Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

El 1789, França patia una crisi

• Economiques: crisi financera, dèficit estatal, augment de preu
• Socials: oposició dels privilegiats a la reforma fiscal, desig de la burgesia de tenir poder
• Polítiques: idees il·lustrades, per exemple, la independència dels Estats Units.

Al maig d'aquest any, Lluís XVI obre els Estats Generals, formats per representants de cada estament. No obstant això, com seguien mantenint el costum de deliberar separats i votar amb un vot per estament, no afavoria els burgesos, els quals el 20 de juny van formar l'Assemblea Nacional (un grup de representants del tercer estat que s'erigeix com a representants nacionals).

El 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, recolzats pel poble, que temia que es sufocés...

La Fallida de l'Absolutisme

El segle XVIII a Anglaterra

Durant el segle XVIII, Anglaterra va experimentar una sèrie de transformacions polítiques que van limitar el poder de la monarquia absoluta. Alhora, les idees il·lustrades van impulsar, en molts països, una sèrie d'experiències reformistes conegudes com a Despotisme Il·lustrat.

La Revolució Anglesa

A Anglaterra, el poder reial estava limitat per dues cambres: la dels nobles i els clergues (Lords) i la dels burgesos representants de les ciutats (Comuns).

La Guerra Civil i la República

Al segle XVII, la nova dinastia dels Stuart va intentar governar sense el control del Parlament i va perseguir tothom que s'hi oposava. Això va desencadenar una Guerra Civil entre els defensors del Parlament...

La Contrareforma Catòlica

L'Església Catòlica va promoure un moviment contrari a la Reforma Protestant, la Contrareforma, que va reforçar l'autoritat del Papa. Els elements fonamentals de la Contrareforma es van establir en el Concili de Trento. En aquest congrés, els bisbes de l'Església Catòlica van condemnar el Protestantisme i van redactar la seva doctrina de manera que no admetés discussió. Així es va refermar el culte a les relíquies i els sants. També es van posar fi als vicis i a la corrupció del clergat. El Papa va encarregar al Tribunal de la Inquisició la persecució i execució dels protestants. El període que va des de l'any 1520 fins al segle XVII va estar ple de guerres i d'aldarulls religiosos.

Característiques

1. Causes Profundes

Les causes profundes de la guerra són les causes antigues. Podem destacar aquestes:

• L'esperit de revenja del nacionalisme alemany: Els nacionalistes alemanys no van acceptar mai les imposicions del Tractat de Versalles.
• La crisi econòmica després del crac de 1929: Ruïna de les famílies burgeses i atur enorme entre els treballadors.
• Demanda de solucions ràpides: La gent demanava solucions ràpides i els governs capitalistes estaven espantats davant l'agitació que provocava a les classes obreres.
• El fracàs de la Societat de Nacions (SDN): Aquest organisme no va aconseguir gaires èxits, ja que entre els països membres no hi havia les dues grans potències del moment: els EUA i l'URSS.
• La cursa d'armament: La cursa d'armament

El Feixisme a Itàlia

Dictadura Feixista

Entre 1925 y 1926, sin oposición, Mussolini promulgó las leyes fascistas. Estas estaban dirigidas por un partido de régimen totalitario.

Adoctrinamiento y Control Social

El régimen fascista buscaba controlar a la población, por lo que se centró en la educación. Los profesores vestían camisas negras y juraban lealtad al rey. Los niños debían formar parte de organizaciones controladas por el partido. Se animó a las mujeres a salir del ámbito doméstico.

Corporativismo y Dirigismo Económico

La política fue corporativista y se creó la Carta del Trabajo en 1927. Inicialmente se diseñó un sistema político-económico liberal, pero luego se implementó una política intervencionista. En 1929 se estableció...

LA GUERRA D’ULTRAMAR: Després de la Pau de Zanjón a Cuba, s’esperava d’Espanya una sèrie de reformes amb els que es tingueren a les Corts els mateixos drets els cubans i els espanyols. Estes idees no van ser dutes a terme per culpa dels grans propietaris i comerciants peninsulars. A Cuba també hi havia dos partits: el Autonomista, que volia l’autonomia i la Uníó Constitucional. Sagasta solament va concedir l’abolició de l’esclavitud. En 1893, Jose Martí va fundar el Partit Revolucionari Cubà, que volia la independència. En 1891, Espanya puja les tarifes dels productes importats a Cuba que no foren espanyols. La majoria dels productes cubans es venien als EEUU, per lo que s’amenaçava a Espanya de tancar el mercat nord-...

1. El Torn de Partits Durant la Restauració

El torn de partits era un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança de poder dels dos grans partits dinàstics, el conservador i el liberal, en un torn pacífic. El sistema electoral garantia el torn de manera que, quan el partit que era al govern patia un procés de desgast polític i perdia la confiança de les Corts, el monarca cridava el cap del partit de l'oposició a formar govern i el nou cap de gabinet convocava eleccions per aconseguir el nombre de diputats suficient per formar una majoria parlamentària que li permetés governar.

Dins del sistema hi havia el Partit Liberal-conservador i el Partit Liberal-fusionista.

S'oposaven al sistema de la Restauració els partits que...

Amb l’inici de la guerra freda, Franco serà considerat un aliat amb valor estratègic a la Mediterrània. Al 1951 comencen les converses entre els EUA i Espanya; al 1953 es firma un acord en el qual Espanya donava territoris als EUA per establir bases militars a canvi d’una ajuda econòmica. Gràcies a la intersecció dels EUA, Espanya va entrar a organitzacions internacionals com la ONU, el FMI i la UNESCO. Els països de l’Europa Occidental continuen aliant-se al règim, no li permeten l'entrada a la CEE, creada al 1957 amb el Tractat de Roma, tot i que els fluxos migratoris i de turistes entre Espanya i la resta d’Europa cada cop són més fluids. L’any 1953 es signa un concordat amb la Santa Seu on es donaven més poders a l’Església....

Període d'Entre Guerres
Després de la 1a GM, els països europeus estaven: endeutats (préstecs de guerra) i empobrits (degut a la disminució de la producció agrícola i industrial).

Els EUA es converteixen en 1a potència mundial: Degut a: 1- 1a potència agrícola. 2- 45% de la producció industrial. 3- 50% de la reserva d’or. 4- Puja el preu del dòlar. 5- País creditor. 6- Banca americana / NY (Wall Street). 7- Es fa amb els mercats mundials.

Prosperitat americana: Es basa en: 1- Innovació tècnica, fonts d’energia, invents. 2- Taylorisme / Fordisme (+ producció, - costos i - preus). 3- Consum de masses. 4- (+ salaris). 5- Campanyes publicitàries. 6- Compra a curt termini (préstecs).

El creixement borsari es deu a: 1- Bons resultats...

La Propaganda durant el Conflicte

Un altre aspecte del conflicte va ser la propaganda. Els estats van intentar mantenir la moral de la població i dels combatents, tot afeblint la de l'enemic.

Armes Noves en la Guerra de Trinxeres

La guerra de trinxeres va afavorir l'aparició d'armes noves: morters, llançaflames i gases tòxics. Aquestes armes van permetre millorar els resultats en la guerra de posicions, però l'elevat cost en vides de la infanteria va impulsar el disseny dels blindats, vehicles que podien cobrir les accions de la infanteria, travessar les tanques de tela metàl·lica i destruir els nius de metralladores.

La Pau de París i el Tractat de Versalles (1919-1920)

Anomenem pau de París el conjunt de tractats firmats pels països...