Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Classificació de la Narrativa: Gèneres i Formes

El discurs narratiu es pot presentar en forma de vers o en forma de prosa, amb una complexitat i una extensió força variables:

• La Novel·la

  Relata una història de manera més extensa. Combina tots els elements formals i presenta una gran varietat de temes.

• El Conte

  És una narració més breu i més esquemàtica. L'argument i la trama solen ser simples i lineals. Cal distingir entre el conte literari culte i el conte popular, format per:

  • La rondalla
  • La llegenda

Elements Formals de la Narració: Narrador, Personatges, Espai i Temps

Tota obra consta d'uns elements que la caracteritzen, i són:

• El narrador
• Els personatges
• L'espai
• El temps

El Narrador

És la veu intermediària entre l'autor i el lector en l'...

Josep Vicenç Foix (J.V. Foix): Vida i Obra

Josep Vicenç Foix Mas (Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987) és una figura cabdal de la poesia catalana, difícil de classificar. Se l'ha etiquetat com a avantguardista, noucentista i postsimbolista.

Els seus temes es reparteixen en tots els seus llibres, escrivint en una gran diversitat de formes i estils. Va barrejar tècniques d’avantguarda amb la tradició literària clàssica. Va col·laborar amb la publicació La Revista, de la qual en fou redactor. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema «És quan dormo que hi veig clar» per part de Joan Manuel Serrat.

Anàlisi del Poema «Sol, i de dol» (1947)

Context i Obra

El poema «Sol, i de dol» forma part de...

Anàlisi de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Temes, Estil i Temps Narratiu

• El tema central de l'obra és la mort, tractada de manera simbòlica.
• És també la història d'un període de Catalunya, la burgesia trencada per la Guerra Civil.
• El temps no és lineal, però gira sempre al voltant del pas del temps.
• S'alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona.

Mercè Rodoreda ha aprofundit en les descripcions, tant físiques com psíquiques, dels personatges i els paisatges citats al llarg d'aquesta novel·la. En canvi, no perd el temps a explicar els fets que van passant; no hi aprofundeix, sinó que ho diu de sobte. Els personatges troben la felicitat en el record.

Personatges Clau i Evolució

Sofia: La Gran Supervivent

Filla...

Introducció a Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) és considerat el primer poeta clàssic de la literatura catalana del segle XX. Provinent d'una família d'industrials tèxtils, va ser forçat a continuar un negoci familiar que no li agradava. Va cursar el batxillerat, solfeig i piano simultàniament. El 1874, el seu pare el va obligar a incorporar-se al despatx de l'empresa. Aquest fet va marcar la primera crisi del seu esperit, amarat per ideals romàntics i per la poesia.

Formació i inicis literaris

Entre 1878 i 1879, va començar a estudiar dret a la Universitat de Barcelona (UB). Els anys 1879-1884 van ser un període d'intens aprenentatge. Va establir amistat amb Antoni Roura...

Fonètica: Conceptes Bàsics

• So: És un element físic que produïm amb una part del nostre cos.
• Fonema: Concepte mental. Unitat mínima per diferenciar.
• Grafia: Representació gràfica del so.

Qüestions Problemàtiques

• Una grafia pot tenir dos sons diferents.
• Un so pot tenir diferents grafies.
• Grafies que no sonen mai (ex: h).
• Grafies que canvien segons el context.

Fenòmens de Contacte Vocàlic

A l'interior d'un mot

Diftong

Dues grafies vocàliques que formen una única síl·laba. Una de les grafies hi ha de ser i o u.

• Diftong Decreixent: La vocal forta precedeix la feble (ex: ai, ei... (aire, remei); au, eu... (caure, veure)).
• Diftong Creixent:
  1. Combinacions amb u o i darrere de q o g (ex: qua, qüe... (quatre, qüestió); gua, güe... (guant, llengües)

Tòpics literaris

• Beatus ille: Feliç aquell.
• Captatio benevolentiae: Demanar benevolència al públic.
• Carpe diem: Aprofita el dia.
• Deus ex machina: Un déu des de la màquina.
• L'edat d'or.
• Fortuna mutabile: Fortuna mudable.
• Locus amoenus: Lloc idíl·lic.
• Locus eremus: Lloc erm.
• Pallida mors: La pàl·lida mort.
• Paradís perdut.
• Travessia pel desert.
• Terra promesa.
• Ubi sunt?: On són?

