Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Causes de la Segona Guerra Mundial: Context i Factors

Història2,72 KB

1.2. Les causes de la Segona Guerra Mundial

Context previ a la guerra

La Segona Guerra Mundial es va originar en un context determinat per:

  • Els tractats de pau posteriors a la Primera Guerra Mundial.
  • La força dels règims totalitaris.
  • La feblesa de les democràcies.

A) Els tractats de pau

Els tractats de pau que van posar fi a la Primera Guerra Mundial van alimentar una tensió latent:

  1. El mapa d'Europa sorgit després del Tractat de Versalles va ser una font constant de disputes territorials:
    • La creació de nous estats.
    • La mutilació d'Alemanya.
    • Les aspiracions d'algunes potències com Itàlia per territoris propers.
  2. El tracte humiliant que es va atorgar als perdedors va alimentar el desig de revenja.

B) La força dels règims totalitaris i l'expansionisme

...
Continua llegint "Causes de la Segona Guerra Mundial: Context i Factors" »

La Construcció i Reptes de la Unió Europea: Transició a la Democràcia

Història3,58 KB

La Construcció de la Unió Europea

1. Del Pla Marshall a la CEE

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, era necessària la cooperació econòmica entre diferents països. L'objectiu era associar-se en un projecte econòmic i polític comú. El 1948, setze països van construir l'Organització Europea per a la Cooperació Econòmica.

  • 1948: Va entrar en vigor la convenció del Benelux, la primera unió duanera.
  • 1951: Neix la CECA (Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer), establint un mercat siderúrgic comú.
  • 1957: Els sis països integrants de la CECA van signar el Tractat de Roma i es va construir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb la finalitat de crear un mercat comú europeu.

2. La creació de la Unió Europea

L'any 1986, els sis països...

Continua llegint "La Construcció i Reptes de la Unió Europea: Transició a la Democràcia" »

Guerra Civil Espanyola: De la Revolta a la Batalla de l'Ebre

Història3,27 KB

Revolta militar

Instigada per monàrquics, falangistes, sectors de la CEDA i militars, a més dels alts comandaments de la Unión Militar Española (Emilio Mola)

El govern i la seva reacció

El govern reacciona amb indecisió i passivitat davant la revolta. Quiroga dimiteix i posen a Barrio, però també dimiteix. Nomenen a José Giral, que lliura armes als fidels de la República.

Fracàs de la revolta a Catalunya

Organitzacions obreres de la CNT i la FAI es mobilitzen per oposar-se als militars colpistes, juntament amb la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil. Per coordinar l'esforç contra la revolta, es constitueix el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Dimensió internacional del conflicte

1. Comitè de No-Intervenció

Diversos països...

Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: De la Revolta a la Batalla de l'Ebre" »

La Guerra Civil Espanyola: Causes i Suports

Història2,92 KB

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Les reformes que volia dur a terme el Front Popular atemptaven contra els privilegis que havien tingut fins aleshores els militars, l'Església, els nobles, els empresaris i els partits de dretes. Així, el General Mola va dirigir un cop d'Estat contra el govern que es va fer efectiu el 18 de juliol del 1936, el dia de l'"Alzamiento Nacional".

Distribució del suport al cop d'Estat

El cop d'Estat va triomfar a la població de l'interior d'Espanya, Galícia i una part d'Andalusia (l'Espanya més agrària i endarrerida). En canvi, l'Espanya més industrial (zona mediterrània i cantàbrica), que era la zona més desenvolupada, es va posicionar amb el govern de la República. Madrid, Barcelona i València van...

Continua llegint "La Guerra Civil Espanyola: Causes i Suports" »

Evolució dels Fronts de la Guerra Civil Espanyola (1937-1939)

Història3,17 KB

Març 1937: Fracàs a Madrid i Campanya del Nord

La situació del país al març de 1937 mostra el fracàs de la presa de Madrid, davant la dura resistència de les milícies d'esquerres. Destaquen dues batalles als voltants de la capital:

  • La del Jarama: en la qual els franquistes volen prendre la carretera de València, fracassant en l'intent.
  • La de Guadalajara: en la qual les tropes italianes que donen suport al Generalísimo són derrotades pels republicans.

En no poder prendre Madrid, Franco canvia la seva estratègia. En lloc d'una guerra curta, pensa a allargar el conflicte per així acabar amb el major nombre possible d'enemics. Dirigeix les seves tropes cap al nord, atacant Guipúscoa i Biscaia. Les tropes republicanes, recolzades pels

...

