Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

La Civilització Romana: Història, Art i Monuments Emblemàtics

Llatí7,33 KB

La Civilització Romana: Origen i Evolució

La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrània. Les conquestes van estendre la cultura romana per bona part d'Europa, el Nord d'Àfrica i Orient. Això va posar en contacte els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega i l'egípcia.

Etapes de la Història de Roma

  • Monarquia (753-509 a.C.): Roma va ser governada per reis, majoritàriament d'origen etrusc.
  • República (509-27 a.C.): Els romans van iniciar les seves conquestes, destacant les Guerres Púniques contra els cartaginesos.
  • Imperi (27 a.C.-476 d.C.): Octavi (August) va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi, en què tots els poders civils i militars es concentraven en mans de l'emperador. L'emperador era
...
Continua llegint "La Civilització Romana: Història, Art i Monuments Emblemàtics" »

L'Art d'Estimar d'Ovidi: Guia Completa

Llatí2,84 KB

L'Art d'Estimar consta de tres llibres. És un poema didàctic i elegíac de 2.400 versos que tracta sobre l'art d'agradar al sexe oposat i sobre la tècnica de seducció. És a dir, és un manual d'amor. Els dos primers llibres van dedicats als homes: què han de fer per seduir una dona, com l'han de tractar, quins regals han de fer-li. En canvi, el tercer llibre va dedicat a les dones: com han de vestir i quina ha de ser la seva actitud.

Llibre I: Consells per a Homes

Hi ha una petita definició de l'art; Ovidi ens diu que Venus l'ha proclamat artificem tenero amori (mestre del tendre amor). Seguidament, ens explica on es podien trobar les dones (teatre, circ, fòrum...), com s'han de seduir i com has de fer per mantenir el seu amor. Parla...

Continua llegint "L'Art d'Estimar d'Ovidi: Guia Completa" »

Els Dowayos: Costums, rituals i creences d'una tribu africana

Llatí4,27 KB

Els Dowayos: Costums, rituals i creences

Segons el traductor Matthieu, els dowayos pensen que si un home blanc passava massa temps en un poble dowayo era perquè era un bruixot, ja mort, el qual s'havia reencarnat en un home blanc. Pensaven que l'home blanc era superior i per això, quan Nigel va arribar a Kongle, li van oferir una de les dues úniques cadires que hi havia al poble. La seva llengua provenia del fulani, i el simple fet de canviar una mica el to de la paraula feia que tingués un significat totalment diferent, cosa que molestava als dowayos. Per exemple, en una ocasió va dir: “...he de copular amb el ferrer”, quan en realitat volia dir: “...he de guisar una mica de carn”. A més, els dowayos no diuen més de 10 paraules...

Continua llegint "Els Dowayos: Costums, rituals i creences d'una tribu africana" »

Tresors de Tàrraco: Art i Vida a l'Antiga Roma

Llatí3,92 KB

Mosaic de la Medusa

Finals segle II dC – primer terç segle III dC (època severiana)

Marbre, pedra calcària, pasta de vidre i ceràmica sigil·lata / Opus vermiculatum

Emblema central, amb el cap de la Medusa, d'un mosaic pavimental inspirat en el mite de Perseu. Se'n conserva una part realitzada in situ per un artesà expert -en què destaca l'escena de Perseu i Andròmeda- i aquest excepcional emblema central, importat.

És el millor mosaic dels trobats a Tàrraco. Procedent de la zona residencial de la ciutat, formaria part de la decoració pavimental d'una domus. Va ser traslladat al Museu Arqueològic l'any 1857, amb motiu de les obres de la pedrera del port modern.

Hèrcules Nen

Segle II dC

Escultura que formaria part d'un nimfeu que decorava...

Continua llegint "Tresors de Tàrraco: Art i Vida a l'Antiga Roma" »

Les Magistratures i el Senat a l'Antiga Roma: Cursus Honorum i Poder Polític

Llatí2,83 KB

Les Magistratures a l'Antiga Roma

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, i l’administració de la ciutat de Roma primer i de l’Imperi després. Es distingien dues menes de magistratures: les ordinàries i les extraordinàries. Entre les ordinàries hi havia quatre amb poder executiu que s’encarregaven de les tasques de govern, aquestes constituïen el cursus honorum. Eren de més alta a més baixa:

Consols

Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar.

Pretors

Fins al final de la república també van ser dos. Eren els responsables de l’administració de la justícia (el praetor urbanus i el praetor peregrinus).

Edils

Eren quatre (dos patricis i dos plebeus)...

