Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

La vida de les dones i la societat a l'antiga Roma

Llatí4,51 KB

Les dones a l'antiga Roma

Les dones no aconseguien emancipar-se en la societat patriarcal romana. Durant la infància i fins al seu casament estaven sota l’autoritat d’un baró. Quan es casaven passaven a formar part de la família del marit, i estaven sota l’autoritat del pater familias, el seu marit. Si moria el marit, se li assignava a un germà, fill, cunyat, etc., o un home escollit per ella. La dona estava mancada de drets jurídics, polítics, militars i religiosos.

El paper de la dona lliure

La dona lliure manava a casa als fills, esclaus i se li tenia respecte. Supervisava l’educació dels fills, podia sortir de casa... Aconsellava al marit en els negocis, en política i l’acompanyava als banquets. Era un matriarcat encobert,...

Continua llegint "La vida de les dones i la societat a l'antiga Roma" »

Grans Autors de la Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Terenci, Virgili i Horaci

Llatí5,54 KB

Plaute (250-184 a.C.)

Va tenir molt èxit entre el públic de poble. Escrivia comèdies per a les classes baixes amb un estil vigorós, col·loquial i expressiu. El seu estil era líric i feia paròdia de la tragèdia. No tenia preocupació moral o intel·lectual, només volia divertir i fer riure al públic.

Comèdies conservades (21 obres)

  • Aulularia (La comèdia de l'olla)
  • Amphitruo (Amfitrió)
  • Bacchides (Les Bàquides)
  • Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
  • Menaechmi (Els bessons)

Personatges de Plaute

Els personatges de Plaute no tenen complexitat psicològica; són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra. Potenciava els personatges còmics com l'esclau o el paràsit, aconseguint grans resultats.

Terenci (República Romana,

...
Continua llegint "Grans Autors de la Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Terenci, Virgili i Horaci" »

Societat Romana i Mites Clàssics: Un Viatge per l'Antiguitat

Llatí6,83 KB

La Societat Romana: Vida Urbana i Rural

La Vida dels Plebeus i Esclaus a les Ciutats

Els plebeus que vivien a les ciutats eren artesans, comerciants o treballaven per compte d’un altre a canvi d’un salari. Alguns tenien un negoci on feien productes i els venien.

Existien els esclaus genèrics amb tasques senzilles (netejar, cuinar, cosir...) i els esclaus especialitzats (barber, perruquer, mestre dels fills...).

La Vida al Camp Romà: Fincas i Jerarquies

La vida al camp era més tranquil·la perquè no hi havia fòrum, ni amfiteatre, ni llocs de reunions. Al principi, els camperols treballaven per ells i la seva família. Quan va créixer la ciutat, es necessitaven recursos agrícoles per alimentar els habitants.

Els propietaris eren patricis...

Continua llegint "Societat Romana i Mites Clàssics: Un Viatge per l'Antiguitat" »

Guia Essencial de Gramàtica Llatina i Llengües Romàniques

Llatí2,5 KB

Gramàtica Llatina: Conceptes Fonamentals

Declinació Llatina: Primera Declinació (Femení)

Nominatiu:
a/ae (subjecte o atribut)
Vocatiu:
a/ae (apel·lació)
Acusatiu:
am/as (CD - CC)
Genitiu:
ae/arum (CN)
Datiu:
ae/is (CI)
Ablatiu:
a/is (CC - Complement Agent)

Conjugacions Verbals Llatines: Present d'Indicatiu Actiu

  • 1a Conjugació (-ARE): o, s, t, mus, tis, nt
  • 2a Conjugació (-ERE): o, s, t, mus, tis, nt
  • 3a Conjugació (-ERE): o, is, it, imus, itis, unt
  • 4a Conjugació (-IRE): o, s, t, mus, tis, unt

Verb Sum (Ser o Estar): Present d'Indicatiu

  • Ego: sum
  • Tu: es
  • Ille/Illa: est
  • Nos: sumus
  • Vos: estis
  • Illi/Illae: sunt

Llengües Romàniques: Distribució Geogràfica i Classificació

Distribució Geogràfica de Llengües Romàniques

  • Occità: 1/3 de França (sud)
  • Valls Occitanes:
...
Continua llegint "Guia Essencial de Gramàtica Llatina i Llengües Romàniques" »

Els Grans Poetes Llatins: Introducció

Llatí7,5 KB

Primers poetes romans

Les primeres manifestacions literàries del poble romà van ser de caràcter oral, anomenades carmines, que podien ser cançons funeràries, cants laudatoris, cants religiosos o diàlegs improvisats. L'edat d'or de la poesia romana comença cap a l'any 60 aC (durant el primer triumvirat, format per Cèsar, Pompeu i Cras) amb Lucreci i Catul, i finalitza el 17 dC (l'any de la mort d'Ovidi).

Des del punt de vista literari, els romans accepten els gèneres literaris grecs com a canònics, però els atorguen un contingut tan nou que els fan propis. El període de més esplendor de la literatura llatina va ser el de l'emperador Octavi August, al segle I aC. La literatura d'aquesta època tendeix a infondre en els romans la moralitat...

