Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Catalunya als inicis del segle XX

La formació de Solidaritat Catalana

Els primers anys del segle XX, la Lliga Regionalista es va afermar com a partit hegemònic dins del catalanisme. El seu principal dirigent fou Enric Prat de la Riba.

L’any 1906, l’oposició a la Llei de Jurisdiccions va agrupar les forces polítiques de Catalunya en una candidatura unitària per a les eleccions: la coalició anomenada Solidaritat Catalana.

Les diferències polítiques entre els solidaris van acabar trencant la coalició.

La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser creada el 1914 com a institució de govern que agrupava les quatre diputacions catalanes. El primer president fou Prat de la Riba, substituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch....

Busca

Busca: la burgesia mitjana, artesans i petits comerciants formaven la Busca.

Peregrinatge

Peregrinatge: es va convertir en un mitjà per obtenir el perdó dels pecats i reconciliar-se amb Déu.

Consolat de Mar

Consolat de Mar: era un tribunal al capdamunt del qual hi havia un cònsol que tenia el poder judicial per resoldre tots els problemes que sorgien entre els mercaders i per representar-los davant de les autoritats.

Trastàmara i pactisme

Trastàmara: amb l'adveniment dels Trastàmara, les institucions catalanes van vetllar perquè els nous monarques respectessin el pactisme com a forma de govern.

Mals usos

Mals usos: són un conjunt de determinats costums feudals als quals estan sotmesos els pagesos per part del seu senyor feudal.

Corona

La ciutat industrial: breu caracterització

Es va agrupar tota l'activitat al centre de la ciutat, creant-hi grans indústries. Molts pagesos van haver de marxar a la ciutat per trobar feina a les noves fàbriques, ja que es van quedar sense terra per treballar-hi.

Les ciutats es van fer més grans i es van modernitzar; el centre urbà es va modificar significativament.

• Es van instal·lar clavegueres i conduccions d’aigua.
• Més endavant, es van afegir conduccions de gas i electricitat.

També van aparèixer suburbis obrers amb condicions d’higiene i salut pèssimes. Es van desenvolupar nous mitjans de transport.

Les ideologies obreres: el marxisme i l'anarquisme

ANARQUISME

L'anarquisme defensa un model de societat anomenat anarquia, en què no...

Característiques principals del feixisme

• Nacionalisme exacerbat.
• Exaltació de l'Estat.
• Rebuig al liberalisme i a la democràcia.
• Contraris al comunisme i defensa de la propietat privada.
• Concepció antiigualitària de les persones.
• Culte al líder.

L'ascens de la Itàlia feixista

La Itàlia feixista va sorgir perquè, després de la Segona Guerra Mundial (en el context de la postguerra), hi va haver dues crisis principals:

• La revolució social: Moviment vaguístic i d'ocupació de les terres; la burgesia té por d'una revolució social.
• La revolució política: Inestabilitat i nacionalisme.

La dictadura feixista

Es defineix com un partit totalitari amb un líder fort que compta amb el recolzament de la burgesia i l'Església Catòlica. Van dur a terme...

La Crisi del Torn Dinàstic (1898-1917)

Després de la **regència** de Maria Cristina, la majoria d’edat d’Alfons XIII va coincidir amb una **època** de conflictivitat política i tensió social.

La Setmana Tràgica

El 1909, es va produir un aixecament popular a Barcelona, conegut com la **Setmana Tràgica**, que va tenir un fort component revolucionari i antireligiós. La revolta es va iniciar amb l’oposició al reclutament per a la **Guerra del Marroc**.

El Reformisme Liberal

A partir del 1910, els liberals van iniciar una nova **experiència** limitant la influència de l’**Església**, les relacions laborals i van impulsar el servei militar obligatori. També van iniciar una descentralització de l’Estat amb la creació de la **Mancomunitat...

El Front Popular (Febrer - Juliol 1936)

Les desavinences entre els partits de la coalició governamental i, sobretot, els escàndols de corrupció que afectaren alguns polítics radicals van portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936.

La victòria del Front Popular

Les forces d'esquerra es van agrupar en el Front Popular (FP) amb un programa clar: recuperar les grans reformes del primer bienni republicà.

La dreta hi va acudir unida en diferents coalicions que agrupaven:

• Cedistes (CEDA)
• Radicals
• Monàrquics
• Tradicionalistes

Aquests pretenien augmentar el viratge conservador de l'últim bienni i modificar la Constitució. Les eleccions van donar la victòria al FP. El govern d'esquerres va reprendre el procés reformista i també...

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Mentre durava l'ocupació francesa, el govern espanyol s’havia refugiat a Cadis. Allí es van convocar les Corts. La Junta Suprema Central es va dissoldre el gener de 1810, creant-se una Regència de cinc membres. Es va decidir convocar Corts per redactar una Constitució, les quals es van obrir el setembre de 1810. A la primera sessió es va aprovar la sobirania nacional.

El març de 1811 va començar el projecte de Constitució, la primera d’Espanya, que es va aprovar el dia de Sant Josep de 1812, d'aquí el nom de “la Pepa”.

Contingut de la Constitució de 1812

Té 384 articles i presenta:

• Declaració de drets dels ciutadans (llibertat d’opinió, igualtat davant la llei, dret a la propietat)

La Tercera i la Quarta Duma (1907-1917)

La Tercera Duma, dominada per nobles, terratinents i homes de negocis, va existir entre 1907 i 1912. En estar orientada cap a posicions més conservadores, va ser capaç de durar el període complet de cinc anys. L'assassinat de Stolypin i les polítiques cada vegada més reaccionàries del tsar i del Consell d'Estat van afeblir encara més el pes d'aquesta assemblea.

La Quarta Duma va existir entre 1912 i 1917 i fou també limitada per influències polítiques. No obstant això, va ocupar un paper fonamental en els successos de 1917, cooperant parcialment amb el govern provisional, i va ser dissolta durant la Revolució russa de 1917.

La Revolució de Febrer de 1917

Rússia i la Primera Guerra Mundial

Durant...

Causes i Detonant de la Primera Guerra Mundial (WWI)

Les tensions prèvies al conflicte bèl·lic es van deure principalment a:

• La competència econòmica i les rivalitats territorials entre els països europeus.

L'incident detonant del conflicte

L'incident que va servir de detonant va ser l'assassinat de l'hereu de la corona austríaca i la seva dona a mans de nacionalistes serbis a Sarajevo. Això va provocar la formació de dos grans blocs militars:

• Potències Centrals
• Potències Aliades

Conseqüències Principals de la Primera Guerra Mundial

• Conseqüències Demogràfiques: Gran nombre de morts i destrucció significativa de la riquesa econòmica.
• Conseqüències Polítiques:
  • Un nou mapa polític europeu.
  • Modificació de moltes fronteres i creació

El Cop d'Estat de 1923 i la Proclamació de l'Estat de Guerra

El 13 de setembre de 1923, el capità general Miguel Primo de Rivera proclamà l’estat de guerra. Primo de Rivera dissolgué les Corts, suspengué la Constitució de 1876 i formà un directori militar. El mateix govern liberal de García Prieto acceptà el cop d’Estat, i una bona part de l’opinió pública li donà suport.

Repressió Inicial i Tractament dels Sindicats

La repressió practicada pel nou règim fou relativament modesta i es canalitzà preferentment contra els sectors més radicals del moviment obrer (la CNT i el PCE), mentre que els socialistes del PSOE i la UGT foren tractats amb una certa benevolència.

El Directori Militar (1923-1925): Ideologia i Característiques

La...