Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

1. La Revolució americana (1775-1783)

Les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord volien independitzar-se de Gran Bretanya perquè els imposava molts impostos i no tenien representació al Parlament. Les idees de la Il·lustració defensaven la llibertat i la igualtat. El 1773 va tindre lloc el motí del te de Boston i el 1775 va començar la guerra d’independència, dirigida per George Washington. El 4 de juliol de 1776 es va aprovar la Declaració d’Independència, redactada principalment per Thomas Jefferson. Finalment, el 1783, Gran Bretanya va reconéixer la independència dels Estats Units amb el Tractat de París.

2. El naixement dels Estats Units

Després de la independència, el 1787 es va aprovar la Constitució dels

Restauració borbònica (1874-1898)

1874: pronunciament de Sagunt (Martínez Campos) → Alfons XII, rei. Cánovas del Castillo impulsa la Restauració. Manifest de Sandhurst (1/12/1874): monarquia constitucional, ordre i estabilitat.

Sistema canovista

Sistema canovista: 4 pilars:

• Constitució de 1876.
• Corona: àrbitre polític i cap de l'exèrcit.
• Bipartidisme: conservadors i liberals s'alternen.
• Exèrcit: allunyat de la política.

Torn dinàstic

Conservadors (Cánovas): terratinents, alta burgesia, Església; sufragi censatari i ordre social.

Liberals (Sagasta): classes mitjanes; reformes, més llibertats i sufragi universal masculí.

Dates

• 1875: derrota carlina.
• 1876: Constitució.
• 1878: concerts econòmics bascos.
• 1885: mort d'Alfons XII i Pacte d'El

La Restauració

Ritme de la Restauració

Interessos de classes dominants (noblesa i Església).

Donava molt poder al monarca, que era Alfons XIII (forma política: monarquia constitucional).

El poder estava dividit entre conservadors i liberals (bipartidisme).

El 1917 la Restauració entra en crisi per inestabilitat política: el sistema no permetia la seva pròpia reforma i excloia l'oposició. Conflictivitat social en augment: irrupció de l'obrerisme (CNT/UGT). Guerra del Marroc.

Catalanisme i Restauració

Catalanisme i Restauració

Des dels inicis del segle XX el catalanisme va augmentar la seva influència.

El partit principal, la Lliga Regionalista, va arribar a un acord amb la Restauració i van crear un autogovern català, la Mancomunitat (1914-...

Felip IV, el rei planeta

Felip IV volia acabar amb la corrupció del valit de Felip III, reforçar el seu exèrcit i les seves finances i crear les juntes. El seu valit fou el comte-duc d'Olivares i, en morir el 1643, el substituí el seu nebot, Méndez de Haro.

El comte-duc pretenia tornar a ser algú a nivell internacional, la qual cosa suposava que tots els territoris s'esforcessin com ho feia Castella. A canvi, es repartirien els beneficis de l'imperi. A més d'això, el comte-duc també volia acabar amb la corrupció i va intentar millorar l'agricultura i la indústria.

Les juntes i les reformes

També va crear les juntes; la més important fou la Junta Grande de Reformació, que volia millorar l'agricultura, fomentar l'increment demogràfic...

La Segona República

Dictadura d'Alfons XIII: destitueix Primo de Rivera i nomena Berenguer, fracàs de Zaragoza.

Proclamació de la República el 12 d'abril, eleccions municipals el 14 d'abril. Es declara la República. Companys i Macià proclamen l'autonomia de Catalunya, Madrid no d'acord, el Govern no ho accepta, sí a l'autonomia.

Partits polítics

Esquerres: defensen la República federalista, autonomia, canvis socials i no a l'Església ni a l'exèrcit (Izquierda Republicana, Azaña, PSOE, Largo Caballero, Ocaña, Ibárruri).

Dretes: defensen la Monarquia i l'exèrcit, centralisme (partits feixistes: les JONS i Falange; partits monàrquics partidaris d'Alfons XIII i Calvo Sotelo). Autonomistes catalans: Lliga Regionalista, PRR, ERC, BOC,...