Continua llegint "Els Grans Poetes Llatins: Introducció" »

Glossari Essencial de Roma Antiga: Reis, Llatí i Cultura

Llatí3,21 KB

Glossari de Conceptes Clau de Roma Antiga

I. Els Reis de Roma i les seves Aportacions

Durant el període de la Monarquia, diversos reis van deixar la seva empremta en la fundació i desenvolupament de la ciutat:

  • Numa Pompili

    Va dividir els romans en cinc classes socials.

  • Tul·lus Hostili

    Va ser un rei bel·licós.

  • Anc Marci

    Va donar lleis a la ciutat, enmig d'un ambient pacífic i religiós.

  • Tarquini el Vell

    Va ser un governant despòtic.

  • Servi Tul·li

    Va edificar el Circ Màxim i va construir la Claveguera Màxima.

  • Tarquini el Superb

    Va fundar la colònia d'Òstia, el port de Roma.

II. El Llatí i la Classificació Lingüística

Diferents formes del llatí i tipologies de llengües segons la seva estructura morfològica:

  • Llatí Culte

    És la llengua que es va

...
Continua llegint "Glossari Essencial de Roma Antiga: Reis, Llatí i Cultura" »

Descobreix l'Antiga Roma: Arquitectura, Vida i Gramàtica Llatina

Llatí5,88 KB

Gramàtica Llatina: Declinacions i Conjugacions

La gramàtica llatina presenta una estructura complexa, amb declinacions per als substantius i conjugacions per als verbs. A continuació, es detallen alguns exemples bàsics:

Declinacions Llatines

Les declinacions indiquen la funció gramatical dels substantius en una oració. Aquí teniu un exemple simplificat:

  • Masculí: -s, -s, -em, -is, -i, -e (singular); -es, -ium, -ibus (plural)
  • Neutre: -e, -e, -e, -is, -i, -i (singular); -ia, -ium, -ibus (plural)

Conjugació del Verb Capio (prendre)

El verb capio (prendre) és un exemple de conjugació en diferents temps verbals:

  • Present: capio, capis, capit, capimus, capitis, capiunt
  • Pretèrit Imperfet: capiebam, capiebas, capiebat, capiebamus, capiebatis, capiebant
  • Futur
...
Continua llegint "Descobreix l'Antiga Roma: Arquitectura, Vida i Gramàtica Llatina" »

Guia turística de Nova York: Descobreix els 5 districtes

Llatí3,05 KB

Nova York: La ciutat dels gratacels

Nova York, la ciutat més important del país, està situada a l'estat de Nova York, tot i que la seva capital és Albany. Amb més de 17 milions d'habitants, és famosa pels seus gratacels i els seus cinc districtes: Queens, Bronx, Brooklyn, Staten Island i Manhattan.

Queens: El dormitori de Nova York

Queens és considerat el dormitori de Nova York, format per cases unifamiliars i amb una gran diversitat ètnica. A més, acull dos aeroports internacionals: el JFK i La Guardia.

Bronx: L'únic districte al continent

El Bronx és l'únic districte situat al continent, mentre que els altres quatre es troben en illes. Tot i que una zona al sud té mala fama, la resta del districte està format per barris segurs, grans...

Continua llegint "Guia turística de Nova York: Descobreix els 5 districtes" »

Poesia cortesana a l'època d'August: adulació i formalisme

Llatí2,15 KB

Abans d'August, els poetes no depenien del governant, sinó dels seus lectors. Per això eren lliures d'escriure el que volguessin. Ara, res no escapa a l'atenció del governant, ni tan sols la poesia. Qui vol publicar la seva obra i vol viure d'ella ha de sotmetre's a la ideologia del nou règim: l'adulació al nou senyor de Roma.

Aquest caràcter cortesà xoca amb la nostra sensibilitat artística. En essència, aquesta adulació mata la creativitat artística. Justament, menyspreem els poetes que es van sotmetre a Franco i el van adular. Per què, llavors, no extraiem aquest raonament de poetes cortesans d'August? Perquè, als ulls de l'opinió pública, August està rehabilitat i Franco no. Per a la història, August és un personatge ple...

Continua llegint "Poesia cortesana a l'època d'August: adulació i formalisme" »

August i la propaganda: un règim dictatorial amb aparença de llibertat

Llatí2,64 KB

August va estimular la natalitat imposant multes als ciutadans que romanguessin solters. Tanmateix, aquestes mesures no van produir cap efecte en la pràctica, tot i que per aconseguir el restabliment del vigor moral de la societat, va recórrer a la propaganda (literatura).

En realitat, August és un idealista, un conservador fora del seu temps. Va agrupar els literats més il·lustres del seu temps amb la missió de cantar i lloar els valors tradicionals del poble romà: el patriotisme, la religió dels avantpassats, la família, la moral,...

Tots aquests poetes són conservadors. Aquest cercle de poetes s’anomena “el cercle de Mecenes” (un noble amic d’August). Mecenes era el Goebbels (cap de premsa del règim) de Hitler.

Cada cop té...

Continua llegint "August i la propaganda: un règim dictatorial amb aparença de llibertat" »