Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

La Segona Guerra Mundial: Causes i Inicis

El Feixisme Italià i Benito Mussolini

Benito Mussolini va ser el fundador del feixisme italià.

Característiques de la Ideologia Feixista Italiana:

• Era antiliberal i defensava l'establiment d'un estat totalitari.
• Defensava un sistema polític dictatorial de partit únic.
• Fomentava un culte a la personalitat d'un líder infal·lible.
• Utilitzava el terror i la propaganda com a eines de control.
• Promovia un nacionalisme extrem, agressiu i militarista.
• Proposava un model de societat desigual.
• Exaltava els components irracionals de la conducta.
• Defensava la violència com a mitjà polític.
• Donava un paper fonamental a la mobilització i l'organització de les masses.
• Basat en principis masculins.

L'Ascens del Nazisme

La Itàlia feixista i l'Alemanya nazi van iniciar una política expansionista i una cursa d'armaments.

• Alemanya i Itàlia, l'eix Roma-Berlín.
• Alemanya i Japó, el Pacte Antikomintern.
• Alemanya i l'URSS, el Pacte Germano-Soviètic 1939.

La Guerra entre França i Espanya (1635-1659)

A partir de 1635, la participació de França en la Guerra dels Trenta Anys va comportar un enfrontament directe amb els terços espanyols. Inicialment, els exèrcits de la monarquia hispànica van obtenir importants victòries militars, però el 1648 van ser derrotats a la batalla de Lens.

La signatura de la Pau de Westfàlia no va afectar la confrontació entre França i la monarquia hispànica. Les delegacions de les dues monarquies no es van posar d'acord i la guerra va continuar. Es dirimien l'hegemonia a Europa i el prestigi de les cases de Borbó i d'Àustria.

Característiques de la Monarquia Absoluta

Quines són les característiques més importants de la monarquia absoluta?

• Va imposar la centralització

Va ser un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar a Europa entre 1618 i 1648. De fet, es tractava de diversos conflictes sota una mateixa denominació que aplegava qüestions polítiques, territorials i religioses (enfrontaments entre catòlics i protestants). En essència, va ser una confrontació armada on es dirimia l’hegemonia continental, i de la qual va sortir un nou ordre internacional basat en l’equilibri entre potències.

Context històric

A Alemanya, els prínceps protestants qüestionaven el poder de l’emperador del Sacre Imperi i a la resta d’Europa les diferents monarquies i principats s’enfrontaven a l’hegemonia dels Habsburgs austríacs i espanyols, i els seus aliats. La guerra va tenir diverses fases en què les...

El Règim Franquista: Un Nou Ordre Polític

El 1939, Franco volia construir un nou ordre polític “regenerador d’Espanya” basat en:

• La concentració de poder en Franco (cap d’Estat i president del govern).
• Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i nacionalista alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931.
• Es van abolir els estatuts d’autonomia per centralitzar el poder.
• La repressió constant dels vençuts i de l’oposició.
• La censura dels mitjans de comunicació.

L’exèrcit va ser l’instrument de repressió política i una bona part dels ministres i governadors eren militars. La Falange Española Tradicionalista va esdevenir l’únic partit polític que va exercir control sobre els mitjans de comunicació. Es...

La Zona Insurrecta: Creació d'un Estat Totalitari

Franco, Cabdill d'Espanya

La mort accidental del general Sanjurjo, considerat el cap principal del moviment colpista, va alterar els plans inicials. El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i presidida pel general més antic entre els insurrectes, Miguel Cabanellas. Els primers mesos de la guerra, el general Franco va anar guanyant partidaris i va consolidar el seu lideratge dins l'exèrcit. L'1 d'octubre del 1936 es va publicar el decret que el nomenava cap de l'Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols.

Franco va aplicar una estratègia d'allargament de la guerra que li va permetre consolidar el seu lideratge militar i imposar-se a les forces...

La Batalla de l'Ebre: L'Última Gran Ofensiva Republicana (1938)

El 13 d’abril de 1938, les tropes franquistes havien arribat al Mediterrani, ocupaven Castelló i amenaçaven València. L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva; el 25 de juliol de 1938, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir pobles de la zona.

Un cop establert al marge dret del riu, no va poder continuar avançant. Va començar aleshores una guerra de posicions, on es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Una contraofensiva dels nacionalistes, feta amb un gran desplegament de les forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre, l’exèrcit franquista va entrar a Móra d’Ebre i el dia 15 del mateix mes, els republicans...

1. Per què la República la van portar unes eleccions municipals?: Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 convocades pel govern d'Aznar refutaven la monarquia. Malgrat que en la majoria dels municipis rurals s'hi van imposar les candidatures monàrquiques, en les capitals va triomfar la conjunció republicano-socialista. El 14 d'abril, Alfons XIII va decidir renunciar al tron i abandonar Espanya; per tant, es va establir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, de caire republicà. Aquest govern va imposar unes mesures d'urgència, com la concessió d'una amnistia general per als presos polítics, la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals. El 28 de juny es van celebrar les eleccions...

Bàndol Republicà: Guerra i Revolució Social

Durant la Guerra Civil Espanyola, el bàndol republicà va viure un intens clima de revolució social. L'aixecament feixista va provocar una profunda crisi per als catalans. L'Església i les classes benestants van ser perseguides pels republicans, amb assassinats i la crema d'esglésies i convents, resultant en més de 8.500 morts.

Conformació d'un Poder Popular

Es va conformar un poder popular. A finals de juliol de 1936, es va establir una àmplia xarxa de poder popular. El Comitè de Milícies Antifeixistes (CNT-FAI) va organitzar columnes de milicians. La República va dotar d'un exèrcit, però les milícies populars i els batallons de voluntaris van continuar lluitant. Les tropes feixistes...