Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Dèdal i Pasífae: Mites Grecs d'Enginy, Amor i Tragèdia

Llatí3,19 KB

Dèdal: L'Enginyer Exiliat

Dèdal, fill d’Eupàlam, que va aprendre l’art de Minerva, va llançar des de la part més alta d’una teulada al fill de la seva germana Pèrdix a causa de l'enveja per la seva habilitat, ja que aquest havia estat el primer a inventar la serra. A causa d'aquest crim, va marxar a l'exili d'Atenes a Creta, a casa del rei Minos.

Daedalus (Text Llatí Original)

Daedalus, Eupalami filius, qui fabricam a Minerva accepit, Perdicis sororis suae filium propter artificii invidiam, quod is primum serram invenerat, summo tecto deicit. Obi d scelus in exsilium ab Athenis Cretam ad regem Minoem abiit.

Pasífae, el Minotaure i la Fugida de Dèdal

Pasífae, filla del Sol i esposa de Minos, no havia fet els sacrificis de la deessa...

Continua llegint "Dèdal i Pasífae: Mites Grecs d'Enginy, Amor i Tragèdia" »

Filosofia i Literatura a l'Antiga Roma: Epicureisme, Estoïcisme, Sèneca i Virgili

Llatí3,87 KB

La influència de la filosofia grega a Roma

Els romans no van manifestar gaire interès per l'especulació sobre la natura. No es van preguntar sobre l'origen de l'univers ni van desconfiar dels mites, fins que els van arribar influències crítiques del pensament filosòfic grec. I fins i tot quan a Roma es va començar a difondre la filosofia grega, van ser especialment els aspectes socials, és a dir, l'ètica, la política i les doctrines religioses. Les investigacions de la física i la lògica i de l'origen de l'univers no es van desenvolupar gaire a Roma. Els sistemes filosòfics van ser els desenvolupats a l'època hel·lenística: l'epicureisme, l'estoïcisme, l'escepticisme i el cinisme. Van ser especialment els dos primers els que...

Continua llegint "Filosofia i Literatura a l'Antiga Roma: Epicureisme, Estoïcisme, Sèneca i Virgili" »

Juli Cèsar i Sal·lusti: Figures Clau de la Roma Republicana

Llatí3,15 KB

Juli Cèsar: Vida, Política i Llegat Literari

Gai Juli Cèsar va néixer el 100 a.C. en una família noble del patriciat romà. Va iniciar el cursus honorum l'any 68 a.C. com a qüestor. L'any 60 a.C. va triomfar políticament pactant el Primer Triumvirat amb Pompeu i Cras.

Va ser elegit cònsol el 59 a.C. i, posteriorment, procònsol de les Gàl·lies i Il·líria. L'any 52 a.C. va derrotar Vercingetòrix, posant fi a la resistència gal·la. Cèsar es va tornar a presentar al consolat, però el Senat, amb Pompeu, li va negar aquesta possibilitat si no renunciava abans a les seves legions. Cèsar va envair Itàlia amb les seves legions, iniciant així la Guerra Civil.

Des del 49 a.C. fins a la seva mort el 44 a.C., va lluitar contra Pompeu fins...

Continua llegint "Juli Cèsar i Sal·lusti: Figures Clau de la Roma Republicana" »

Tito Maccio Plauto: Vida, Obra y Estilo del Padre de la Comedia Latina

Llatí2,31 KB

Tito Maccio Plauto (Sársina, c. 255 a.C. – Roma, 184 a.C.)
No se conoce con aproximación la fecha de su nacimiento y murió en el 184 a. C. Este hecho corresponde a un período histórico muy registrado: la II Guerra Púnica y la primera afirmación de la intervención romana en Grecia y en el Oriente helenístico. Se trasladó a Roma y allí fue soldado y comerciante. El lenguaje marinero hace referencia a sus obras. También realizó viajes por el Mediterráneo. Cuando se arruinó, comenzó a escribir comedias adaptadas del griego. Su enorme éxito le valió para salir de otros oficios y dedicarse a este nuevo oficio. Murió con más de setenta años, prácticamente rico y envuelto en una gran popularidad.

Obra de Plauto


Si bien se le atribuyeron...

Continua llegint "Tito Maccio Plauto: Vida, Obra y Estilo del Padre de la Comedia Latina" »

El Viatge d'Akram: De Tànger a París

Llatí3,35 KB

Inici del Viatge: L'Arribada a Andalusia

Una pastera amb dotze immigrants arriba a la costa andalusa. Dos d'ells, l'Akram i el seu cosí Abdallah, volen fer un llarg camí fins a arribar a París, la ciutat desitjada pels dos i lloc on viuen els seus oncles. Només arribar a la costa, els policies atrapen tots els passatgers de la pastera, tots menys l'Akram, que s'amaga en un petit sot per fer d'amagatall.

Trobada amb la Nerea a Tarifa

L'Akram és un marroquí nascut a Tànger. Ell té els cabells rossos, ja que la seva mare era de Síria i va morir ara fa un parell d'anys. El seu pare, abans de deixar-lo, li va regalar una pinta i unes sabates netes perquè fes bon aspecte. El matí següent, l'Akram fa amistat amb una noia de Bilbao que passa...