Continua llegint "Les Magistratures i el Senat a l'Antiga Roma: Cursus Honorum i Poder Polític" »

Juli Cèsar i Sal·lusti: Figures Clau de la Roma Antiga

Llatí3,51 KB

Gai Juli Cèsar (100 aC – 15 de març del 44 aC, Roma)

Polític i general romà, patrici pertanyent a la família Júlia. Va prestar suport al partit popular de Mari, el qual el va nomenar flamen dialis. Sul·la el va substituir del càrrec i el va desterrar a Àsia, però un cop mort Sul·la, va tornar a Roma. Va estudiar retòrica i va ser nomenat tribú militar i qüestor. Va ser pontífex màxim, pretor i propretor de la Hispània Ulterior, on va actuar com a administrador, militar i pacificador de Lusitània. Va crear el Primer Triumvirat amb Pompeu i Cras. Es va guanyar ràpidament el favor del poble i va obtenir el govern de les Gàl·lies per cinc anys. Interessat a provocar la guerra, van començar les hostilitats que, al cap de vuit...

Continua llegint "Juli Cèsar i Sal·lusti: Figures Clau de la Roma Antiga" »

La Família Romana: Estructura, Rols i Autoritat

Llatí3,93 KB

L'Organització Familiar a l'Antiga Roma

Per als romans, la família, entesa com el conjunt de persones que vivia a la mateixa casa, era un element de gran importància. Però hi havia una altra agrupació social que encara tenia més pes: l'estirp (la gens) o grup familiar, amb diverses branques, descendents d'un avantpassat comú. Tots els membres de la gens compartien el culte religiós, una sepultura i un nom comuns.

Components de la Família Romana

  • Pater familias: el cap de família.
  • Uxor: l'esposa.
  • Filii: els fills.
  • Servi: els esclaus.

L'Autoritat del Pater Familias

El grup familiar romà era presidit pel pater familias, qui gaudia d'una autoritat gairebé absoluta sobre tots els membres de la família. Aquesta autoritat, que arribava fins i...

Continua llegint "La Família Romana: Estructura, Rols i Autoritat" »

El Campament Romà i l'Equipament del Legionari

Llatí4,22 KB

El Campament Romà (Castra)

Moltes ciutats de l'Europa mediterrània s'han originat a partir d'un campament romà, castra, la funció inicial del qual era defensar l'àrea en què una legió romana havia de passar la nit durant el seu avanç. Encara que molts van ser construïts amb un caràcter temporal, al final quedaren com a assentaments permanents. Cada exèrcit portava les eines necessàries per alçar un campament en el menys temps possible.

Construcció i Parts del Campament

En la construcció d'un campament podien distingir-se diverses parts:

Defenses Perimetrals

Es començava cavant una rasa, fossa, col·locant la terra remoguda en forma de terraplé defensiu, agger, al llarg de tot el perímetre de poc més d'un metre d'alçada.

Sobre...

Continua llegint "El Campament Romà i l'Equipament del Legionari" »

Ovidi: Biografia, Obra i Llegat del Gran Poeta Llatí

Llatí3,9 KB

Biografia d'Ovidi

Ovidi va néixer a Sulmona, al centre d’Itàlia, el 20 de març del 43 aC. L'any anterior, Cèsar era assassinat els idus de març, i un any després, Ciceró moria a mans dels sicaris de Marc Antoni. La vida de P. Ovidi transcorre, doncs, en la Pax Augustea, lluny de les guerres. La seva obra començaria a destacar quan ja eren molt reconeguts els poetes Virgili, Horaci, Tibul i Properci.

Pertanyia a una antiga família benestant de l'ordre eqüestre. El seu pare tenia la il·lusió que Ovidi fos advocat. Als 13 anys, Ovidi es va traslladar a Roma amb el seu germà per estudiar retòrica. Als 18 anys, va marxar a Grècia i Àsia per completar la seva formació humanística amb l'estudi de la filosofia. De tornada a Roma,...

Continua llegint "Ovidi: Biografia, Obra i Llegat del Gran Poeta Llatí" »

Apol·lo i Dafne: Mite Grec de l'Amor i la Transformació

Llatí2,42 KB

Apol·lo i Dafne: El Primer Amor (Part I)

El primer amor d'Apol·lo va ser Dafne. Després de vèncer la serp Pitó, havia vist Cupido tensant la corda i corbant l'arc. Orgullós, se'n va riure, ja que Cupido era menys fort que ell i les armes eren més apropiades per a la seva espatlla. El fill de Venus va dir a Apol·lo: «El teu arc ho travessa tot, Apol·lo, però el meu et travessa a tu».

Dit això, batent l'aire amb les ales, va sortir volant, es va posar al cim ombrívol del Parnàs i va agafar dues fletxes del seu buirac. Una de les fletxes, d'or i aguda, provoca l'amor; l'altra, insensible i de plom, el fa fugir. Cupido va clavar aquesta a la nimfa, i va llançar l'altra cap al pit d'Apol·lo. I a l'instant, una s'enamora, i l'altra...

Continua llegint "Apol·lo i Dafne: Mite Grec de l'Amor i la Transformació" »