Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El 17 de juliol de 1936, el general Francisco Franco es va aixecar contra el govern de la República des del Marroc. Va tenir el suport d'una part de l'exèrcit espanyol. Però l'intent de cop d'estat va fracassar en molts llocs per una àmplia resistència popular. El conflicte es va convertir en una Guerra Civil que va durar tres anys, del 17 de juliol de 1936 a 1939.

Els dos bàndols de la Guerra Civil

Espanya va quedar dividida en dos bàndols principals:

• L'Espanya nacional: Formada pels militars insurrectes i els seus partidaris. Incloïa ciutats com Sevilla, Badajoz i Oviedo.
• L'Espanya republicana: La part més extensa, poblada i rica del territori. Incloïa ciutats com Madrid, Barcelona i València.

Posició

Conceptes Clau: Franquisme i Postguerra

División Azul

Unitat de voluntaris espanyols que van donar suport a les tropes alemanyes contra la URSS l'estiu del 1941, en l'època de no-bel·ligerància espanyola.

Autarquia

Sistema econòmic d'un país basat en l'autosuficiència econòmica, que tracta d'abastir-se amb els seus propis recursos per no realitzar intercanvis comercials amb l'exterior.

Nacionalsindicalisme

Doctrina i ideologia política de Falange Española basada en el totalitarisme feixista, el tradicionalisme nacionalista i el sindicalisme vertical.

Nacionalcatolicisme

Doctrina política de l'Espanya franquista amb una relació molt estreta entre l'Església i l'Estat.

Asociación Católica Nacional de Propagandistas

És una agrupació espanyola...

Segona Guerra Mundial: Resum Històric (1939-1945)

Cronologia

La Segona Guerra Mundial va esclatar l'1 de setembre de 1939 i va durar fins al 2 de setembre de 1945.

Causes de la Segona Guerra Mundial

1. La invasió de Polònia per part d'Alemanya: L'1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia. La URSS també va participar en la invasió, ja que tenien un pacte previ. El Regne Unit i França van amenaçar Alemanya amb la guerra si no es retirava en 48 hores.
2. La humiliació (derivada del Tractat de Versalles).
3. Ressentiment i confrontació ideològica.
4. La recerca de l'Espai Vital (Lebensraum).
5. Política exterior agressiva i expansionista.
6. La crisi econòmica de la dècada de 1930: Va provocar l'empobriment de les classes mitjanes, un índex d'atur

Els camins de la recuperació econòmica

La proposta keynesiana

• Va argumentar que el problema principal de l'economia era la manca de demanda i la caiguda de la inversió. Sense demanda, els empresaris no tenien incentius per augmentar la producció i, a través de la producció, augmentar també l'ocupació.
• Proposava que l'Estat augmentés la despesa pública, fonamentalment en activitats com les obres públiques, que utilitzen molta mà d'obra.
• Davant la necessitat d'augmentar el consum, va defensar la millora de les condicions salarials i va afirmar que el paper dels capitalistes era invertir, i el dels consumidors, consumir.

El New Deal de Roosevelt

Un pla econòmic per superar la crisi i pal·liar-ne els efectes socials, posat en pràctica...

Rereguarda Republicana a Catalunya

Poder Obrer i Col·lectivitzacions

La resistència obrera a l'aixecament militar va deixar sense poder real les autoritats del país. A Catalunya, al principi de la guerra, el poder va recaure sobre el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, controlat per la CNT-FAI. També hi havia obrers armats agrupats en milícies, que lluitaren contra els militars insurrectes.

El fracàs de l'aixecament militar va fer que molts empresaris catalans abandonessin les seves empreses, perquè tenien por de les represàlies dels obrers armats. Aquests es van encarregar de les fàbriques. La Generalitat va promulgar el decret de col·lectivitzacions per regular l'ocupació obrera; desapareixia la gran propietat privada...

La Segona República Espanyola (1931-1936)

El Període Constituent (Abril 1931)

Després de la victòria de la coalició republicanosocialista a les eleccions democràtiques, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola.

La Constitució de 1931

• Establiment d'un estat laic i aconfessional.
• Sufragi universal masculí i femení.
• El poble és sobirà i tots els poders emanen d'ell.
• Definició del país com a democràtic i progressista.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Aquest període de dos anys va estar marcat per les reformes promogudes per Manuel Azaña, amb l'objectiu de modernitzar el país i posar fi al «caciquisme».

Reformes Clau

• Reforma Religiosa: Instauració de la llibertat de culte, autorització del divorci i del matrimoni

L’ascens dels totalitarismes: feixista i nazi

Després de la Primera Guerra Mundial, les democràcies liberals van sorgir com una resposta a la necessitat de reconstrucció i estabilitat a Europa. Aquestes democràcies es van estendre per tot el continent com una alternativa als règims autoritaris i monàrquics preexistents. No obstant això, van sorgir diversos factors que van posar en perill aquestes democràcies i van obrir camí a l'ascens dels totalitarismes feixista i nazi.

La crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial va provocar una profunda inestabilitat a tot Europa. L'atur, la inflació i la misèria van generar un clima de malestar social i conflicte. Les revoltes i els conflictes socials van ser freqüents, amb episodis...

La Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques

La tornada a l'absolutisme

Durant l'època de la Restauració els monarques absolutistes van recuperar el poder i van intentar gobernar com si la Revolució Francesa no hagués passat mai. Van intentar retornar a l'Antic Règim. El cas de Lluís XVIII de França, que va regnar després de la caiguda de Napoleó.

El congrés de Viena i la reorganització del mapa europeu

Després de la derrota de Napoleó, les potències van buscar una nova distribució territorial que garantís una pau i evités processos revolucionaris. Al congrés de Viena van definir un nou mapa europeu. Van tenir tres grans protagonistes: Metternich, ministre d'Austria, Alexandre I, tsar de Rússia, i Talleyrand,...

La Guerra de Successió i l'11 de Setembre:

1-El 1700 Carles II, darrer rei de la casa dels Austries, morí sense haver tingut fills. La seva mort va plantejar un greu problema internacional.

2- Carles II va deixar la corona hispànica en mans de Felip d'Anjou (futur Felip V), nét de Lluís XIV de França. Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal, no van acceptar aquesta successió i van defensar els drets a la corona de Carles, arxiduc d'Àustria. L'any 1702 van declarar la guerra a França i a Felip V, rei de la monarquia hispànica (guerra de successió).

3- En les Corts Catalanes es va evidenciar una divisió entre favorables a Felip V (botiflers) i els partidaris de Carles d'Àustria (vigatans).

4- Catalunya, com tota la Corona d'Aragó,...