Crisi de les Democràcies Liberals

Les causes de la crisi de les democràcies liberals i l'ascens del feixisme: Les conseqüències de la 1a Guerra Mundial:

• En la població, la crisi econòmica postguerra qüestiona la idea del progrés. Les imposicions a Alemanya en el Tractat de Versalles i el sentiment d'Itàlia de país vençut afavoreixen els moviments ultranacionalistes. El triomf de la Revolució Russa:
  • És percebuda pels règims liberals com una amenaça.
  • Influència en el moviment obrer europeu: creixement dels afiliats als sindicats obrers.
  • Moviments revolucionaris i vagues generalitzades a Europa.
• Gran Depressió (crac de 1929):
  • Crisi econòmica.
  • Tancament d'empreses.
  • Atur massiu.
  • Sistema econòmic liberal en qüestió.

L'Ascens del Feixisme:

Antecedents i esclat del conflicte

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, es va formar una coalició opositora composta per monàrquics, falangistes, carlins (liderats per José Antonio Primo de Rivera), la CEDA (Gil Robles) i la UME (Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano, Goded, Fanjul i Franco), amb el suport de l'Església.

L'assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol va precipitar el cop d'estat. Els sublevats argumentaven la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven il·legítim, responsable de la crisi social, la «bolxevització» d'Espanya i la desmembració de la unitat nacional provocada per l'Estatut de Catalunya.

La resposta republicana i la revolució

El govern de Casares Quiroga va menysvalorar l'amenaça....

Societat i economia al segle XVIII

La societat es dividia en estaments, caracteritzats per la desigualtat jurídica i l'immobilisme:

• Grups privilegiats: Noblesa i clero. Posseïen la major part de la terra i estaven exempts d'impostos.
• Tercer estament: Pagesia, burgesia i classes populars. Pagaven impostos i no tenien accés a la propietat de la terra.

La font de riquesa principal era l'agricultura, gràcies a l'extensió de les terres cultivables.

El Decret de Nova Planta (1716)

Després que Catalunya donés suport a Carles d'Habsburg, Felip V va conquerir el territori i el va sotmetre mitjançant el Decret de Nova Planta:

• Abolició de les Corts i supressió dels consells.
• Govern provincial a càrrec de capitans de l'exèrcit.
• Eliminació del sistema

Primera part: Rivalitats després de la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial

Primera Guerra Mundial (1914-1918): provocada per l'expansió d'Alemanya a Europa i del Japó a Àsia. Va acabar amb la derrota d'Alemanya, Itàlia i el Japó.

Guerra Freda: rivalitat entre les dues potències guanyadores, els Estats Units i la URSS. Procés de descolonització.

Conflictes a Espanya: el feble dictador Primo de Rivera va donar pas a la Segona República (1931-1939). Resultat: dictadura liderada per Franco a partir del 1940.

Segona part: Totalitarisme, feixisme i nazisme

Totalitarisme: sistema polític que reuneix tots els poders de l'Estat, prohibeix l'actuació d'altres partits i imposa la seva idea. La greu crisi econòmica va afavorir l'aparició...

1. La proclamació de la República i el període constituent

1.1 Les eleccions i el govern provisional

En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, van vèncer els partits republicans. Per això, el rei Alfons XIII va renunciar a la corona i va marxar d'Espanya. El 14 d'abril, es va formar un govern provisional i es va proclamar la Segona República.

Estava recolzada per la classe mitjana i popular, perquè era l'oportunitat que l'Estat fos més modern i democràtic.

El govern provisional va convocar eleccions i va prendre mesures d'emergència, com l'amnistia als presos polítics.

A Catalunya, l'Esquerra i els republicans van triomfar. El mateix 14 d'abril, Lluís Companys va proclamar la República al balcó de l'Ajuntament de Barcelona....