Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Valerització, perífrasis i recursos lingüístics: resum de gramàtica catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 2,21 KB

La valerització es un tipus d'irregularitat que consisteix en l'aparició d'una consonant velar(c o g) al final del lexema:els verbs acabats en-ldre,-ndre,-ler,-aure,-eure,-iure,-oure.Els verbs tenir i venir i els seus compostos.Alteracions ortografiques:els vebs en -ear,-iar,-oar,-uar presenten dieresi en els morfemes del present del subjuntiu(-i.-is,-in).Català amb b: Biscaia/Vizcaya,bolcar/volcar,desimbolt/desenvuelto,saba/savia.Català amb v: almívar/almíbar,gavardina/gabardina,sivella/hebilla,trèvol/trébol.Les perífrasis son unes construccions formades per dos verbs que expressen una sola idea;D'infinitiu:haver de(obligació),començar a(d'inici),poder(posibilitat),voler(intencionalitat),deure(probabilitat),tornanr a(repetició)
...
Continua llegint "Valerització, perífrasis i recursos lingüístics: resum de gramàtica catalana" »

Llengua i estil de La plaça del Diamant: oralitat, lirisme i simbolisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

5.LA LLENGUA

Es una mostra excel·lent del catlà del XX.

Surten verbs com: avesar-se, engolir, rondinar, empastifar, decantar, Esbadellar, acotxar.

Adjectius com: capsigrany, escanyolit, esparverada, magre, neulit...

Vocabulari de coses concretes: golfes, ampit, alcova, calaixera consola, Armilla, maneguins, casulla...

6.L'ESTIL DE L'OBRA

Si parlem de l'oralitat cal dir Que: parla col·loquial (vivia de rendes, no en tenia ni cinc), utilitzava Referents propis de la societat del moment (demanar la ,à, la llet és molt Senyora), frases fetes amb referents antics ( va acabar com el rosari de L'aurora), frases fetes amb matisos d'intensitat (volia armar-los un bullit de Mil dimonis, tot a passeig!), punts suspensius(temença, dubte...), Repeticions(

...
Continua llegint "Llengua i estil de La plaça del Diamant: oralitat, lirisme i simbolisme" »

Laura a la ciutat dels sants personatges: personatges, estructura, temps, espai i narrador

Llengua i literaturaActualitzat el 8,33 KB

PERSONATGES.

LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu carácter és caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible (pag 220). Moderna, jove, bonica.

Es va quedar horfena i la seua tia la va adoptar i li va ensenyar lo millor que sabia. La jove s´enamorà de Tomàs i deixà la seua Barcelona per anarse´n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seua desgracia.

Perd a la seua filleta i aixó a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una jove alegre, felíç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se´n fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa...

Continua llegint "Laura a la ciutat dels sants personatges: personatges, estructura, temps, espai i narrador" »

Formació del gènere i el nombre del substantiu i l'adjectiu

Llengua i literaturaActualitzat el 1,51 KB

El substantiu, morfològicament, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.

Formació del gènere
la forma bàsica de formació del femení es fa afegint una -a al masculí. En incorporar la -a es poden originar canvis en l'accentuació, en la consonant i en la vocal.
El gènere es pot formar també, tot i que de manera menys freqüent, a partir de sufixos específics, creant el masculí a partir del femení, amb arrels diferents, i n'hi ha un grup d'invariables.
Formació del nombre
La formació bàsica del plural consisteix a afegir una -s al singular. Segons la terminació del singular, el plural es pot fer també amn -ns
L'adjectiu, morfològicament, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.
Formació
...
Continua llegint "Formació del gènere i el nombre del substantiu i l'adjectiu" »

Poesia, mètrica, rima i ritme: conceptes bàsics

Llengua i literaturaActualitzat el 2,66 KB

LA POESIA: és l'art de crear textos en vers. Destaca per la mesura i el ritme dels versos i, quant al contingut, per la intensitat emotiva i expressiva que comporta. 3 classes: 1-l'èpica, que presentava gestes d'herois versificades; 2-la lírica, en què el poètic reflexiona i expressa els sentiments propis; 3-la dramàtica, que presenta poemes dialogats. Se sobreentén com a poesia la de caràcter líric. LA MÉTRICA: La mètrica és la tècnica que s'ocupa de la composició dels versos i de la seua estructura. Per a fer-ho es basa en el còmput sil·làbic i la distribució dels accents, és a dir, en el Patró del nombre i la tonicitat de les síl·labes. En aquest fragment d'Ausiàs March, entre la síl·laba quarta i la cinquena i¡Hi
...
Continua llegint "Poesia, mètrica, rima i ritme: conceptes bàsics" »

