Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Figures literàries: definicions i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 2,35 KB

Apòstrofe:

interpel·lació d'algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada J Carner

Epítet:

adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

Eufemisme:

substitució d'un mot o d'una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum...

El·lipsi:

una o més paraules es sobreentenen en el text.

Hipèrbole:

expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, JM de Sagarra

Lítote:

negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d'acord, en lloc de hi estic en contra. Més generalment, figura que consisteix en...

Continua llegint "Figures literàries: definicions i exemples" »

Orígens de la llengua catalana: Cancelleria Reial, Homilies d'Organyà i Ramon Llull

Llengua i literaturaActualitzat el 6,46 KB

Orígens de la Llengua Catalana

La Cancelleria Reial: Impuls del Català

Al segle XIII, en plena expansió de la Corona d'Aragó, es creà la Cancelleria Reial per a posar ordre administratiu en aquell estat en creixement. Va ser una institució de la cort encarregada d'elaborar i arxivar la documentació oficial de la Corona. En un principi, els notaris, els escrivans i altres funcionaris de la Cancelleria usaven el llatí com a llengua oficial, com la resta de la cristiandat. Però la diferència entre aquest llatí escrit i el llatí que usava el poble els va obligar a redactar els textos en romanç. Això va permetre, doncs, que la nostra llengua adquirís una perfecció i un equilibri clàssics.

Els Primers Testimonis Escrits en Català

Un...

Continua llegint "Orígens de la llengua catalana: Cancelleria Reial, Homilies d'Organyà i Ramon Llull" »

Conjugació dels verbs catalans ballar i témer: tots els temps

Llengua i literaturaActualitzat el 2,77 KB

Conjugació de Verbs Catalans: Ballar i Temer

Temps Verbals d'Indicatiu: Present, Perfet i Passat Perifràstic

Present d'Indicatiu

  • Ballo / temo
  • Balles / tems
  • Balla / tem
  • Ballem / temem
  • Balleu / temeu
  • Ballen / temen

Perfet d'Indicatiu

  • He ballat / temut
  • Has ballat / temut
  • Ha ballat / temut
  • Hem ballat / temut
  • Heu ballat / temut
  • Han ballat / temut

Passat Perifràstic d'Indicatiu

  • Vaig ballar / temer
  • Vas ballar / temer
  • Va ballar / temer
  • Vam ballar / temer
  • Vau ballar / temer
  • Van ballar / temer

Temps Verbals: Perfet de Subjuntiu, Imperfect i Plusquamperfet d'Indicatiu

Perfet de Subjuntiu

  • Hagi ballat / temut
  • Hagis ballat / temut
  • Hagi ballat / temut
  • Hàgim ballat / temut
  • Hagiu ballat / temut
  • Hagin ballat / temut

Imperfect d'Indicatiu

  • Ballava / temia
  • Ballaves / temies
  • Ballava / temia
  • Ballàvem
...
Continua llegint "Conjugació dels verbs catalans ballar i témer: tots els temps" »

Resum de L'Ase d'Or: viatge a Tessàlia, màgia i lladres

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Capítol I: Viatge a Tessàlia i la història d'Aristòmenes

Luci va de camí a Tessàlia quan sent dues persones conversant. Els interromp i els demana que li expliquin la història que hi ha darrere de la seva discussió. Un dels viatgers, Aristòmenes, comença a explicar el seu relat: quan va arribar a Tessàlia, va veure un vell amic seu, Sòcrates, assegut a terra i amb roba vella. El va ajudar a refer-se una mica. Llavors, Sòcrates li va explicar que havia estat amb una companyia poc desitjable.

Tots dos van buscar un lloc per dormir. Mentre descansaven, va aparèixer de sobte Mèroe, la dona en qüestió, que el va obligar a clavar l'espasa al coll de Sòcrates abans de marxar. Aristòmenes va intentar fugir, però el porter l'hi va...

Continua llegint "Resum de L'Ase d'Or: viatge a Tessàlia, màgia i lladres" »

Pilar Prim: anàlisi dels personatges i evolució de la protagonista

Llengua i literaturaActualitzat el 2,65 KB

Anàlisi dels Personatges de Pilar Prim

Pilar Prim: La Transformació de la Protagonista

Pilar Prim és una dona d'uns 40 anys, vídua a finals del segle XIX. El seu marit era Andreu Dou, propietari d'una fàbrica tèxtil, i ella viu sota un ús de fruit. Té dos fills: Elvira i Enriquet.

Relacions i Conflictes

  • S'enamora de Marcial Deberga.
  • Manté una mala relació amb l'Ortal.
  • Les seves millors amigues són la Clotilde i l'Osita.

Evolució del Caràcter

Al començament de la novel·la, l'aparença de Pilar és la d'una dona somiadora, fràgil, idealista, sentimental i romàntica. La societat masclista i burgesa del moment li imposa pors i preocupacions sobre la seva aparença, sotmetent-la a ser gairebé repudiada i a viure sense llibertat.

A mesura...

Continua llegint "Pilar Prim: anàlisi dels personatges i evolució de la protagonista" »

Dixi, perífrasis verbals i tipus de text: resum de llengua catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,72 KB

La Dixi

La dixi és la referència, dins d'un text, a persones, temps, llocs, etcètera.

