Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

El Senat Romà: Autoritat i Representació

• Va esdevenir la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació.
• Hi havia 600 senadors que s’escollien entre els qui havien estat magistrats.
• El càrrec de senador era vitalici.

Funcions Clau del Senat Romà

• Assessorar els magistrats.
• Discutir les lleis.
• Controlar el govern de les províncies.
• Controlar les finances públiques.
• Declarar la guerra i la pau.

Actualment, el Senat continua existint a diversos països, amb la diferència que el càrrec ja no és vitalici, sinó que hi ha eleccions al Senat i els candidats a senadors no ho són en funció de si prèviament han tingut algun altre càrrec.

• A Espanya, el Senat és la cambra de representació territorial i...

Senat + Congrés = Corts Generals

Les

Història de Roma: Orígens, Períodes i Caiguda

Context històric:

Al segle VIII a.C. a la península itàlica hi vivien diversos pobles: els etruscs al nord i al centre; els llatins al centre; i els grecs al sud (Magna Grècia).

A mitjans del segle VIII a.C., algunes tribus d'origen llatí es van agrupar a la riba del riu Tíber, en una zona estratègica on hi havia un gual que permetria travessar el riu amb facilitat. Van emmurallar la zona donant origen a la ciutat de Roma. Mitològicament, l'origen de Roma s'associa a la llegenda de Ròmul i Rem.

Roma tan sols era un petit poblat quan, al segle V a.C., la ciutat grega d'Atenes assolí el seu màxim esplendor. Però, poc a poc, els romans van conquerir i van organitzar un gran imperi que comprenia...

La Societat Hispano-romana

Estructura Social

Una altra de les conseqüències d'aquesta romanització va ser l'aparició d'una societat hispano-romana que es va estructurar a imatge de la romana. Era, per tant, una societat esclavista. Així, la principal distinció es feia entre persones lliures i esclaves. Dins de la població lliure es distingia entre:

• Senatorials: ciutadans romans de plens drets civils i polítics, normalment grans latifundistes.
• Eqüestres o cavallers: ciutadans romans de classe mitjana, funcionaris, comerciants o petits propietaris.
• Decurions: formats pels ciutadans més rics de les ciutats que monopolitzaven el govern municipal.
• Plebeus o la plebs: en l'últim escalafó hi havia els plebeus.

Integració Indígena i Esclavitud

Els...

Genitiu Plural Llatí

• -ae (-arum) -> mensarum.
• -i/-o (-orum) -> luporum.
• Consonant / -i (-um) -> opum / marium.
• -us (-uum) -> manuum.
• -es (-erum) -> dierum.

Infinitiu de Present Actiu Llatí

• -ā -> parāre
• -ē -> habēre.
• Consonant / -i (breu) -> ducĕre (de duco).
• -ī -> audīre.

Dies Importants Romans

• Pontifex Maximus (màxim pontífex).
• Dies fasti (dies hàbils per a tractar assumptes públics).
• Dies nefasti (dies inhàbils per a tractar assumptes públics).
• Nundinae (dies de mercat, cada novè dia).

Festes Religioses Romanes

Lupercalia (15 de febrer)

Festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem i els va alimentar. Se sacrificaven cabres i un gos, i amb la seva sang es purificava el territori. Després, uns sacerdots...

Oratòria Romana: Marc Tul·li Ciceró (106 a.C.)

Marc Tul·li Ciceró (106 a.C., Arpínum) provenia d'una família de cavallers, sense passat noble, cosa que li oferia poques possibilitats d'obtenir magistratures importants. Es va formar a Grècia, Roma i Àsia Menor. Va ser cònsol el 63 a.C. Davant del jurat, va aconseguir la condemna de la conjura de Catilina (que va ser exiliat). Després del seu retorn, es va fer amic dels homes forts com Cèsar. Després de la mort d'aquest, va donar suport a Octavi per fer front a Marc Antoni. Finalment, Marc Antoni va pactar amb Octavi i va acabar amb Ciceró.

Tipus d'Obres de Ciceró

• Filosòfiques i Retòriques: Són exposicions sobre l'eloqüència i la teoria dels seus predecessors romans i grecs.
• Discursos

Vestimenta a l'Antiga Roma

Vestits Masculins

Els romans feien servir una túnica per sortir al carrer o per a actes públics, anomenada toga. Aquesta era el vestit nacional romà i s'havia de dur si no volies que et confonguessin amb un esclau. La toga normalment no tenia ornaments, era la toga pura. Però hi havia altres tipus de togues:

• Toga praetexta: adornada amb una banda de porpra, era el vestit dels infants i adolescents.
• Toga picta: s'utilitzava per a les desfilades.

Com a roba interior, els homes portaven una mena de calçotet anomenat subligaculum.

Vestits Femenins

La toga també era un vestit femení, però el cobrien amb l'stola, un vestit llarg fins als peus que se subjectava a la cintura amb un cinturó i, de vegades, es cordava. Per...

Concepte d'Elegia Romana

Una elegia és una composició poètica escrita en dístics elegíacs (un hexàmetre seguit d'un pentàmetre).

Fonts i Desenvolupament

• Fonts gregues: Poetes alexandrins (segle III aC), que tractaven temes com l'amor d'un heroi mitològic (ex: La Cabellera de Berenice de Cal·límac).
• Desenvolupament romà: Valeri Catul la introdueix a Roma. Els seus seguidors principals són Albi Tibul, Corneli Gal, Properci i Ovidi.

Vida d'Ovidi (43 aC - 17/18 dC)

Nascut a Sulmona el 43 aC, pertanyia a una família benestant de l'orde eqüestre. Va estudiar obligatòriament dret i eloqüència a Roma. Va viatjar a Grècia per ampliar estudis i allà va decidir dedicar-se definitivament a la poesia. Fou amic de poetes com Tibul i Horaci,...

L'Inframón Grec i Cèrber

Un cop arribats a les portes dels inferns hi havia el gos Cèrber, un animal de tres caps que vigilava que cap ànima en pogués fugir. Per poder entrar, les ànimes donaven al gos un pastís amb somnífers i així l’animal s’ensopia i les ànimes podien entrar al reialme dels morts per ser jutjades pel seu comportament en vida.

Després de ser jutjades per un tribunal que valorava els actes que havien portat a terme durant la seva vida terrenal, passaven als Camps Elisis o al Tàrtar.

El Tàrtar i els Camps Elisis

El Tàrtar era un indret envoltat per un riu de foc i una triple muralla, governat per Radamant. Hi anaven a parar els malvats i hi patien tot tipus de turments. A l’altra banda hi havia els Camps Elisis,...

Virgili: El Gran Poeta Romà i la seva Eneida

Virgili (Publi Virgili Maró), considerat el més gran poeta romà, va escriure la seva obra més important, l'Eneida, a l'època de l'Imperi, sota el mandat de l'emperador August. Aquesta es va convertir en la gran epopeia nacional romana, però no va ser la primera, ni Virgili el primer escriptor de poesia èpica.

L'Epopeia Romana: Precedents de l'Eneida

Les primeres obres de la literatura escrita de moltes cultures solen ser un poema èpic o bé una epopeia nacional, pel desig d'explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. La literatura llatina no és diferent. Aquest gènere poètic es va anar consolidant amb escriptors com ara Nevi i Enni, que han estat considerats...

Es coneix bé la vida d'Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes (Tristia, 4, 10). Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Properci (amic del cercle literari de M. Valeri Mesala), Tibul, Virgili o Horaci. Va freqüentar el cercle de Mesala Corví. Després de divorciar-se dues vegades, va trobar la felicitat...