Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Romanticisme, Realisme i Naturalisme: Introducció

Característiques del Romanticisme

El Romanticisme es defineix per la cerca de la llibertat individual i l'originalitat en les obres. Els seus trets principals són:

• Èmfasi en el sentiment, la introspecció (mirar cap a dins) i la imaginació.
• Importància del sentiment irracional.
• Referència estètica: L'Edat Mitjana.

La Visió de l'Autor Romàntic davant la Societat

Els autors romàntics es creien superiors a la societat, considerant-se genis i mitjancers entre la natura, la divinitat i la humanitat. L’autor ho és per vocació i neix com a tal.

Es promou la idea del “bon salvatge”: en no estar relacionats amb la tecnologia i estar entesos amb la natura, els autors es creien genis incompresos....

L'Alerta Nocturna i l'Ingrés Hospitalari

Una trucada a la meitat de la nit desperta els senyors Salas. La seva filla, Luciana, ha pres una pastilla que li ha fet mal i es troba ingressada en una clínica. Cintia, Santi i Màxim són a la clínica esperant notícies dels metges i decideixen trucar a Eloy. El truquen i li expliquen el que ha passat; ell diu que va cap a la clínica a veure Luciana. A Eloy li agrada Luciana.

Cintia truca a Loreto, però agafa el telèfon la seva mare i li diu que Loreto està dormint i no la vol despertar. Cintia li explica el succeït i li demana que li ho digui a Loreto. La família de Luci va a l'hospital, on els comuniquen que està en coma.

Les Ombrívoles Connexions del Món de les Drogues

Poli passa drogues...

Figures de semblança i relació (de significat)

Símil

Comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, basant-se en una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer.

Metàfora

Comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança.

Metonímia

Designació d'una cosa amb el nom d’una altra amb la qual està lligada per diverses relacions: causa a efecte (viu del seu treball), continent a contingut (van prendre unes copes), lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix (un Priorat), símbol a cosa simbolitzada (va trair la senyera)...

Sinècdoque

Substitució d'un terme...

Història de la llengua catalana

Des dels orígens fins a l'actualitat

Orígens i formació

De les llengües preromanes al naixement del català:

• Arribada dels romans a les terres catalanes (218 aC): romanització.
• Pocs préstecs de les llengües preromanes al català: substrat preromà.
• El llatí vulgar, base de la majoria de paraules catalanes (segles II aC - V dC).
• Caiguda de l'Imperi Romà (410 dC) i regne visigòtic: superstrat germànic visigòtic.
• Invasió musulmana (711 dC): superstrat àrab.
• Catalunya vella a l'imperi franc: superstrat germànic franc.
• Unificació dels comtats catalans per Guifré el Pilós (878).

Segles X-XV: dels primers textos a la plenitud medieval

• Carlemany i la renovació carolíngia (retorn al llatí clàssic).
• Primers textos

Joanot Martorell (1413-1468)

Tirant lo Blanc

Aventures del cavaller Tirant, amb elements realistes i amorosos. Obra clau de la literatura catalana.

Renaixement (s. XV-XVI)

Redescobriment de la cultura clàssica

Valoració de la persona i l'humanisme.

Barroc (s. XVII)

Desengany i pas del temps

Reacció a la crisi política, religiosa i moral.

Il·lustració (s. XVIII)

El segle de les llums

Èmfasi en la raó humana.

Francesc Vicent Garcia (1579-1623)

L'Harmonia del Parnàs

Temes barrocs amb to burlesc.

Literatura Popular (s. XVI-XVIII)

Transmissió oral

• Goigs: cants religiosos
• Cançons de pandero: amb percussió
• Corrandes: versos de set síl·labes
• Romanços: històries populars

Teatre Medieval

Origen religiós

Evolució del llatí al català.

Romanticisme (s. XIX)

Mercè Rodoreda (1908-1983): Vida, Trauma i Literatura

Biografia i Context Personal

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 1908, en una casa amb jardí on a vegades els seus amics hi anaven a fer tertúlies. Sovint afirmava que només es viu fins als 12 anys. Va trigar a anar a l'escola, ja que el seu pare li ensenyava a llegir i escriure. Molt protegida pel seu pare, va lamentar no haver anat a la universitat.

Matrimoni i Exili

• Als 20 anys es va casar amb un oncle matern.
• Als 21 anys va tenir un fill (un cas d'endogàmia).

El matrimoni va esdevenir un trauma que la va dur a refugiar-se en la literatura. A causa de la seva implicació en la cultura catalana, va marxar a París i va abandonar la seva família. Allà va conèixer Armand Obiols,...

Pluja brodada

TEMA: En la primera estrofa, la descriu dient que les gotes d'aigua que cauen fan una mena de ball, i només començar, ja trobem una figura retòrica: la personificació. Seguidament, parla d'una pluja fina, d'una pluja que quan ens cau sobre la pell ens és agradable i, a més, és neta i pura.

En la segona estrofa, parla del color que deixa entreveure en l'aire, en l'espai, i la brillantor que emet, i fa una comparació amb el destell dels vidres. En el novè vers, parla de la pluja brodada, com si estigués teixida amb uns fils de connexió que són serens i es poden deformar, dient així: «agonitzants corbes». En la darrera part del poema, Rosselló-Pòrcel continua fent referència a les gotes d'aigua que cauen del cel,...

El Foraster i les seves idees a Aigües Encantades

El Foraster té idees del regeneracionisme i la seva missió al poble és fer entendre als habitants que els gorgs de la Verge neixen d'un deu que pot frenar la sequera per la qual estan passant. Lluita contra la col·lectivitat i aquesta lluita acaba en fracàs, que després acaba en la fugida del Foraster i la Cecília. Encara que el Foraster representa el progrés científic positivista, té algunes actituds que són pròpies del Modernisme. El Foraster descriu la relació amb la terra com un enamorament, ja que vol saber els secrets de la natura i aprofitar els recursos naturals. Pensa que el coneixement serveix per combatre les idees religioses.

El personatge de la Cecília

Relació amb el

El Romanticisme

El Preromanticisme: Sturm und Drang

Sturm und Drang significa ‘tempesta i empenta’. Va ser un corrent polític i literari de la segona meitat del segle XVIII, que va néixer com a resposta al racionalisme.

El Sturm und Drang destacava la superioritat dels sentiments i exaltava les emocions, preferint la passió a la raó. Presentava la Revolució Francesa com un model i considerava la llibertat i els drets de l’home com a valors essencials. Aquest moviment lluitava per emancipar l’individu (és a dir, independitzar-lo), rebutjant la vida professional burgesa.

Sturm und Drang i la Natura

Aquest moviment prenia la temàtica de Rousseau i Shakespeare, mostrant un gran interès per la natura. Els seus seguidors buscaven retrobar-...