Tipus de Dixi

  • Dixi personal i social (referències a persones i al lloc que ocupen dins la societat): vocatius i pronoms personals.
  • Dixi temporal (referències a temps): temps verbals, adverbis i locucions de temps.
  • Dixi espacial (referències al lloc): pronoms demostratius, adverbis i locucions de lloc, verbs que indiquen situació o moviment.
  • Dixi discursiva (referència al mateix text): pronoms demostratius, locucions d'ordre i altres expressions.

Perífrasis Verbals

Perífrasis d'Infinitiu

  • Probabilitat: deure + infinitiu. Exemple: Deuen ser quarts de set.
  • Obligació: haver de + infinitiu. Exemple: He de prendre una decisió. / Caldre + infinitiu (en ús impersonal)
...
Continua llegint "Dixi, perífrasis verbals i tipus de text: resum de llengua catalana" »

Guia de sintaxi catalana: coordinades, subordinades i perífrasis verbals

Llengua i literaturaActualitzat el 14,96 KB

Oracions Coordinades

Les oracions coordinades s'uneixen mitjançant conjuncions o nexes coordinants. Cada oració té sentit ple i és independent sintàcticament de l'altra, tot i que semànticament es complementen. Tipus de coordinació i nexes principals:

Copulatives

NEXES: i (afirmatiu), ni (negatiu).

Disjuntives

NEXES: o, o bé (presenten opcions que s'exclouen o equivalen).

Distributives

NEXES: ni...ni, o...o, ara...ara, adés...adés, tant...com, no solament...sinó (que) també (distribueixen accions o qualitats entre diversos elements).

Adversatives

NEXES: però, sinó (que) (després de negació), tanmateix, altrament, no obstant això, això no obstant, amb tot (contraposen idees).

Explicatives

NEXES: és a dir, o sigui, això és, altrament

...
Continua llegint "Guia de sintaxi catalana: coordinades, subordinades i perífrasis verbals" »

Poesia modernista vitalista i regeneracionista de Joan Maragall

Llengua i literaturaActualitzat el 2,43 KB

Poesia Modernista Vitalista o Regeneracionista: Joan Maragall

Literatura compromesa amb la realitat, regeneració de la societat. Influïts per la teoria vitalista de Nietzsche, estètica espontaneista: expressió pura i lliure del poeta (predilecció de la contemplació del paisatge, imitació de la poesia popular, mètrica queda en un segon pla). Textos teòrics de com ha de ser la poesia vitalista: Elogi de la Paraula (1903), Elogi de la Poesia (1909).

Espontaneïtat:

Esperar a escriure en moments d'inspiració, escriure tal com ho estàs pensant.

Puresa:

Llenguatge no elaborat sinó el parlat pur i simple.

Sinceritat:

Un cop escrit no es pot tocar res perquè si les lletres són tocades perden l'essència de la sinceritat i la inspiració.

Regeneracionisme

...
Continua llegint "Poesia modernista vitalista i regeneracionista de Joan Maragall" »

Termes i cohesió textual en català: guia d'ús correcte

Llengua i literaturaActualitzat el 5,66 KB

Ús Correcte de Termes en Català

Feina, Treball, Desocupació i Atur

  • S'usa feina en lloc de treball quan ens referim al treball habitual o l'ocupació professional amb què una persona es guanya la vida.
  • Desocupació en lloc de desempleo.
  • Atur en comptes de paro.

Nombre i Número

  • Nombre significa quantitat o resultat de comptar les coses.
  • Número és sinònim. També s'usa per a 'nombre d'una sèrie', 'part d'un espectacle' o 'edició d'una publicació periòdica'.

Sentir i Escoltar

  • Sentir: percebre sons per mitjà de l'oïda.
  • Escoltar: fer atenció a allò que algú diu.

Esquerda, Escletxa i Clivella

  • Esquerda en comptes de grieta. Obertura llarga a la terra, paret o cos dur.
  • Escletxa: obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé.
  • Clivella: petita
...
Continua llegint "Termes i cohesió textual en català: guia d'ús correcte" »

Ausiàs March, poema LXXXI: comentari de text

Llengua i literaturaActualitzat el 5,37 KB

QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAN ENCERCANT: 1-Va nàixer cap al 1400 i en el Segle XV va començar la visió humanista. S'ha considerat el nostre segle d'or en la nostra història. En el Segle XIV ens trobem amb una literatura d'idees de caràcter moralitzant i satínic orientat cap al pensament medieval. 2-La angoixa de viure. I el tema del poema es l'angoixa de que va a morir. 3-Antítesis: (Amic de plors, desamic de riures, falaguera, mort i plorant sos ulls per sobres de gran goig, car jo defuig a tot home que em crida, la veu de mort li és melodiosa.) Personificació: del seu cor , cridant amb veu horrible i dolorosa, la sang se'n va llunyant; per gran tristor que li és acostada. Metàfora: de la mort com a alliverament i vida com a patiment....

Continua llegint "Ausiàs March, poema LXXXI: comentari de text" »