Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Organització i Estatuts de l'AIT

Organització:

• Consell General: dirigit per Marx.
• Seccions nacionals: Federacions Regionals.

Els Estatuts (elaborats per Marx) tenien com a objectiu l’emancipació de la classe obrera, conquerir el poder, eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme.

Els Congressos de la Internacional

Durant els Congressos de l’AIT (Ginebra, Lausana, Brussel·les) s’adoptaren acords per a impulsar mobilitzacions obreres en cada país per a reivindicar:

• Reducció de les jornades laborals.
• Supressió del treball infantil.
• Millora de les condicions laborals de la dona.

Crisi i dissolució de la Internacional

Des de 1869 van aparèixer discrepàncies internes entre Marx i Bakunin. Les discrepàncies també es van manifestar...

Corrents Ideològics del Moviment Obrer

Els corrents ideològics del moviment obrer provenen, en part, de la Il·lustració, amb la idea d’un ‘món millor per a tothom’. L’origen d’aquests corrents es deu al fet que el liberalisme econòmic d’Adam Smith va provocar que l’Estat estigués totalment separat de l’economia, deixant els obrers sense drets.

Socialisme Utòpic

Ideologia sorgida a finals del segle XVIII i principis del segle XIX a Gran Bretanya (GB) i França. Defensava la idea d’una societat justa i igualitària mitjançant l’eliminació de la propietat privada i la denúncia de les dures condicions a les quals estava sotmesa la classe obrera.

Marxisme (Comunisme/Socialisme)

Corrent ideològic del segle XIX creat per...

Què és la Restauració?

Del 1814 al 1815 els estats vencedors de Napoleó es van reunir a Viena (Congrés) perquè volien aconseguir dos objectius principals: posar fi a la Il·lustració i restaurar la monarquia absoluta a Europa.

Objectius del Congrés de Viena

• Restaurar l'antic règim i recol·locar els monarques deposeïts.
• Suprimir les idees del liberalisme i frenar les revolucions.
• Redibuixar el mapa europeu per garantir l'equilibri de poder.

Principals vencedors: Àustria, Rússia, Prússia i el Regne Unit.

Què van fer?

• Eliminaren les idees del liberalisme i establiren fórmules conservadores.
• Recol·locaren els antics monarques als seus trons.
• Remodelaren el mapa europeu sota les seves idees i interessos.

El poble, però, va respondre amb diverses

La Revolució Francesa: Causes i Conseqüències

Al segle XVIII, una sèrie de males collites successives va provocar l'alça de preu dels aliments i el descontentament popular. La burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta davant la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ocupar càrrecs i gaudir de reconeixement social. La monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, a causa de les elevades despeses de la independència dels EUA. La solució al dèficit de l'Estat passava per una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos, però el monarca absolut tenia por de descontentar els privilegiats que constituïen el seu suport social principal.

República

1.

1.3 - La imposició de l'absolutisme: la Nova Planta

El triomf dels Borbons a la Guerra de Successió va significar la implantació del model absolutista, en el qual el monarca es apropiava de tot el territori i les institucions. El seu poder era il·limitat. Els Borbons espanyols van posar fi a les limitacions que encara actuaven sobre les prerrogatives de la Corona i es van esforçar per enfortir el poder reial.

La derrota de l'11 de setembre de 1714 va obligar Felip V a sotmetre Catalunya a la seva autoritat. Aquest mateix any es van abolir les institucions polítiques del Principat: la Generalitat, les Corts...

El Decret de Nova Planta també va suprimir les Corts al Regne d'Aragó.

1.4 - La imposició d'un nou sistema fiscal: el cadastre

Amb...

Modernització de la societat espanyola

A partir de les reformes dels tecnòcrates, la societat espanyola se'n va modernitzar. Es pot dir que la millora de la qualitat de vida va provocar un augment demogràfic; les emigracions a l'exterior van créixer i també les migracions dels àmbits agrícoles cap als nuclis industrials.

Aquestes condicions de vida van permetre a les famílies l'adquisició de béns de consum. A més, els espanyols es van convertir en una societat més oberta perquè es van imposar nous hàbits socials (per exemple, la incorporació de dones al món laboral) i, a poc a poc, es va estendre un moviment social a favor de la democratització.

• Augment demogràfic i mobilitat poblacional
• Accés creixent a béns de consum
• Nous hàbits

Quan i per què apareixen els feixismes?

Els moviments feixistes van sorgir entre el 1919 i el 1939 a causa de diversos factors clau:

• Inestabilitat i fragilitat de la democràcia.
• La por a la revolució socialista.
• Dificultats econòmiques de postguerra i la Gran Depressió dels anys 30.

El totalitarisme va guanyar terreny gràcies al suport de diverses classes socials.

Característiques de la doctrina feixista

1. Afirmació de la desigualtat dels individus.
2. Subordinació absoluta dels individus a l'Estat.
3. L'Estat controla la societat (Estat totalitari).
4. Necessitat d'una elit i un líder carismàtic.
5. Culte a la personalitat del líder.

Causes del naixement del feixisme italià

• Insatisfacció pels acords de pau: fort sentiment nacionalista reivindicatiu.
• Crisi

El Regeneracionisme Dinàstic i la Setmana Tràgica

Els intents del líder conservador Antonio Maura de portar una política reformista no van ser suficients per acabar amb el caciquisme i la corrupció.

A Barcelona, degut al descontentament per la reclutament de soldats per a la guerra marroquina, va sorgir una revolta popular. L'alçament serà sufocat per l'exèrcit, i en la dura repressió següent serà afusellat Ferrer i Guàrdia. Tot això va provocar la caiguda del govern de Maura.

Canalejas, polític liberal, va seguir amb les reformes, sobretot limitant el poder de l'Església en l'educació. Els grups polítics d'oposició (republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.

1.2 La Crisi de 1917

El govern del conservador...

Després de la Descolonització: Reptes del Tercer Món

Després de la descolonització, dos problemes van agreujar encara més la situació del Tercer Món:

• El fort creixement demogràfic, que va donar lloc a un empitjorament demogràfic progressiu en el nivell de vida.
• La successió de desastres naturals.

El Tercer Món a la Política Internacional

Entre els dos blocs (capitalista i comunista), els països del Tercer Món van ser admesos a l’ONU, i van usar aquest organisme com a tribuna per difondre els seus problemes i reivindicacions.

En política internacional, en un principi, els països del Tercer Món van intentar mantenir-se neutrals. Aquests plantejaments van quedar reflectits en la Conferència de Bandung. Els participants van condemnar...

Més tard, a partir de la dècada de 1840, la burgesia del Piemont-Sardenya tenia una clara necessitat de mercat i es va adonar que liderant la unificació d’Itàlia, en podrien treure profit. Per tant, el regne de Piemont-Sardenya fou qui impulsà el procés d’unificació, amb dos “pares” que seran el Rei Victor Manuel II i el primer ministre Cavour.

El procés unificador va començar al 1848, quan el Regne de Piemont-Sardenya va entrar en guerra amb l’imperi austríac per aconseguir annexionar Llombardia i Venècia, però van ser derrotats.

Al 1850, però, Piemont-Sardenya es va aliar amb l’imperi francès de Napoleó III i va tornar a declarar la guerra per segona vegada a l’imperi austríac. Aquest cop la van guanyar i es van...