Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

 
Sinònims

Oració: SN (s) + SV (p)

Poden ser: Exclamatives - interrogatives - Enunciativa -

Exhortativa (ordres).

SN (s) -> Qui o quina cosa?

               Protagonista

               Concorda en nombre: singular o plural.

SN (v) -> nominal -> ser, estar, semblar.

               verbal -> tot el demés -> accions

CV: 

      CD: Respon a la pregunta Què?

            La, el, les, els.

       CI: A qui? Per a qui?

            li, els

      CC: CCL, CCT, CCI, CCM, CCQ i CCC.

    CRV: De -> en

            Amb 

            En   -> hi

            A

    C.Atr: Semblar, ser, estar.

             Ho

             Diu...

Mètrica del poema

El poema combina dues llengües i mètriques diferents:

• Versos en català: Corresponen a la veu del noi català, com en el vers «Com sé que es besa la besaré». Predominen els versos de 8 síl·labes amb rima assonant en apariats.
• Versos en francès: Pertanyen a la noia francesa, com en «oh viens tout...». En aquest cas, dominen els versos de 6 síl·labes amb un esquema de rima consonant aabba. A la base del cal·ligrama, la mètrica és més irregular, combinant versos de 6 i 4 síl·labes.

Estructura: un cal·ligrama en forma de vaixell

El poema és un cal·ligrama que alterna el català i el francès, prenent la forma d'un vaixell veler. Aquesta estructura visual es divideix en quatre parts clau:

• El casc: Situa geogràficament

Temps: Present (canto), imperfet (cantava), passat simple (cantí), futur (cantaré), condicional (cantaria), pretèrit (he cantat), plusquamperfet (havia cantat), passat anterior (haguí cantat), passat anterior perifràstic (vaig haver cantat), futur perfet (hauré cantat), condicional perfet (hauria cantat). Subjuntiu: Present (canti), imperfet (cantés), perfet (hagi cantat), plusquamperfet (hagués cantat). Pensar: NO L + infinitiu (sí en), ordre + membre impertinent o perifràstic obligatori (no infinitiu) i - subjuntiu / No gerundi posterioritat / no article + infinitiu (excepte si és nom: per a beure), NO hi hauran, havien, probabilitat deure + infinitiu (no futur), No tenir que ni venir + gerundi. Verbs: 1a conjugació: tots regulars...

El Modernisme: Definició i Context

El Modernisme és un moviment cultural i artístic de finals del segle XIX i principis del XX.

Cronologia i Límits

Es va desenvolupar aproximadament entre 1880 i 1910 (tot i que aquest període varia segons l'autor i el context).

Objectius del Moviment

Què pretenia el Modernisme?

• Renovar l’art i la literatura.
• Rebutjar el realisme antic.
• Buscar una expressió més personal, creativa i espiritual.

Relació entre l'Artista i la Societat

L’artista es veu com algú diferent de la societat. Es defensa la llibertat artística i l’originalitat.

Corrents dins del Modernisme

• Regeneracionisme: vol millorar i modernitzar la societat.
• Esteticisme: prioritzar la bellesa i l’art per l’art.

Autors Destacats del Modernisme

1.

Autora i context: Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal (1952-1998) fou una poeta, traductora i activista feminista i nacionalista, figura clau de la literatura catalana contemporània. El seu poemari Bruixa de dol (1979) s'emmarca en la Transició, un període de renovació cultural i eclosió del feminisme. La seva cèlebre divisa resumeix la seva identitat: dona, de classe baixa i nació oprimida, essent «tres voltes rebel». L'obra utilitza un imaginari simbòlic (lluna, foc, bruixa) per expressar la lluita per la llibertat i la resistència de la veu femenina.

Poema 1: «Brida» (Foc de pales)

Aquest poema celebra la insubmissió i la llibertat individual a través de la metàfora del cavall que cavalca «sense brida». El jo poètic...

Anàlisi de "L'Alegria que Passa" de Santiago Rusiñol

Aquest document recull les preguntes i respostes clau sobre l'obra teatral de Santiago Rusiñol, enfocant-se en els seus temes centrals, personatges i simbolisme.

Relacions i Desenvolupament de la Trama

• Final de la relació entre Joanet i Zaira: Es distancien i ella se'n va.
• Motiu de la marxa de Zaira: Perquè la companyia segueix el seu camí.
• Conseqüència de la marxa dels artistes: Tot torna a la rutina.
• Primer contacte entre els protagonistes: Una mirada i curiositat mútua.

El Poble i els Vilatans

Característiques i Reaccions

• Lloc d'inici de l'acció: En una plaça del poble.
• Nom del poble: Un poble sense nom.
• Reacció dels vilatans a l'arribada dels artistes: Amb recel.
• Reacció dels habitants

Carles Riba: Que jo no sigui més com un ocell tot sol...

Mètrica i Forma Estròfica

El poema adopta la forma estròfica de l’estança, una estructura molt usada durant el Renaixement, però adaptada. El poeta combina aquí, en cadascuna de les tres estrofes:

• Cinc versos alexandrins (12 síl·labes).
• Dos versos enneasíl·labs (9 síl·labes).
• Un vers hexasíl·lab (6 síl·labes), que és l’últim de l’estrofa.

La rima respon a l’esquema: ABBACDDDC.

Estructura i Desenvolupament Temàtic

El poema té tres parts ben diferenciades, que coincideixen amb cadascuna de les estrofes:

• Primera Part: El Desig de Fugida i la Solitud

  Se’ns parla del desig del «jo» poètic de fugir de la solitud, tot utilitzant la imatge de l’ocell que sobrevola un

Guia de grafies i fonemes del català

Consonants fricatives i africades

• [f]: en qualsevol posició (ex: fosc, agafar, tuf). A final de mot si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (tuf inèdit).
• [v]: només en els dialectes on perviu.
• [s]:
  • s: en qualsevol posició, excepte entre vocals i en derivats de dins, fons, trans- (ex: saber, capsa, tros).
  • ss: entre vocals (tassa).
  • c: seguida de e, i (ceba, ciera).
  • ç: seguida de a, o, u (peça, lliçó, forçut) i a final de paraula (lluç).
• [z]:
  • s: entre vocals (artesa), en derivats de dins, fons, trans- (ex: endinsar, enfonsar, transistor) o a final de paraula si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (ros de paper).
  • z: a inici de paraula, darrere consonant i, rarament, entre vocals