Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Anàlisi de Poemes de Josep Carner i J.V. Foix

Josep Carner: Bèlgica i Cançoneta Incerta

JOSEP CARNER Bèlgica serveix per veure els aspectes noucentistes. Com que va estar viatjant per tot el món, ell explica com seria la seva ciutat ideal, que estaria situada a Bèlgica. Hi podem trobar elements que fan referència a l'arbitrarisme, la naturalesa domesticada dintre de la ciutat, un exemple seria, quan menciona, el bell arbre japonès que es refereix al bon sai. També fan referència, d'una banda, a la pau i harmonia, que fa referència al classicisme, i d'altra, a la cultura i sensibilitat artística. Per últim, podem trobar versos que fan referències a necessitats cobertes, que no hi ha mancances. Pel que fa a l'estructura, està dividit...

Definició de Modernisme (1892-1906)

El Modernisme fou un moviment a Catalunya que tenia l'objectiu de renovar la societat catalana i transformar-la en moderna, trencant amb el passat.

Idees modernistes a "Viure el passat" de J. Brossa

• Influir sobre el medi per millorar-lo.
• Reforma lingüística per acabar amb l'anarquia gramatical.
• Creació d'un centre cultural propi.
• La classe mitjana ha d'encarregar-se de la modernització.
• Desvincular-se d'Espanya.

L'art per l'art

Els modernistes concebien l'art com una obra en si mateixa, sense donar-li un valor econòmic. Rebutjaven la societat capitalista del moment, d'aquí ve el concepte de "l'art per l'art". El valor artístic era més important que el material. Expressaven odi i rebuig al capitalisme.

El Modernisme:

- Per diferenciar vocals pures i impures: Les vocals a/e/o sempre són pures i són nuclis de síl·laba. Les vocals i/u són pures en els contextos següents:

1. Principi de mot + consonant: “usar”
2. Precedides de consonant: “marieta”
3. Quan són tòniques: “agrair”
4. Quan són àtones derivades: “ruïna”
5. Terminacions provinents del llatí clàssic
6. Mot compost precedit de prefix acabat en vocal pura: “coincidir”

Hiat: Dues vocals pures consecutives dins el mateix mot formen un hiat.

Diftongs: Unió dins d’una mateixa síl·laba de dues vocals; una és pura i fa de nucli, i l’altra és impur. Només poden ser impures i/u. i/u semivocals formen un diftong decreixent quan van darrere de la vocal pura nucli de síl·laba: “aire”. i/

Seduccions de Marràqueix

Narrativa de Preguerra: Carles Soldevila, Miquel Llor, Josep Pla, Mercè Rodoreda i Pere Calders

Carles Soldevila

Dedicat a les lletres i a tot tipus de registres de la narrativa. Les seves obres formen una trilogia.

• Incorporà les innovacions europees.
• Anàlisi psicològic (amb personatges femenins).
• Monòleg interior.

• Fanny
• Eva
• Valentina

Miquel Llor

Personatges sensibles, ofegats per un ambient social mediocre i advers que aboca a la incomprensió i marginació, amb una vida amorosa i sexual insatisfactòria i conflictiva.

• Laura a la ciutat dels sants
• Es situa a Vic.
• Paisatge moral hipòcrita, hostil i resclosit.
• Protagonista: Personalitat sensible enfrontada a la incomprensió de l’entorn que li és advers.
• Aprofundeix en els sentiments dels personatges

JULIOL 2013 A. Tots els contes

Antecedents del Catalanisme

Antecedents Literaris

La Renaixença Literària i Cultural

Des del Decret de Nova Planta, la llengua catalana havia quedat pràcticament en desús. Aquesta situació va canviar arran de la publicació del poema Oda a la Pàtria d'Aribau (1833) i de les obres de Rubió i Ors (1841).

Aquests fets van donar inici al moviment cultural anomenat Renaixença, que, inspirant-se en el romanticisme literari de moda a Europa, intentava reivindicar l'ús públic i cultural de la llengua catalana. Les arrels de la Renaixença cal cercar-les tant en la literatura (com ho mostra la celebració del certamen dels Jocs Florals, que premiaven les obres literàries en català) com en la història, el dret o el folklore.

La Renaixença Popular

Paral·lelament...

Nomenclatura de Grups Funcionals Orgànics

• Àcid carboxílic (–COOH): Sufix -oic.
• Èster (–COOR): Sufix -at.
• Amida (–CONH₂): Sufix -amida.
• Nitril (–CN):
  • Com a grup principal: Sufix -nitril.
  • Com a substituent: Prefix ciano-.
• Aldehid (–CHO):
  • Com a grup principal: Sufix -al.
  • Com a substituent: Prefix formil-.
• Cetona (–CO–):
  • Com a grup principal: Sufix -ona.
  • Com a substituent: Prefix oxo-.
• Alcohol (–OH):
  • Com a grup principal: Sufix -ol.
  • Com a substituent: Prefix hidroxi-.
• Amina (–NH₂):
  • Com a grup principal: Sufix -amina.
  • Com a substituent: Prefix amino-.
• Èter (–O–): Nomenclatura: radical₁ radical₂ èter.

Unitats de Concentració Química

• Molaritat (M): Mols de solut / Litres de dissolució.
• Molalitat (m): Mols de solut / Kg de dissolvent.

El Procés de Fonació

El procés de fonació és el procés d'emetre sons. Hi intervenen els pulmons, la laringe (cordes vocals), la faringe, les fosses nasals, l'úvula, el paladar (dur i tou), els alvèols, les dents i la llengua. Quan les cordes vocals vibren, els sons són sonors i no hi ha cap obstacle. Quan les cordes no vibren, els sons són sords.

Assimilació

• Labialització: n/m + v/f
• Dentalització: n/l + t/d (exemple: canvi, enviar)
• Palatalització: n + so palatal (exemple: canvi, enveja)

Morfologia

La morfologia estudia les variacions que presenten els mots pel que fa a l'aspecte gramatical.

El Nom

El nom és una unitat significativa que consta d'un o més morfemes. Es caracteritza per una certa autonomia funcional dins d'una oració o...

Auca: Història amb Imatges i Textos Rimats

L'auca és una història explicada amb imatges i textos rimats.

Ús de P/B, T/D, C/G en Català

Regla General: Consonant darrere de Vocal Tònica

Si la consonant va darrere d'una vocal tònica, escriurem p, t o c, encara que els derivats s'escriguin amb b, d o g.

• Exemples amb P: llop, pop, rap, sap...
• Exemples amb T: tiet, tot, astut, paret...
• Exemples amb C: amic, cec, sac, parrac...

Excepcions a la Regla General

• Paraules com: club, cub, tub...
• Adjectius com: fred, sud.
• Paraules femenines acabades en -etud i -itud: inquietud, solitud...
• Noms com: mag, pedagog...

Regla General: Consonant darrere de Vocal Àtona o Consonant

Si la consonant va darrere d'una vocal àtona o d'una consonant, cal que busquem una paraula...