Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

La poesia des de la postguerra fins als anys 70

Entre el final dels quaranta i principis dels cinquanta, Carles Riba lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Ell encarnava els valors de vigor moral, d'exigència literària i de fe en la cultura. Va orientar un conjunt de poetes joves que ampliaren la tradició postsimbolista i el gust noucentista per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua. J.V. Foix reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

La literatura catalana dels anys seixanta enfronta l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com una forma de compromís polític i una lluita contra la dictadura, anomenada realisme històric o social, basat en plantejaments...

Al·legoria en l'Obra de Màrius Torres

La figura de l'arquer o el sagitari damnat es presenta com a al·legoria que expressa l'esforç de la creació, la recerca d'objectius llunyans del present —la projecció conscient cap al futur— i la inutilitat «del cel de la glòria». Pot subratllar l'esperit bèl·lic subjacent —projectils i la força dels punys—, molt d'acord amb el clima de la Guerra Civil, època en què és escrit. Altres al·legories recurrents són:

• L'arbre de la mort
• Els rius paral·lels
• Els pelegrins
• La corda del llaüt

Context Biogràfic de Màrius Torres

Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, va ocupar càrrecs com el d'alcalde de Lleida. Cap a l'any 1935,...

Francesc Eiximenis

Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Itàlia i Avinyó. Va viure molt de temps a València, on tingué una forta influència una de les seves obres (Regiment de la cosa pública). Fou bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. L'obra més destacable és Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres, de la qual només en conservem quatre. Alterna les llargues explicacions i l'argumentació amb exemples i faules que en fan amena la lectura.

Vicent Ferrer (València 1350–Bretanya 1419)

Vicent Ferrer, frare dominicà (predicador), tengué molta fama com a orador i taumaturg....

Veu Narrativa

VEU NARRATIVA: Narrador en 3^a persona, extern, omniscient amb focalització zero. El narrador desenvolupa les motivacions dels personatges, els processos psicològics, les percepcions, els records, els somnis, les intencions, els pensaments més íntims, allò que no diuen. A vegades el narrador opina sobre la posició equivocada de la Laura o sobre les contradiccions entre el que diuen i pensen o fan els personatges. Fa valoracions indirectes que remeten a la complicitat i la familiaritat amb el lector. Es tracta d'una novel·la de personatges, per això és important que el narrador adopti el punt de vista d'algun d'ells i descendeixi al monòleg interior narrat i la memòria involuntària, quan veus un objecte o cosa i automàticament...

Estructura

Estructura: Relat iniciàtic: viatge de maduració per la Laura. Argument universal: l'intrús destructor que genera un conflicte (Comarquinal). Triangles amorosos: (L, Tom, P / P, L, Ter). Bipartició de la novel·la en 2 blocs: (relació matrimonial + matrimoni / situació extramatrimonial).

Temps: dos anys, narració lineal.

L'espai: escenari únic (ciutat dels sants). Espai tancat: (dins les cases → boira, aïllament, soledat, bloqueig, coses negatives...).

Narrador: omniscient extern; utilitza ironia, comentaris, judicis, converses, monòlegs interiors.

Temes:

• Classicisme i intolerància: personatges marginals; no pots triar lliurement si ets d'una classe o altra.
• Intransigència i sexisme: l'home té tot el poder; masclisme; la

CANÇONETA LLEU I PLANA

Aquest poema és Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà, que era un trobador.

La lírica trobadoresca és una lírica culta que va desde el Segle XII fins al XIII, i era un gènere que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa Edat Mitjana.

Guillem de Berguedà va ser empresonat. Va matar a traició a Ramón Folc III de Cardona, que l’havia humiliat i insultat. Les consequències van ser que va haver d’amagar-se i fugir de Catalunya, i va ser desposseït del títol de vescompte. Durant els anys següents va seguir la seva vida de fugitiu sol sense ningú que l’ajudés excepte Arnau Castellbò, que li va fer costat, el va ajudar i el va defensar en moltes ocasions.

Guillem de

Raimon Casellas(1885-1910): Els Sots feréstecs

ESTELLES. Estelles nasqué A Burjassot el 1924 en el si dùna família humil, estudia periodisme a Madrid i Treballa’a en el diari valencíà “ Las provincias” fins al 1928 l’any en que fou Acomiadat i al mateix temps rebé el premi d’honor de les letras catalanes. Els Horrors de la Guerra Civil i la repressió franquista es reflectaren en la seua Poesia, que no va poder difondre’s totalmente fins als setenta, a causa de la Censura. La seua obra mes emblematica es “ Llibre de les meravelles” .

 Els Temes fonamentals de la seua obra son l’amor, la mort, laquotidianitat i el Compromís cívic. Basteix la seua poesia a partir de la llengua i temes d’autors Clàssics ( Ausias march, Jaume Roig) contemporanis (Riba, Espriu) i...

1. Resum de l'argument.