Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Figures retòriques i oracions: definicions i autors destacats

Llengua i literatura3,2 KB

Figures retòriques principals

  • Metàfora: comparació de la qual s'elimina una part. (corrandes d'exili)
  • Comparació: presentació d'un fet real identificat amb un altre. (Josep Carner, el sonet)
  • Metonímia: agafar una part pel tot.
  • Personificació: atribuir qualitats humanes a objectes o animals. (Salvat-Papasseit)
  • Al·literació: repetició d'un o més sons en un o dos versos (l'al·literació de la “s” crea silenci).
  • Paronomàsia: utilitzar una o dues paraules que es diferencien per poques lletres.
  • Anàfora: consisteix en repetir una o més paraules a l'inici del vers.
  • Hipèrbaton: desordenar les parts d'una frase.
  • Hipèrbole: exageració.
  • Asíndeton: eliminació de la conjunció «i» entre oracions.
  • Polisíndeton: s'afegeixen més conjuncions
...
Continua llegint "Figures retòriques i oracions: definicions i autors destacats" »

Anàlisi del Monòleg de Saïd: Acte II, Escena VII de Mar i Cel

Llengua i literatura3,48 KB

Acte II, Escena VII: Monòleg de Saïd

Context i Importància del Monòleg

Tota l’escena està constituïda per un llarg monòleg de Saïd. Cal situar-lo força al principi del segon acte, ja que ve precedit per un fet crucial que ____ el ____ de l’acció dramàtica: l’intent d’assassinat de Blanca a Saïd.

Guimerà dóna molta importància als monòlegs; els situa d’una manera simètrica i ben estudiada. Aquest monòleg de Saïd, objecte del comentari, ens revela la commoció del pirata davant l’acte reprovable de Blanca.

La Confusió Interna de Saïd

En aquest fragment se’ns mostra un Saïd que no sap el que li passa, i fa preguntes retòriques per ressaltar-ho («Què passa en mon ser?»). No entén com una dona que ha volgut assassinar-...

Continua llegint "Anàlisi del Monòleg de Saïd: Acte II, Escena VII de Mar i Cel" »

Narcís Oller i el Realisme en la Literatura Catalana

Llengua i literatura2,4 KB

Narcís Oller i la Renaixença

La Renaixença és un procés global de recuperació de la societat catalana, de la seva llengua i de la seva literatura. Aquest moviment sorgeix primer en la burgesia i, posteriorment, s'estén a les classes més populars com a conseqüència de la Revolució Industrial. Una de les causes més importants de la Renaixença fou la difusió del romanticisme per tota Europa.

El realisme narratiu del segle XIX

El realisme narratiu del segle XIX es contraposa a la recreació del passat feta pels romàntics historicistes. Els autors realistes van fugir de la visió idealitzada i folklòrica del costumisme, pretenent reproduir la realitat tal com és. Es va conservar la descripció d’ambients pintorescos i rurals, alhora...

Continua llegint "Narcís Oller i el Realisme en la Literatura Catalana" »

Anàlisi literària: Els dofins i Un enigma i set tricornis

Llengua i literatura2,56 KB

Els dofins

Aquest conte és un soliloqui d'en Miquel. Comença explicant quina bona feina ha fet avui. Segons ell, és un home important i tota la vila estava pendent dels seus actes. En Miquel està molt satisfet de la feina que fa; per tant, creu que ningú podria fer-la millor que ell, i aquesta és la seva màxima preocupació.

Al protagonista d'aquest conte el preocupa que, quan ell sigui l'enterrat, no hi hagi ningú capaç de fer la seva feina tan bé com ell. Tot i que té tres candidats, no creu que siguin capaços d'igualar-lo mai. En arribar l'hora de donar el dol als familiars del mort, ho ha sabut fer amb classe: paraules justes i gestos acuradament escollits. I és que ell es mereix ser el primer, encara que l'acusin de no deixar...

Continua llegint "Anàlisi literària: Els dofins i Un enigma i set tricornis" »

Ortografia de les oclusives i sibilants en català

Llengua i literatura3,55 KB

Les oclusives: p/b, t/d i c/g

L’escriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen a principi de síl·laba. En canvi, quan es troben en posició de final de síl·laba, es pronuncien de la mateixa manera.

P/B, T/D, C/G a final de paraula

Escrivim p/t/c després de vocal tònica o de diftong tònic. Atenció amb les paraules que no quadren, ja que són excepcions:

  • Inic i oblic fan el femení amb -qua.
  • Innocu o promiscu fan el femení amb -cua.

Després de consonant o de vocal àtona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.

No són comprovables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc. Hi ha paraules que no segueixen

...

Continua llegint "Ortografia de les oclusives i sibilants en català" »

Josep Carner i el Modernisme: Etapes i Obres Clau

Llengua i literatura3,09 KB

Josep Carner: Vida i Obra

Josep Carner (1884-1970), conegut com "el príncep dels poetes", va ser director de la revista literària "Catalunya". La seva obra Els fruits saborosos el va consolidar com el poeta més important del seu temps. Entre 1911 i 1924, va publicar llibres com La paraula del vent, Auques i ventalls (on assoleix la maduresa), Bella terra, bella gent i La inútil ofrena. El cor quiet (1925) és una reflexió sobre el pas del temps. La Guerra Civil va desembocar en la publicació, l'any 1941 a l'exili, del poema Nabí. Des d'aquell moment fins a la seva mort, Carner es va dedicar a revisar la seva obra.

Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és un recull de divuit poemes que segueixen el pas del temps, des de la infantesa...

Continua llegint "Josep Carner i el Modernisme: Etapes i Obres Clau" »

Personatges de la Ribera d'Ebre

Llengua i literatura5,66 KB

Personatges de la Ribera d'Ebre

Un barril de Sabó moll

  • Florenci: Peó que desembarcava mercaderia al port de la Maquinença. Era una persona molt despitada i no gaire astuta.
  • Pere Camps: Director del vaixell, amb mala fama per la seva violència i enveja.
  • Marieta Peris o Gramola: Xafardera del poble, molt llesta i informada.
  • Clenxa: Treballadora de la barberia, es burla de Florenci.
  • Toni Pit D'Estopa i Silvestre Nicolau: Considerats els millors directors de vaixell, al contrari que Pere Camps.

La plaga de la ribera

  • Jeroni Salses i Santapiga: Agutzil del poble i narrador de la història. Home de bona fe.
  • Elisenda: Dona d'en Jeroni, impulsiva però raonable.
  • Valeria o La Plaga de la Riba: Presonera que viu amb en Jeroni i l'Elisenda.

Absoltes i sepeli

...
Continua llegint "Personatges de la Ribera d'Ebre" »

Guia completa de gramàtica catalana: oracions, verbs i preposicions

Llengua i literatura2,71 KB

Què és el text?

El text és una unitat lingüística formada per un conjunt coherent d'oracions que, articulades lingüísticament, conformen la unitat textual.

L'anàlisi de l'oració

L'oració es compon de formes lingüístiques classificades en categories gramaticals, distribuïdes en sintagmes i organitzades en funcions. En una oració es configuren 3 nivells d'anàlisi:

  • Morfològica: Les categories gramaticals són classes de mots que presenten unes característiques comunes. Es classifiquen segons si són variables o invariables: determinant, substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció.
  • Sintagmàtica: Els sintagmes són estructures que es configuren a l'entorn d'un nucli, que és l'element que domina: SN, SV, SAdj,
...
Continua llegint "Guia completa de gramàtica catalana: oracions, verbs i preposicions" »

El barril de sabó de la mina Teresa a la Ribera

Llengua i literatura2,94 KB

El barril de sabó de la mina Teresa

El conte se situa al cafè de la Granota, on un jove (autor: J. Moncada) i un home més vell, en Cristòfol, estan asseguts prenent cafè. L’autor ens situa en una vila minera i descriu un dia fosc, amb núvols que semblen presagiar males notícies. Cristòfol explica que una barca de la mina Teresa, anomenada Llampec, va descarregar sabó moll, que portava de Flix. Les barques solien portar carbó a altres viles i, en tornar, portaven sabó moll d’aquestes.

En descarregar el barril, aquest quasi cau perquè el peó Xinxeu va badar, però finalment van poder-lo posar a terra. Després, el director Pere Camps va manar a en Florenci que portés el barril a la botiga de l’Adelaida (i diu que l’Adelaida...

Continua llegint "El barril de sabó de la mina Teresa a la Ribera" »

Conjugació Verbs Català: Guia Completa

Llengua i literatura4,14 KB

Models de Conjugació Verbal en Català

Formes Simples

1a Conjugació2a Conjugació
CANTARPERDRETÉMER
Formes no personals
  • Infinitiu: cantar
  • Gerundi: cantant
  • Participi: cantat, cantada, cantats, cantades
  • Infinitiu: perdre
  • Gerundi: perdent
  • Participi: perdut, perduda, perduts, perdudes
  • Infinitiu: témer
  • Gerundi: tement
  • Participi: temut, temuda, temuts, temudes
Mode indicatiu
Present
  1. Canto
  2. Cantes
  3. Canta
  4. Cantem
  5. Canteu
  6. Canten
  1. Perdo
  2. Perds
  3. Perd
  4. Perdem
  5. Perdeu
  6. Perden
  1. Temo
  2. Tems
  3. Tem
  4. Temem
  5. Temeu
  6. Temen
Imperfet
  1. Cantava
  2. Cantaves
  3. Cantava
  4. Cantàvem
  5. Cantàveu
  6. Cantaven
  1. Perdia
  2. Perdies
  3. Perdia
  4. Perdíem
  5. Perdíeu
  6. Perdien
  1. Temia
  2. Temies
  3. Temia
  4. Temíem
  5. Temíeu
  6. Temien
Passat simple / Perifràstic
  1. Cantí / Vaig cantar
  2. Cantares / Vas cantar
  3. Cantà / Va cantar
  4. Cantàrem / Vam cantar
  5. Cantàreu / Vau cantar
  6. Cantaren / Van cantar
  1. Perdí
...
Continua llegint "Conjugació Verbs Català: Guia Completa" »