Mitjans de comunicació, lèxic i gèneres periodístics: resum

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

MITJANS DE COMUNICACIÓ: informar i crear un estat d'opinió de la infirmació entre el receptors. Dins de la premsa escrita destaca la portada(selecció de les noticies + importants) -inclou: -DATA,-CAPÇALERA,-TITULARS PRI,-ALTRES TIT,-SUBTITULS,-FOTOS,-PEUS DE FOTO. ORACIÓ: unitat lingüística amb sentit complert i entonació logica. CAMPSEMÀNTICS: Grup de paraules que signifiquen conceptes diferents però que pertanyen a una mateixa àrea de coneixement. LEXEMA: Part de la paraula q' no canvia i q' porta la major part del significat. PARAULA PRIM.: es la paraula q' dona l'origen a la resta de paraules de la mateixa família. DIFERENCIA: EL LEXEMA ES UNA PART I LA PARAULA PRIM ES LA PARAULA SENCERA.GENERES Periodístics: Principals(
...
Continua llegint "Mitjans de comunicació, lèxic i gèneres periodístics: resum" »

La vaca cega de Joan Maragall: comentari de text

Llengua i literaturaActualitzat el 4,45 KB

LA VACA CEGA Joan Maragall, és el gran poeta del Modernisme català. Va ser nascut a BCN al 1860. No va voler continuar amb el negoci familiar i va voler estudiar dret. Va exercir com advocat i després com a periodista de LAvença i Diario de Barcelona: va escriure articles i assaigs. President de lateneu barcelonès i discurs de la paraula. Al 1904 va ser Mestre en Gai Saber (va guanyar les tres modalitats dels jocs florals). Va escriure articles polèmics durant la setmana tràgica de 1909 a La veu de Catalunya. La importància de Joan Maragall es centra especialment en la seva obra poètica, que destaca per la paraula viva. Encara que també va escriure articles en contra de la burgesia. També va ser traductor de Goethe.  La Renaixença
...
Continua llegint "La vaca cega de Joan Maragall: comentari de text" »

Resum de la novel·la artúrica i de Ramon Llull: cavalleria, literatura i humanisme

Llengua i literaturaActualitzat el 6,07 KB

3.La novela artúrica
4.El mon cavalleresc es un producte de la societat feudal i de la seva evolució. La cavalleria, com a tema literari te els seus orígens en la poesia èpica. La missió dels primers cavallers era servir el seu senyor ( fensarles terres, i conquerirne de noves); aquesta missió es va acavar amb la creació d'exercits professionals. Aleshores, la cavalleria, perdudes les seves atribucions inicials, va haber de crear activitats paral·leles: justes, passos d'armes i torneigs, que permetien als cavallers lluir les seves arts guerreres. La literatura, havia enaltit el valor i les gestes dels cavallers, els quals havia elevat a la categoria d'herois. Els nous cavallers, qua ja no feien la guerra, llegien aquelles obres i aspiraven
...
Continua llegint "Resum de la novel·la artúrica i de Ramon Llull: cavalleria, literatura i humanisme" »

Semblances i diferències entre Modernisme i Noucentisme

Llengua i literaturaActualitzat el 2,99 KB


El Noucentisme és un moviment cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. Diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d'autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la...

Continua llegint "Semblances i diferències entre Modernisme i Noucentisme" »

Oberta o tancada sorda o sonora

Llengua i literaturaActualitzat el 1,7 KB

T.T : Text descriptiu i narratiu (fragment d‟una novel·la). En el primer paràgraf es descriu l‟estat anímic de la protagonista (ús preferent dels verbs en imperfet i caracterització del personatge). El segon paràgraf és fonamentalment narratiu. També ho és el tercer i les primeres línies del quart (ús preferent del passat perifràstic i enumeració de les coses i de les accions que giren al voltant del viatge). En la major part del quart paràgraf torna a predominar la descripció amb recursos expressius que posen de manifest el canvi d‟estat anímic de la protagonista.

Sonora tancada sonora oberta sorda.

fa referència a la situació que la besa l‟home. CD. 2) no fa cap funció, acompaña al verb haver2.Fa referència a la...

Continua llegint "Oberta o tancada sorda o sonora" »