Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura
Llengua i estil de La plaça del Diamant: oralitat, lirisme i simbolisme
5.LA LLENGUA
Es una mostra excel·lent del catlà del XX.
Surten verbs com: avesar-se, engolir, rondinar, empastifar, decantar, Esbadellar, acotxar.
Adjectius com: capsigrany, escanyolit, esparverada, magre, neulit...
Vocabulari de coses concretes: golfes, ampit, alcova, calaixera consola, Armilla, maneguins, casulla...
6.L'ESTIL DE L'OBRA
Si parlem de l'oralitat cal dir Que: parla col·loquial (vivia de rendes, no en tenia ni cinc), utilitzava Referents propis de la societat del moment (demanar la ,à, la llet és molt Senyora), frases fetes amb referents antics ( va acabar com el rosari de L'aurora), frases fetes amb matisos d'intensitat (volia armar-los un bullit de Mil dimonis, tot a passeig!), punts suspensius(temença, dubte...), Repeticions(
...Laura a la ciutat dels sants personatges: personatges, estructura, temps, espai i narrador
PERSONATGES.
LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu carácter és caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible (pag 220). Moderna, jove, bonica.
Es va quedar horfena i la seua tia la va adoptar i li va ensenyar lo millor que sabia. La jove s´enamorà de Tomàs i deixà la seua Barcelona per anarse´n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seua desgracia.
Perd a la seua filleta i aixó a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una jove alegre, felíç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se´n fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa...
Formació del gènere i el nombre del substantiu i l'adjectiu
El substantiu, morfològicament, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.
Poesia, mètrica, rima i ritme: conceptes bàsics
Mitjans de comunicació, lèxic i gèneres periodístics: resum
La vaca cega de Joan Maragall: comentari de text
Resum de la novel·la artúrica i de Ramon Llull: cavalleria, literatura i humanisme
4.El mon cavalleresc es un producte de la societat feudal i de la seva evolució. La cavalleria, com a tema literari te els seus orígens en la poesia èpica. La missió dels primers cavallers era servir el seu senyor ( fensarles terres, i conquerirne de noves); aquesta missió es va acavar amb la creació d'exercits professionals. Aleshores, la cavalleria, perdudes les seves atribucions inicials, va haber de crear activitats paral·leles: justes, passos d'armes i torneigs, que permetien als cavallers lluir les seves arts guerreres. La literatura, havia enaltit el valor i les gestes dels cavallers, els quals havia elevat a la categoria d'herois. Els nous cavallers, qua ja no feien la guerra, llegien aquelles obres i aspiraven
Semblances i diferències entre Modernisme i Noucentisme
El Noucentisme és un moviment cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. Diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d'autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la...
Oberta o tancada sorda o sonora
T.T : Text descriptiu i narratiu (fragment d‟una novel·la). En el primer paràgraf es descriu l‟estat anímic de la protagonista (ús preferent dels verbs en imperfet i caracterització del personatge). El segon paràgraf és fonamentalment narratiu. També ho és el tercer i les primeres línies del quart (ús preferent del passat perifràstic i enumeració de les coses i de les accions que giren al voltant del viatge). En la major part del quart paràgraf torna a predominar la descripció amb recursos expressius que posen de manifest el canvi d‟estat anímic de la protagonista.
Sonora tancada sonora oberta sorda.
fa referència a la situació que la besa l‟home. CD. 2) no fa cap funció, acompaña al verb haver2.Fa referència a la...