Continua llegint "El Viatge d'Akram: De Tànger a París" »

Expressions Llatines i Emèrita Augusta: Guia Essencial

Llatí3,52 KB

Expressions Llatines Essencials i el seu Significat

Descobreix el significat i l'ús d'algunes de les expressions llatines més comunes que encara avui dia formen part del nostre vocabulari.

  • ad hoc – "per a això". Fa referència a organismes creats amb una finalitat concreta.
  • delirium tremens – "deliri tremolós". Pertorbació mental que provoca al·lucinacions i tremolors, que es dona en casos d'abstinència en alcohòlics crònics.
  • gratis et amore – "gratis i amb amor". Significa "desinteressadament" quan algú fa una acció sense rebre res a canvi.
  • in crescendo – "que va en augment". Indica l'augment gradual d'algun fet o acció.
  • ex-libris – "dels llibres". Inscripció gravada en llibres que n'indica la propietat.
  • in vitro – "en el
...
Continua llegint "Expressions Llatines i Emèrita Augusta: Guia Essencial" »

Ovidi i Virgili: Vida, Obra i Influència

Llatí4,36 KB

Ovidi: Vida, Obra i Exili

Naixement i Mort

Naixement: 43 aC

Mort: 17 dC

Llocs Clau

Naixement: Sulmona

Mort: Tomis (actual Constança)

Exili

Raons: Haver insultat Júlia, la filla d'Octavi August.

Destinació: Tomis (actual Constança)

Cercle Literari

Ovidi va formar part del cercle literari de Messala.

Poetes Elegíacs Contemporanis

  • Tibul
  • Properci

Estimades i Obres

Estimada de Tibul: Dèlia

Obres escrites des de l'exili:

  • Pòntiques

Temàtica d'Obres

Fastos: Poema on s'expliquen les festes romanes.

Heroides: Els sentiments d'una heroïna cap al seu marit o amant. Exemple: Dido a Enees.

Metamorfosis:

  • Mètrica: Hexàmetres dactílics
  • Històries: Apol·lo i Dafne, Aracne i Atena, Perseu i Andròmeda, Jàson i Medea, Filemó i Baucis, Eco i Narcís, Píram i Tisbe, Orfeu
...
Continua llegint "Ovidi i Virgili: Vida, Obra i Influència" »

Locucions Llatines Freqüents i la seva Traducció

Llatí3,68 KB

Expressions Llatines Essencials i el seu Significat

In absentia

En absència.

In articulo mortis

En el moment de la mort.

In crescendo

En augment.

In pectore

En el pit, en secret.

In vitro

En un vidre, dins del laboratori.

In vivo

En un ésser viu, dins el laboratori.

Infra

Sota, inferior.

Intelligenti pauca

A l'intel·ligent, poques paraules.

Interim

Al mig, mentrestant.

Item

També.

Iunior

Jove.

Lato sensu

En sentit ampli.

Magister dixit

Ho ha dit el mestre.

Mare Nostrum

Mar Mediterrani.

Mens sana in corpore sano

Un esperit sa en un cos sa.

Miserere

Tingues compassió.

Modus operandi

Manera de fer.

Mutatis mutandis

Canvia allò que s'ha de canviar.

Nomina

Llista de persones d'una empresa amb la seva categoria i el que cobren.

Nosce te ipsum

Coneix-te a tu mateix.

Nota bene

Postdata....

Continua llegint "Locucions Llatines Freqüents i la seva Traducció" »

L'Elegia Romana: Origen, Autors Clau i Obra d'Ovidi

Llatí4,17 KB

L'Elegia: Origen i Evolució

Tota composició poètica escrita en dístics elegíacs. Després, els poetes alexandrins del segle III a.C., utilitzant aquest metre, comencen a compondre elegies de temàtica amorosa, però no personal, ja que canten amors d'herois mitològics, amb gran erudició. La poesia llatina elegíaca va néixer de la imitació de les elegies que conreaven els poetes alexandrins i els poetae novi les porten a Roma: La cabellera de Berenice. La gran elegia romana s'origina en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del metre elegíac tradicional, amb un tret diferenciador: tracta el tema amorós personal. Amb Ovidi sorgeix l'elegia dolorosa.

Principals Representants de l'Elegia Romana

Un dels primers que va conrear el...

Continua llegint "L'Elegia Romana: Origen, Autors Clau i Obra d'Ovidi" »

Historiografia Romana: Orígens, Autors i Característiques

Llatí4,31 KB

Historiografia Romana: Orígens i Evolució

La historiografia és el gènere literari utilitzat per explicar fets històrics. S'origina al segle III a.C. La història a Roma es converteix en gènere literari per influència de la historiografia grega. La llatina és diferent: els grecs miren al present i a l'universal, mentre que els llatins miren al passat i només entorn a Roma. La majoria dels historiadors són senadors o persones corresponents a l'ordo senatorius. Això explica dues actituds: complaença quan descriuen els fets de Roma i pessimisme i displicència quan analitzen l'evolució.

Els Primers Historiadors: Annalistes

Des de finals del segle III a començament del segle I a.C. apareixen els historiadors anomenats annalistes, que...

Continua llegint "Historiografia Romana: Orígens, Autors i Característiques" »