Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Modernisme

A principis dels anys 90 del segle XIX va sorgir un desig de modernitat en el món intel·lectual català perquè els artistes es van adonar que el país anava endarrerit respecte a la resta d’Europa. Van deixar de mirar cap a Madrid i es van emmirallar en els principals centres culturals europeus.

El modernisme és el moviment cultural que es pretén posar a Catalunya a nivell d’Europa. Va acabar el 1911 coincidint amb la mort de Joan Maragall.

Períodes:

1. 1892-1900. Revista l’Avenç.
2. 1900-1911. Revista Joventut.

Idees importants:

• El modernisme neix marcat per l’enfrontament entre l’artista i la societat.
• Definició d’artista modernista: Progressista, Antimaterialista, Inconformista…
• Influència important del filòsof alemany

Capítol 4

Assumpta i la noia, també li porta flors però ella no les va acceptar tan bé com a Glòria. Per suposat li va oferir de beure (whisky). Assumpta va començar a parlar del seu germà i l'opinió que tenia respecte del teatre. Després van començar a parlar de la Ribera; la Ribera era lesbiana i l'únic home que va estar en el llit era amb el seu germà. Les inicials E.R. no sols són d'Empar Ribera, sinó també del seu germà (Enric Ribera). La Ribera, abans de retirar-se del teatre, va fer el gran espectacle final, en el qual una de les quatre actrius seria la protagonista. De les quatre va triar a Anna, ja que se la fotre al llit, era la seva fulana. Unes setmanes després, Anna es va suïcidar, llavors Glòria la va substituir....

Anys 20 i 30: Corrents poètiques posteriors al Noucentisme

1. Popularisme

Poesia popular, musicalitat, lirisme i sobrietat (Sagarra).

2. Postsimbolisme

Poema autosuficient, obra difícil de desxifrar (Riba, Marià Manent, Josep Sebastià Pons).

3. Avantguardisme

Objectiu: canviar radicalment els principis artístics que havien dominat la societat occidental, creació de noves formes de llenguatge (Salvat-Papasseit i J.V. Foix).

Josep Maria de Sagarra

Vida

1894-1961. Neix a Barcelona, fill d'una família noble de ciutat. El 1912 inicia la seva trajectòria poètica amb versos inspirats en l'experiència d'un viatge a Itàlia. Es dedica a la literatura i al periodisme. El 1940 participa de la vida cultural en la clandestinitat i connecta novament amb...

Àngel Guimerà i Narcís Oller: Dos pilars de la literatura catalana

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845 i va anar a viure a la vila del Vendrell quan tenia vuit anys. Fill de pare català i de mare canària, els seus orígens mestissos i un lligam especial amb la figura de la mare van marcar la seva trajectòria biogràfica i producció literària. No va ser fins al final de la dècada dels seixanta que Guimerà va prendre l'opció d'escriure en català. Guimerà va conrear els diferents gèneres teatrals, amb especial èxit en el cas de la tragèdia i del drama realista. En una primera etapa, en la dècada dels vuitanta, es va centrar en la tragèdia romàntica. Destaca, d'aquest període, Mar i cel.

Narcís Oller:

Identificació de l'espectador

L'estructura narrativa busca cridar l'atenció i crea expectatives en l'espectador.

Característiques de l'estructura narrativa clàssica

Causalitat (una acció provoca la següent), linealitat (causa-efecte), clausura (final clar), motivacions del personatge més fàcils d'entendre, narració omniscient (molta informació que s'explica).

Estructura en 3 actes

L'eix bàsic de l'estructura en tres actes és: detonant, primer punt de gir, segon punt de gir i clímax. A això se li diu peripècies (canvis importants). L'anagnòrisi és una peripècia que afecta directament el personatge.

Classificació de pel·lícules

Blockbuster

Les majors de Hollywood les fan amb un gran pressupost. S'estrenen massivament a tot el món....

Josep Sebastià Pons: Vida: Illa de Riberal, 1886-1962. Poeta rossellonès, professor d'institut i després catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat de Tolosa.

Obra: Publica 8 llibres de poesia en català, també escriu proses de to delicat i diverses peces de teatre.

Sagarra: Paulina Buxareu, All i salobre. Vida privada (1932): descriu la patètica vida d'una família aristocràtica en ple declivi a Barcelona, burgesa del segle XX. Bobby Xuclà, que és aristòcrata, ens dona la seva visió. Novel·la amb més escàndol a Catalunya després de la seva publicació (crònica de la classe alta barcelonina).

Carles Soldevila: Barcelona, 1892-1967. Llicenciat en dret. Monòleg interior. Estudi de la psicologia femenina, representa...

POESIA MODERNISTA

JOAN MARAGALL

Rebuig de la poesia vuitcentista dels Jocs Florals, defensa de la llengua del carrer, autenticitat lingüística, no tòpics sinó la vida.

Corrent simbolista: va influir més en el teatre i la novel·la però no en la poesia (només Adrià Gual i la prosa de Joaquim Ruyra)

Corrent vitalista: afirmació de tot, regeneració de la societat, relació amb el catalanisme: objectiu modernista de crear una literatura nacional. Maragall.

Corrent parnassià: retorn als clàssics, perfecció tècnica, com a reacció als excessos antiformalistes derivats de la recerca de l’autenticitat lingüística. (Jeroni Zanné, Escola Mallorquina)

JOAN MARAGALL I GORINA

(Bcn, 10 octubre 1860 - 1911)

Fill petit però hereu d’un industrial...

Guia Ràpida de Dubtes Lingüístics

1. Diferència entre "perquè", "per a què" i "per què":

• Perquè: Conjugació casual (darrere del verb va indicatiu). Conjugació final (darrere del verb va el subjuntiu). També pot ser un substantiu, equivalent a "motiu".
• Per a què: Només apareix en frases interrogatives i amb verbs com "servir", "usar", "utilitzar".
• Per què: Preposició + relatiu o preposició + interrogatiu.

2. Remarques sobre "mal" i "bé":

• L'adverbi mal s'utilitza davant del verb.
• L'adverbi malament s'utilitza darrere del verb.
• L'adverbi bé s'utilitza darrere del verb.
• L'adverbi ben s'utilitza davant del verb.

3. Preposicions de lloc: "a" / "en":

• A: S'utilitza amb sintagmes introduïts per l'article definit i llocs determinats.
• En: S'utilitza

Recull d'Històries Locals

Barril de sabó moll: Patró (Pere Camps), Peó (Florenci). Trons i llamps, i es va sentir un soroll molt fort, el barri va caure tot...

Tipus de Contes

Per Gènere

• Policíac: Narració d'un enigma, novel·la negra.
• Fantàstic: Meravellós, fantasia èpica, ciència-ficció, terror.
• Realista: Realisme social, realisme psicològic, narració històrica.
• Humorístic: Conte d'humor o absurd.

La Trama

La trama és la seqüència concreta dels fets.

• Lineal (o cronològica): Es narra de principi a fi.
• Emmarcada: Un relat en conté d'altres.
• Circular: Comença i acaba al mateix lloc, repetint paraules o l'escena.
• En paral·lel (o alternada): Dues o més accions simultànies que s'alternen.
• Epistolar: El relat s'organitza en forma de cartes fictícies.
• Manuscrit trobat: Es fingeix que la narració és un document localitzat casualment.

Tipus de Personatges

Segons la Complexitat Psicològica

• Plans: