Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

1. Les Grans Etapes de la Confrontació Bèl·lica

Primera Fase: La Guerra de Moviments (1914)

Els militars alemanys, seguint l'anomenat Pla Schlieffen, pretenien aconseguir un triomf ràpid en el front occidental, derrotant l'exèrcit francès, per poder concentrar després els esforços a l'est contra Rússia. La penetració alemanya en territori francès a través de Bèlgica va ser ràpida, però les tropes del Kàiser van ser aturades a la Batalla del Marne (setembre 1914) a prop de París. La contraofensiva del general Joffre va significar el fracàs del pla alemany. A l'est, Rússia va llançar una ofensiva sobre Alemanya. Els russos van ser derrotats a Tannenberg i als Llacs Masurians, però van desviar tropes alemanyes cap a l'est.

Segona

Caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera i Transició

Les Raons de la Dimissió de Primo de Rivera

Les raons exactes de la dimissió de Miguel Primo de Rivera no estan del tot clares, generant diverses interpretacions històriques.

La Pèrdua de Suport Militar

Alguns autors sostenen que la nit de Sant Joan de 1930, els militars van protagonitzar una insurrecció contra el dictador. Arran d’això, Primo de Rivera es va preocupar i va preguntar als principals caps militars si li donaven suport. La gran majoria no li va contestar, un silenci que Primo va interpretar com una negativa. Davant d’aquesta pèrdua de confiança, va presentar la seva dimissió a Alfons XIII.

La Petició del Rei Alfons XIII

Altres historiadors opinen que va ser el propi...

La Restauració Canovista

Constitució de 1876

Marxisme

El 1848 hi van haver 2 pensadors, Karl Marx i Friederich Engels, que van publicar el manifest del Partit Comunista. El marxisme defensava la necessitat de destruir l'ordre liberal i el sistema econòmic per crear una nova societat més igualitària. Marx va fer la seva crítica contra el capitalisme, plantejant un ordre social sense classes. La teoria marxista es va recolzar en una anàlisi del passat que s'entenia com a lluita de classes, en un segon lloc s'analitzava l'estat de la societat (ex: plusvàlua) i finalment en tercer lloc proposava superar aquest sistema d'explotació i la societat comunista.

Anarquisme

És un pensament que es va enfrontar al liberalisme i va agrupar diferents propostes d'ideòlegs diferents.

S. XIX, inspirador...

Setmana Tràgica

Agafen reservistes-protestes-vaga i revoltes cap exercit i esglésies. Lerroux incita revoltes i es fa una repressió. Antoni Maura dimiteix.

Mancomunitat

Prat de la Riba, president de la diputació, vol mancomunar-se amb altres diputacions per actuar junts en administració. Canalejas aprova el projecte i després l'assassinem i es treu la mancomunitat. Eduardo Dato l'aprova només en administració i en qualsevol moment el govern la pot retirar.

Crisi 1917

Per la fi de la guerra mundial on Espanya és neutre i s'empobreix per l'alta producció i increment dels preus. Els rics guanyen i els pobres s'empobreixen més. Es fan protestes pel descontent militar, la corrupció del govern militar... Dato estableix estat d'excepció on...

Classe Social

Forma d'organització social en la qual les persones s'agrupen d'acord amb unes característiques econòmiques no jurídiques, no per lleis, com en el cas de la societat estamental.

Colònies Industrials

Es van estendre seguint el curs alt d’alguns rius: Llobregat (als seus inicis amb unes 60), Cardener, Ter (més de 40), Freser i Fluvià. Constaven de:

• Empresa
• Església
• Escola
• Economat
• Escorxador
• Casal recreatiu o taverna
• Habitatges pels obrers
• Horts privats dels treballadors

Tot pertanyia a l’empresari. Els treballadors es van trobar més subjectes a la disciplina empresarial que no pas els dels vapors.

Comissió de Reformes Socials

Òrgan pro governamental creat el 5 de desembre de 1883, de caràcter informatiu i consultiu, que es va...

L'Etapa Napoleònica: Èxits i Fracassos

Ascens al Poder i Consolat

A partir del cop d'estat del 18 de Brumari, va acabar el Directori. El general Napoleó Bonaparte va aconseguir el poder polític de França, primer com a cònsol i després com a emperador. El seu poder estava fonamentat en el pragmatisme, els èxits militars i el suport majoritari del poble mitjançant plebiscits. Va firmar tractats de pau amb Àustria i els Estats Units. La seva política exterior era tan ambiciosa que va esgotar els recursos del país i va ensorrar el règim que havia construït.

L'Obra de Napoleó: Reformes Clau

El Consolat era un règim personalista on Napoleó va acabar acaparant tot el poder i el protagonisme. Es va aprovar la Constitució de l’any VIII,...

La Crisi Múltiple de 1917

Crisi Militar

Es van crear les Juntes de Defensa per defensar l'honor de l'exèrcit i la igualtat.

Modificació del sistema d'ascens: Queixa dels militars peninsulars pel tracte a favor i els ràpids ascensos dels militars africanistes (de la guerra del Marroc). Culpaven al sistema i al govern de la Restauració.

Precarietat de material.

Augment de sous: Descrèdit que mereixen els militars polítics als partits dinàstics.

Crisi Política

El govern va clausurar el Congrés.

Descontentament per les limitacions democràtiques (Les Corts restaven tancades des del mes de febrer).

Constitució a Barcelona d'una Assemblea de Parlamentaris (republicans, reformistes i catalanistes, conduïda per la Lliga Regionalista).

Exigències:

Esclat de la Revolució Francesa i L’Abolició del Feudalisme

Segle XVIII – Lluís XVI, convoca els Estats Generals, corts estamentals franceses, que no s’havien reunit des de 1614 (més de 150 anys). Per frenar el poder dels privilegiats.

Abans, cada estament redactava uns memorials de greuges, explicaven els seus neguits, problemes i propostes. La burgesia es va anar organitzant en clubs polítics, espais de discussió d’idees i propostes polítiques noves. Va fundar diaris per defensar i difondre els seus projectes i propostes.

El principi de la Revolució Francesa

Els Estats Generals (noblesa, església) pretenen que es votés per estament o grup. Membres del Tercer Estat o Poble defensaven el vot per persona.

Necker (ministre de finances)...

La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)

Ferran VII va restablir l'Antic Règim. Va declarar nuls la Constitució i els decrets de Cadis i va iniciar una persecució de liberals i afrancesats que van ser detinguts i executats. El rei va restaurar les antigues institucions i el règim senyorial.

No es van prendre mesures per a reconstruir la societat de postguerra, ni per sanejar la Hisenda i fer cara al deute. Els governs es van mostrar incapaços de solucionar els problemes, tot i que diferents ministres d’Hisenda van plantejar reformes fiscals, que tenien un punt en comú: la necessitat que els privilegiats contribuïssin al fisc. Ferran VII no les va acceptar i es va negar a aprovar mesures que alteressin les normes tradicionals.

La Desafecció