frederic Soler i altres es reunien per celebrar els ‘Focs Artificials’, una paròdia dels Jocs Florals.

Pitarra va començar escrivint un teatre caricaturesc i sarcàstic que parodiava el drama romàntic i la mitificació de figures catalanes. Aquest teatre va tenir una difusió popular, encara que en els ambients més cultes fos qualificat de mal gust. Pitarra, amb el temps, es va integrar en el moviment i va participar en els Jocs, escrivint drames romàntics, just allò que havia parodiat.

Josep Anselm va...

Conceptes clau de l'Antic Règim i el Liberalisme

• Antic Règim (AR): Sistema social, polític i econòmic anterior a les revolucions liberals. Es basa en la societat estamental, l'absolutisme reial i una economia preindustrial.
• Liberalisme: Moviment polític del segle XIX contrari a l'absolutisme i a l'Antic Règim, inspirat en la Revolució Francesa.
• Poder legislatiu: Un dels tres poders en què es divideix un estat modern que viu en democràcia.
• Revolució: Procés de canvis profunds i accelerats impulsats pel poble.

Factors i etapes de la Revolució Francesa

Factors de la RF: Impacte de la Il·lustració i la Revolució Americana, la crisi social i econòmica, l'esclat revolucionari de 1789 i les etapes de la revolució:

• La monarquia constitucional

Final de la Restauració (1923)

Davant d’aquesta situació de crisi militar, agitació social, reivindicació catalanista i problemes al Marroc, els dirigents polítics de la Restauració no van saber reaccionar. El mètode del tornisme no funcionava; entre el 1918 i el 1923 hi va haver deu governs diferents, cap dels quals va durar més d’un any.

La nit del 12 al 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer un cop d’estat: va declarar l'estat de guerra, va suprimir la Constitució de 1876 i va clausurar les Corts. Aquest cop va rebre el recolzament de la monarquia, que el va nomenar president d’un directori (militar i civil) que va governar el país durant els set anys següents.

En un primer...

Restauració Absolutista (1815 – 1830)

Retorn a l'Antic Règim i Cartes Atorgades

Entre 1815 i 1830, els monarques absoluts van recuperar el poder, intentant retornar a l'Antic Règim. Alguns reis van promulgar Cartes atorgades, que establien alguns drets limitats.

Conseqüències del Congrés de Viena

Després de la caiguda de Napoleó, es va produir una nova distribució territorial:

• França va tornar a les fronteres d'abans de la Revolució.
• Es van crear dos Estats Coixí: Bèlgica + Holanda, i Piemont + Savoia + Gènova.
• Àustria, Rússia i Prússia van guanyar territoris significatius.

Aliances Internacionals

Es van formar aliances per mantenir l'ordre absolutista:

• Santa Aliança: Rússia, Prússia, Àustria i França.
• Quàdruple Aliança: Rússia,

Estructura social i econòmica de l'Antic Règim

• Població: Arrendataris, jornalers o serfs.
• Burgesia: Va demanar més participació en el govern, però els privilegiats volien impedir-ho.
• Sector agrari: Les terres dels nobles no es podien dividir.
• Comerç: El comerç exterior va pujar i les companyies privilegiades van monopolitzar la majoria de relacions comercials.

L'absolutisme i els models polítics

El monarca disposava de funcionaris i exèrcit, tot i que algunes qüestions havien de ser aprovades per assemblees compostes per representants dels tres estats.

• Monarquia anglesa: El conflicte entre el rei i la burgesia va provocar les revolucions de 1642 i 1688, culminant en la Declaració de Drets de 1689 (rei-parlament).
• Províncies Unides: Es

La Restauració Borbònica (1875–1902)

El nou sistema polític

1874: el general Martínez Campos i l'exèrcit, amb el suport dels conservadors, proclamen la fi de la Primera República. No volen una revolució democràtica i social; volen estabilitat política i la restauració de la monarquia. Antonio Cánovas del Castillo dissenya un règim que evita l'intervencionisme militar en política i els enfrontaments civils, amb l'objectiu de la pacificació del país (Cuba i conflicte carlí).

Principals característiques del nou règim

• Constitució moderada i no sufragi universal.
• Sistema bipartidista amb alternança pacífica (torn o "torn pacífic").
• Eleccions constituents i consolidació del poder monàrquic.

1875: Alfons XII i ordre militar

1875:...

La Societat del Segle XVIII

Els Privilegiats

La noblesa tenia la major part de les terres i vivia de les seves rendes. Acumulava riqueses abundants, monopolitzava tots els càrrecs i gaudia de privilegis econòmics i fiscals. El clero vivia de les rendes de l'explotació del seu gran patrimoni i del delme.

Els No Privilegiats

L'estat popular era la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents:

• La burgesia, que incloïa els grans artesans, els comerciants i els banquers. Era el grup econòmicament més actiu i la seva riquesa va augmentar gràcies al creixement econòmic del segle XVIII.
• Les classes populars urbanes, que agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
• Els llauradors, que constituïen el grup més nombrós de

De la Monarquia a la República

El 12 d'abril del 1931 es van celebrar eleccions municipals, percebudes per l'opinió pública com un plebiscit entre la monarquia i la república. L'oposició al règim monàrquic va construir una coalició per presentar-se unida a les eleccions, mentre que els partits monàrquics es van presentar dividits.

Tot i que els partits monàrquics van obtenir un major nombre de regidors, el triomf republicà a les grans ciutats i regions industrials va evidenciar un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República; davant la situació, el rei Alfons XIII va abandonar el país cap a l'exili.

El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la República a Eibar, seguida...