Teoria de la literatura

• Literatura: Art d'escriure amb un objectiu estètic.
• Text científic: Denotatiu, pretén referir-se a la realitat de manera unívoca.
• Llenguatge literari: Connotatiu, pretén suggerir múltiples significats.

Gèneres literaris

• Èpica: Forma narrativa en prosa o en vers; l'autor assumeix altres personalitats (funció referencial).
• Lírica: Forma poètica;

Anàlisi de l'Estructura Lèxica del Mot

S'ha de buscar: prefix, lexema, sufix i morfema gramatical.

• El prefix: Exemple: re-, anti-, super-...
• Lexema (radical o arrel): Part de la paraula que es repeteix en les derivades: sant (ex: santedat, santesa, santoral...). Lexema: sant.
• Sufix: Exemple: -ança, -ció, -et, -eria... Exemple: recança.
• Morfema gramatical: Expressa alguna categoria gramatical: de gènere, nombre en substantius i adjectius; en pronoms i determinants; i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb.

Derivació

Procés de formació de mots per l'addició d'un afix o morfema derivatiu a un lexema. Si l'afix es anteposa a l'arrel, és prefixació, i si està darrere, és sufixació.

Gentilici

És un adjectiu, tot i que també...

Anàlisi de 'Mirall Trencat' de Mercè Rodoreda

Mirall Trencat pertany al gènere de la narrativa; és una novel·la que reflexa la vida d'uns personatges, d'una família rica. Es tracta d'una novel·la del segle XX que tan sols intenta entretenir el lector; no té cap tipus de missatge ni vol adoctrinar, simplement és d'entreteniment.

Lèxic i Narració

El lèxic usat per l'autora, Mercè Rodoreda, és senzill, però alhora clar i precís.

El Tipus de Narrador

El narrador d'aquesta novel·la és omniscient, malgrat que en alguns capítols aquest no domini. Per tant, podríem dir que el narrador en aquesta novel·la s'alterna. En alguns capítols també trobem monòlegs, així que en aquesta obra mestra, Rodoreda va intercanviant els diferents...

Les Festes Modernistes de Sitges

Segona Festa Modernista: Va esdevenir la culminació de l'entesa de tots els artistes i intel·lectuals catalans. La revista L'Avenç va anar adoptant un caràcter de crítica social, cosa que va fer que els autors simbolistes s'hi adaptessin.

La Tercera Festa Modernista: Va tenir una inclinació marcadament decadentista. Santiago Rusiñol va pronunciar un discurs on defensava la seva concepció de l'art gairebé com a religió.

La Quarta Festa Modernista: Celebrada a Sitges, va consolidar el moviment. Va destacar l'estrena de La Fada, que va reunir tots els artistes modernistes.

Evolució i Etapes del Moviment

Tercera etapa

La creació de la revista Catalònia va suposar la superació de l'etapa decadentista i va...

Valentí Almirall i l'evolució cap al catalanisme

Valentí Almirall va treballar molt durant el Sexenni Revolucionari. Després dels fracassos d'aquell període, la seva aspiració va ser transformar les estructures de l'Estat mitjançant l'evolució ideològica.

Trencament amb Pi i Maragall (1881)

El 1881 va trencar amb Pi i Maragall, disconforme amb el seu intent de subordinar el federalisme català als interessos globals del federalisme espanyol. Es va allunyar del republicanisme federal i va accentuar el seu catalanisme.

"Lo catalanisme" (1886): les bases ideològiques

El 1886, amb l'obra Lo catalanisme, va explicar el seu pensament polític, on va establir les bases ideològiques del catalanisme progressista. Considerava que Catalunya representava...