Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Estructura del text expositiu

• Introducció: Presentació del tema.
• Desenvolupament: Exposició clara i organitzada del que interessa comunicar.
• Conclusió: Resum de les idees principals.

L'oració

• Subjecte: Indica de qui parlem. El nucli és un substantiu o un pronom.
• Predicat: Diu alguna cosa sobre el subjecte. El nucli és un verb en forma personal.

Estructura de l'oració

• Oracions simples: Tenen un sol verb.
• Oracions compostes: Tenen més de dos verbs en forma personal.
• Forma personal: Admet subjecte.
• Forma no personal: Gerundi, participi, infinitiu.

El diccionari

Conté: entrada, definició, categoria gramatical i exemples.

El text narratiu

• Plantejament: Es presenten els personatges, la situació i l'ambient.
• Nus: Situació per resoldre.
• Desenllaç: Resolució

2. Expressió escrita

2.1 «La posició de la dona dins de l’àmbit científic ha evolucionat positivament de manera significativa en els últims anys, especialment en l’última dècada, amb l’aprovació de mesures per a aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. No obstant això, tot i que el nombre de dones és cada vegada més alt a les universitats, és evident que falta molt de camí per recórrer.»

Resposta possible: La posició de la dona dins del camp acadèmic ha evolucionat positivament de manera rellevant en els darrers anys, sobretot en l’última dècada, amb l’aprovació d’iniciatives per a aconseguir la igualtat real entre dones i homes. Tanmateix, malgrat que el nombre de dones és cada cop més alt a les...

El títol d’aquest text és “Ser Joan Fuster”. L'autor és Joan Fuster.

Està adaptat i publicat en l’edició Bromera l’any 2007 i el preu ronda els deu euros.

“Ser Joan Fuster” és un llibre d’antologia d’una selecció de textos fusterians pensada per provocar la reflexió sobre temes molt variats, però sempre d'interès: la delinqüència actual, les modes i els costums de la joventut, la influència de la publicitat i els mitjans de comunicació, la justícia, la llibertat, l'ecologisme, la guerra i el pacifisme, entre d'altres.

Els textos no estan ordenats cronològicament i estan agrupats per una estructura en apartats o blocs temàtics.

Al primer apartat o bloc temàtic (“El món de cada dia”), Fuster tracta temes importants...

La Romanització a Catalunya

La majoria de llengües que actualment es parlen a Europa tenen un origen comú: l’indoeuropeu, una llengua que es parlava entre el mar Negre i el mar Caspi al 3000 aC i que es va escampar en successives onades a Europa.

El llatí va ser l’origen de les llengües romàniques.

Els romans van desembarcar a Empúries al 218 aC arran de les operacions militars relacionades amb la Segona Guerra Púnica, però un cop establerts, van engegar un procés de romanització que va transformar les societats preexistents.

Una de les conseqüències de la romanització va ser la substitució de les llengües que es parlaven anteriorment en aquestes terres (llengües iberobasques i celtes) pel llatí. La influència de les llengües...

A) LA PLAÇA DEL DIAMANT

a) Tema

La solitud i desorientació vital d'una jove dins un ambient de festa.

Parts

• Primer paràgraf (l. 1-10): Fets previs a l’arribada de la nit i de la revetlla. Els preparatius de la festa, la roba i els complements. Es presenten al lector dades sobre la situació personal i anímica de la protagonista: és dependent en una pastisseria, no tenia ganes d’anar a la festa (s’hi deixa arrossegar per la Júlia), sembla que es deixa influir pels altres...
• Segon paràgraf (l. 11-25): La protagonista i la Júlia arriben a la plaça on hi ha la festa. Es descriu la plaça adornada i el malestar que sent la protagonista malgrat l’ambient de diversió: aquesta troba a faltar el suport del pare i de la mare. De sobte sent

Anàlisi del Poema "Inici de Campana" de Bartomeu Rosselló

Introducció

Aquest poema forma part del llibre Quadern de Sonets, publicat el 1934, del poeta Bartomeu Rosselló. Nascut el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca i d'origen humil, va realitzar els estudis primaris al col·legi dels Pares Teatins. L'any 1923 va ingressar a l'Institut de Palma, on va ser alumne de Gabriel Alomar, qui li va transmetre l'interès per la literatura i el va animar a col·laborar amb la premsa local. Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es va llicenciar amb premi extraordinari.

En la seva obra es revelen les influències de l'Escola Mallorquina pel que fa a la contenció del sentiment i la forma. Així mateix, es percep la influència...

La mort i els rituals funeraris sovint reben un tractament per part de Jesús Moncada ple d'ironia i d'humor que els lleva transcendència i els aporta quotidianitat. En aquests contes que s'ocupen de la mort també l'element extraordinari, sorprenent, que en ocasions frega la màgia, hi té un paper destacat. Aquest seria el cas dels contes com ara «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana», «Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues» i «Els delfins» d'aquest recull, mentre que el quart conte amb presència destacada de la mort, «Preludi de traspàs», té un to més greu, que l'agermana, també des d'aquest punt de vista amb «Guardeu-vos de somiar genives esdentegades», en què la presència de la superstició –creença religiosa considerada...

Figures de Pensament

Apòstrofe

Interpel·lació d'algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada (J. Carner).

Epítet

Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

Eufemisme

Substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum...

El·lipsi

Una o més paraules se sobreentenen en el text.

Hipèrbole

Expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper (J. M. de Sagarra).

Lítote

Negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d’acord, en lloc de hi estic en contra. Més generalment,

Frankenstein: Romanticisme i Dissidència

Frankenstein utilitza el romanticisme per expressar els seus ideals. S'incorpora a la cultura anglesa romàntica l'element dissident. Moltes converses entre Byron i Shelley surten a l'obra.

Frankenstein funda la novel·la gòtica moderna, que és un relat de tintes filosòfic-metafísiques, una història de denúncies socials i assumptes científics. Té un ambient extraviat i errant i examina els misteris de la mort. Hi ha una lluita psicològica, moral i física, i la criatura intenta assemblar-se als humans.

Una idea de Shelley és el patiment sense raó.

Frankenstein com a Al·legoria Religiosa

Frankenstein és una desoladora representació de l'univers religiós judeocristià. Elaborat amb el patró...

Amarga Reflexió: El Cas de Manuel la Lloca

Aquest conte tracta sobre Manuel la Lloca. Una nit, de matinada, és enxampat robant unes cebes. Arran d'aquest fet, tots els robatoris que hi ha al poble se li atribueixen a ell. El propietari de les cebes el fa enviar a la caserna de la Guàrdia Civil. Allà el peguen i, com han fet altres vegades (ja que sempre es fica en embolics), els guàrdies civils li extreuen informació sobre la gent del poble i els seus delictes.

Conseqüentment, tothom al poble li té mania i nombrosos grups polítics el peguen, incloent-hi:

• Comunistes
• Anarquistes

Qui el troba és Horaci, que l'ajuda a caminar, ja que la Lloca està molt malferit. Aquest li fa xantatge per aconseguir informació a canvi de no explicar els seus...