Continua llegint "Evolució dels Fronts de la Guerra Civil Espanyola (1937-1939)" »

Transició Espanyola: Legalització del PCE i Matança d'Atocha

Història3,39 KB

La construcció de la monarquia parlamentària

Durant els mesos posteriors a l’aprovació de la Llei per a la Reforma Política, hi va haver intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques, i també, discretament, contactes amb el Partit Comunista (PCE). L’oposició creia que les qüestions decisives per a conformar el procés de Transició eren el desmantellament de les institucions més simbòliques del franquisme i l’establiment de les condicions de participació en unes futures eleccions. L’objectiu era preparar les condicions per a la celebració d’eleccions generals. Durant aquest període, la violència va estar molt present als carrers: la Policia Armada encara carregava durament contra civils,...

Continua llegint "Transició Espanyola: Legalització del PCE i Matança d'Atocha" »

Inicis de la Transició Espanyola: Joan Carles I i Arias Navarro

Història2,46 KB

El 22 de novembre, Joan Carles I és proclamat rei segons la Llei de Successió feta per Franco.

Comença el període històric conegut com la Transició política.

La Transició Política

  • La Transició és un procés històric que va entre la mort de Franco i el primer govern socialista.
  • Consisteix en el pas de la dictadura a una democràcia definida per la Constitució de 1978.

El Govern d'Arias Navarro

Confirma Arias Navarro com a president del govern, però hi entren ministres partidaris del canvi polític, com:

  • Manuel Fraga (ministre de l’Interior)
  • José María de Areilza (ministre d’Afers Exteriors)

És un govern continuista, tot i la legalització de les associacions polítiques que han d’acceptar les lleis franquistes.

L'Oposició

Els partits...

Continua llegint "Inicis de la Transició Espanyola: Joan Carles I i Arias Navarro" »

El Segle XIX i la Filosofia de Mill: Context Històric i Social

Història2,41 KB

El Segle XIX i la Filosofia de Mill

Marc Històric del Segle XIX

La Restauració i les Onades Revolucionàries

Comença l'Edat Contemporània. Destaca la primera meitat del segle com l'intent de la Restauració i, durant la segona meitat, la creació dels moviments obrers.

La Restauració, a partir de la caiguda de Napoleó, va portar les potències vencedores a crear el Congrés de Viena amb la finalitat de restaurar el territori i la pretensió de reinstaurar l'Antic Règim (la monarquia absoluta).

Es va establir la Santa Aliança, una aliança de diversos països on les monarquies absolutes que la formaven es donarien suport i s'ajudarien en cas de revoltes liberals. Però, dins dels territoris que controlen, sorgeixen moviments nacionalistes...

Continua llegint "El Segle XIX i la Filosofia de Mill: Context Històric i Social" »

La Renaixença: El Ressorgiment de la Cultura Catalana al segle XIX

Història4,44 KB

La Renaixença: Panorama Cultural del Segle XIX

La Renaixença va ser un moviment sociocultural del segle XIX a Catalunya, protagonitzat per sectors importants de la literatura. Els seus objectius principals eren la revaloració literària del català i la definició dels trets diferencials de Catalunya. No obstant això, la burgesia conservadora de l'època es va apropiar dels postulats de la Renaixença.

S'acostuma a considerar el poema "La Pàtria" (1833) de Bonaventura Carles Aribau com l'inici del moviment. Joaquim Rubió i Ors va impulsar la Renaixença amb el pròleg que va escriure, un veritable manifest i una defensa de la llengua catalana. Des del punt de vista polític, els integrants de la Renaixença es movien dins de paràmetres...

Continua llegint "La Renaixença: El Ressorgiment de la Cultura Catalana al segle XIX" »

Ascens del Feixisme a Itàlia i Crisi de la República de Weimar: Causes i Característiques

Història3,6 KB

Característiques dels Regims Totalitaris

Totalitaris, Centralistes i Antidemocràtics

  • Eliminació de tota oposició.
  • Oposats al principi d'igualtat i democràcia.
  • Enemics del socialisme.

Líder Carismàtic

  • Utilització de la propaganda.
  • Líder, salvador de la Nació.

Utilització de la Violència

  • Ús de la violència per consolidar el poder.
  • Eliminació dels adversaris.

Expansionisme Militar

  • Progrés de la Nació basat en la conquesta de nous territoris.

Causes de l'Ascens del Feixisme a Itàlia

Postguerra

  • 700.000 pèrdues humanes.
  • Indústria inutilitzada.
  • Deute extern elevat.
  • Inflació.
  • Reducció de salaris.
  • Atur.

Acords de Pau

  • Irredemptisme: reclamació de territoris habitats per italians (Dalmàcia i Fiume).
  • Ressentiment i engany.

Inestabilitat Política

  • Governs
...
Continua llegint "Ascens del Feixisme a Itàlia i Crisi de la República de Weimar: Causes i Característiques" »