Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Conceptes Clau de Poesia i Literatura Catalana

La poesia és una forma artística creada amb recursos del llenguatge que permeten expressar idees, opinions, valoracions, estats d'ànim, sensacions, etc. Utilitza el vers com a vehicle principal.

Tipus de Poesia

• Èpica (també coneguda com a epopeia): poesia de caràcter narratiu.
• Lírica: el poeta transmet sentiments i altres aspectes de la seva subjectivitat.

Elements del Vers

Síl·laba

Com es divideix fonèticament una paraula.

Vers Blanc

Vers del poema que no rima amb cap altre vers, però té el mateix nombre de síl·labes que la resta.

Vers Lliure

No rima ni té el mateix nombre de síl·labes.

Rima Fonètica

El que es té en compte és la pronúncia, és a dir, el so, i no que les lletres siguin

Baudelaire i la Poètica Moderna

Charles Baudelaire és a l'origen de la poesia moderna per diverses raons:

• És el primer que concep la ciutat com a objecte artístic. La naturalesa s’ha extingit i Baudelaire proposa l’assumpció radical de la metròpolis i de la massa anònima.
• Refusa admetre cap restricció en la tria artística dels temes; reemplaça la concepció tradicional de la bellesa artística. Per a protegir-la de la trivialitat, la bellesa ha de ser estranya.
• Té una tendència a crear situacions deliberadament antirromàntiques.
• Refusa la inspiració romàntica: el poema ja no és el resultat d’una il·luminació, sinó d’un treball meticulós.
• Proposa una nova poètica: la veritable funció de la poesia és la imaginació, concebuda

No emprenyeu al comissari

Anàlisi i resum

Introducció

No emprenyeu al comissari, escrita per Ferran Torrent l'any 1984 i publicada el 1992, és una novel·la negra ambientada a València. L'obra, editada per 3 i 4, compta amb 203 pàgines i 20 capítols, amb un preu de 10,70 €.

Sobre l'autor

Ferran Torrent, nascut a Sedaví (València), és un escriptor conegut per les seves novel·les negres, sovint ambientades a la seva ciutat natal. No emprenyeu al comissari va ser la seva primera obra publicada i compta amb quatre edicions, sense traduccions.

Sinopsi

La novel·la narra un robatori a casa del comissari García. Fede, el lladre, furta un rellotge i unes joies de gran valor sentimental. Davant la impossibilitat d'investigar-ho ell mateix, el...

3. Joan Maragall: Vida i Obra

Neix i mor a Barcelona (1860–1911). Maragall és el principal poeta del Modernisme, així com un dels principals autors del segle XX.

Fill d’un industrial tèxtil, abandonà el negoci familiar i l’exercici del dret per dedicar-se al periodisme, escrivint diversos articles i assaigs al Diario de Barcelona i a L’Avenç. Mantingué una correspondència epistolar amb Miguel de Unamuno.

El 1903, en ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès, llegí el discurs Elogi de la paraula. El 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber.

El 1909, arran dels conflictes durant la Setmana Tràgica, publicà diversos articles contra la burgesia catalana a La Veu de Catalunya. Maragall és important per la seva obra poètica i les...

Teatre Modernista

El teatre sofrí amb el Modernisme una renovació profunda i es va convertir en un dels gèneres més característics del moviment. Els modernistes van adaptar i traduir la major part dels clàssics de l’escena universal, des dels autors grecs fins als més avantguardistes. Es van interessar també pels gèneres teatrals més marginats que fins llavors havien estat deixats de banda, com la comèdia de màgia, el mim, les titelles o les ombres xineses. En la seva recerca d’un art síntesi, van potenciar el teatre-espectacle, en el qual tanta importància té el text com la música i l’escenografia.

Corrents del Teatre Modernista

El teatre modernista se subdivideix en els dos corrents que ja coneixem, si bé s’empren altres...

1. Fonemes i al·lòfons

b) El so és la realització material d'un fonema.

c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d'articulació, la sonoritat i el punt d'articulació.

d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat.

e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d'un fonema.

f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d/, /g/ són [β], [ð] i [ɣ].

g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d] neutralitza en [t].

h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses.

2. Transcripció fonètica

a) [eˈa] c) [iˈea] e) [eˈɔj] g) [aˈe]

b) [iˈeɔ] d) [əˈeɔə] f) [eˈa] h) [əˈewɔ]

3. Transcripció fonètica

a) [uˈɔɔ] f) [...

JUNY 2014 A-L'àngel del vespre

1. a) Tema: Confessió d'una infidelitat

c) Anàlisi del text

d) Veus del discurs

Anàlisi de Pilar Prim: Conflicte i Simbolisme

Caracterització de Pilar Prim

De totes les protagonistes d’Oller, Pilar Prim és la que ha estat tractada amb més profunditat psicològica.

a) Dualitat i Conflicte:

Caracteritzada físicament com una dona madura molt bella, Pilar Prim apareix des del principi com un personatge dual. Sotmesa des de la seva joventut a la família (abnegació maternal i filial) i a les normes socials, alberga un fort anhel de llibertat. Aquesta dualitat esdevé conflictiva a partir del condicionant legal del testament del seu marit: Pilar n’hereta els béns, a condició de no tornar-se a casar. La coneixença de Deberga, ja en el primer capítol de la novel·la, desencadena el conflicte.

En contrast amb la seva filla,...

REALISME: Al llarg de la primera mitat del segle XIX, arreu d'Europa es viu un fet social molt important: l'aristocràcia queda relegada a un segon terme, darrere l'hegemonia naixent d'aquesta burgesia mercantil i financera de la qual hem parlat. La literatura només té un lector poderós, el lector burgès. S'observa com augmenta el lector femení dins la burgesia, així els novel·listes treballen els gustos d'aquests nous lectors femenins. Val a dir que la burgesia del segle XIX és una capa social complaguda en ella mateixa. Som al segle de la revolució industrial que ha atorgat protagonisme i poder econòmic a la burgesia. Podríem afirmar que la burgesia del segle XIX no necessita evadir-se cap a mons desconeguts perquè el seu propi...

Dialectes del Català

Nord-occidental

Fonètica

Articulació de la *e* àtona inicial de mots que comencen per en o es com una a (estalviar, entendre).

Morfologia

Desinència de la primera persona del singular del present d'indicatiu es pronuncia -o (canto).

Conservació dels articles lo i los davant substantius masculins.

Lèxic

Mots específics com canalla (aixeta), maçana (poma), trebol (sostre) i mots compartits amb altres dialectes com romer (romaní) o timo (farigola), iguals en valencià.

Valencià

Fonètica

La pronunciació de la r final (ferrer) i de totes dues consonants en els mots acabats en nt, lt, ng, etc. (solament, salt).

Morfologia

La terminació de la primera persona del singular del present d'indicatiu és -e o -o segons les conjugacions...