Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Expansió al Mediterrani

A mitjan segle III aC, els romans es van enfrontar als cartaginesos, que eren els amos del Mediterrani, en tres llargues guerres anomenades Púniques (264-146 aC). Cartago, situada a la costa de Tunísia, era la capital de l'Imperi Cartaginès. Totes tres guerres les van perdre els cartaginesos, però la més transcendental va ser la segona, protagonitzada per Hanníbal. Amb un gran exèrcit va travessar l'estret de Gibraltar i va pujar per la costa mediterrània fins a Sagunt, ciutat que va assetjar i conquerir. Després va creuar els Pirineus i els Alps amb un exèrcit en el qual incorporà elefants, i es presentà a Itàlia, on va obtenir importants victòries. Però els romans es van refer i van reconquerir Sagunt....

EXPANSIÓ EXTERNA DE ROMA

La República Romana va experimentar una gran expansió territorial marcada per diverses guerres clau:

• Primera Guerra Púnica (Sicília, Còrsega, Sardenya): 264-241 aC.
• Segona Guerra Púnica (Península Ibèrica): 219-202 aC.
• Lluites a Orient (Grècia i Províncies d’Àsia): c. 150 aC.
• Destrucció de Cartago (Tercera Guerra Púnica): 149-146 aC.
• Conquesta de les Gàl·lies (Juli Cèsar): 58-52 aC.

CONFLICTES INTERNS I LA FI DE LA REPÚBLICA

Aquests conflictes van culminar en les Guerres Civils que van marcar la transició cap a l'Imperi.

• Revolta dels plebeus.
• Reformes dels germans Grac: 133 aC.
• Guerra Social (Mari i Sul·la): 91-89 aC.
• Revolta dels esclaus (Espàrtac): 73-71 aC.
• Conjuració de Catilina: 62 aC.
• Primer Triumvirat

Fundació de Roma i la Monarquia

L'antiga ciutat de Roma estava situada a la part central de la península Itàlica, a la vora esquerra del riu Tíber. En aquest tram, el riu era navegable i permetia la navegació, facilitant el comerç interior i marítim. A més, impedia els atacs per mar, oferint una gran oportunitat a les persones que s'hi van instal·lar.

Fundació de la Ciutat

Els indicis de Roma es remunten al segle VIII aC, i la seva fundació s'estableix l'any 753 aC.

Enees i la fundació mítica

Enees, un heroi que va fugir de Troia, va navegar durant molt de temps i es va establir al Laci, on va fundar una nova ciutat.

El Poder durant la Monarquia

Durant la monarquia, el poder polític es concentrava en un rei. També hi havia un Senat,...

El Teatre Llatí: Origen i Evolució

El teatre en llatí tingué el seu origen en el culte religiós que es retia als déus campestres: s'organitzaven jocs d'escena per a honorar aquestes divinitats i tenir-les propícies. Amb aquests jocs es perseguia també un objectiu polític: crear un sentiment d'unitat al voltant d'un projecte comú: Roma. En aquests espectacles assistien tots els ciutadans.

Etapes Inicials del Teatre Romà

Es distingeixen quatre etapes o moments en els inicis del teatre romà:

1. Es feien representacions de ballet amb dansa i música, importat d'Etrúria.
2. Es continuà combinant la dansa i la música com a elements fonamentals de l'espectacle, però hi aparegué la paraula. Els actors improvisaven amb caràcter satíric, burlesc

L'esclava de blau

Primer dia

El protagonista, Diomedes, és un jove grec que va a Roma en assabentar-se que ha mort el seu oncle Alcímedes, a qui només havia vist una vegada i l'havia nomenat hereu de la seva fortuna. Però descobreix que ha perdut tota la riquesa i que l'únic que li quedava era una petita casa i una esclava que es deia Baiasca. Aquesta l'informa que Alcímedes era exquirent (detectiu privat). Diomedes decideix, amb l'ajut de Baiasca, dedicar-se a aquesta professió per així poder reunir diners i tornar a Àtica.

Segon dia

Diomedes s'aixeca al matí, surt de la casa i veu l'esclava parlant amb un cec. Un gladiador vol contractar-lo per investigar un intent d'assassinat i li paga cent talents. Més tard, Diomedes envia l'esclava...

Llengües i Famílies Lingüístiques

Aproximadament 5000 llengües. Les famílies lingüístiques són un conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

A partir del segle XVIII, es van comprovar semblances entre algunes llengües. Es va determinar que un bon nombre de les llengües d'Europa i algunes d'Àsia formaven part d'una mateixa família lingüística.

Al segle XIX, el lingüista Franz Bopp va publicar la teoria d'una família lingüística anomenada indoeuropea, que tenia una llengua originària comuna anomenada indoeuropeu (parlada al tercer mil·lenni aC al centre d'Europa i les estepes de Sibèria).

Conceptes Clau

Diàspora

Dispersió d'un grup ètnic fora del seu lloc originari.

El Llatí i l'Imperi Romà

La...

L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència

L'oratòria, l'art de la paraula, és per als romans el centre de la cultura. Amb l'oratòria el ciutadà pot assumir la seva funció social i política. L'educació mateixa estava bastida al voltant de la formació de l'orador. L'oratòria no constituïa solament un conjunt de tècniques per a persuadir, sinó també l'estudi i interpretació dels gèneres literaris i una reflexió moral.

Predecessors de l'Oratòria Llatina

Per a Ciceró, l'oratòria començà amb Cató el Censor.

Els Gracs i l'Hel·lenisme Oratori

Després de la conquesta de Grècia, els romans descobriren l'oratòria grega. D'entre la lleva de conversos a l'hel·lenisme destacarem els germans Gracs, Gai i Tiberi, els tribuns de...

L'origen del teatre a Roma

L'origen del teatre i de les representacions dramàtiques es vincula a l'hel·lenització general de la cultura romana després de la Primera Guerra Púnica. La presència de tropes romanes al sud d'Itàlia i a Sicília no és aliena a aquest fenomen. Les primeres representacions es deuen a Livi Andrònic, a qui se li va encarregar la posada en escena d'una tragèdia i una comèdia provinents del grec per celebrar els ludi romani al final de la Primera Guerra Púnica.

La tradició teatral popular

El teatre és l'únic gènere literari en l'època de l'hel·lenització de la cultura llatina que ja gaudia a Roma d'una rica tradició popular, ja que el caràcter itàlic era distingit per una tendència a la burla. En les...

Amb el creixement demogràfic de la ciutat, es van construir barris suburbans fora de les muralles. Fora d'aquestes, es van edificar dos dels tres edificis d'espectacles de què disposava Tarraco: el teatre i l'amfiteatre.

El Teatre Romà

El Teatre (segle I dC) es trobava molt proper al fòrum de la colònia. Aprofitava el pendent natural del terreny per a la cavea (graderia) i tenia un frons scaena de tres pisos, decorat amb columnes i estàtues de divinitats. Al costat, hi havia una zona enjardinada amb una font i un estany.

L'Amfiteatre Romà

L'Amfiteatre (inicis del segle II dC), situat fora de les muralles i a prop de la platja, tenia una forma el·líptica i una capacitat per a 14.000 espectadors. La superfície central era l'arena, on es...