Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Joan Maragall i Joan Puig i Ferreter: Figures Clau de la Literatura Catalana

Llengua i literatura2,54 KB

Joan Maragall (poeta, 1860-1911)

Joan Maragall és el gran poeta del modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Va estudiar la carrera de dret, encara que el seu pare volia que continués el negoci familiar, que era una fàbrica de teixits. Va exercir com a advocat i després com a periodista, tot i que hagués pogut viure de renda, és a dir, sense treballar.

Al 1903, va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès i va publicar una sèrie d'articles molt importants i polèmics sobre els esdeveniments de la Setmana Tràgica. Aquests articles són molt crítics amb el paper que va jugar la burgesia en aquest conflicte.

La importància de Joan Maragall com a escriptor prové de la seva obra poètica,...

Continua llegint "Joan Maragall i Joan Puig i Ferreter: Figures Clau de la Literatura Catalana" »

Anàlisi de textos narratius i argumentatius

Llengua i literatura3,33 KB

SEPTEMBRE 2012 A- QUIM MONZÓ

Tema: el trencament dels tòpics

Parts:

  • Paràgraf primer (l. 1-11):

    síntesi del conte tradicional de la “Bella dorment” i de l’esquema previsible d’una relació amorosa.
  • Paràgraf segon (l. 12-18):

    es trenca l’estructura d’expectativa generada en la primera part.

És un text narratiu amb elements descriptius (un conte breu).

El text presenta una seqüència narrativa marcada per la successió cronològica dels fets; hi ha un narrador omniscient en tercera persona que reprodueix els pensaments dels personatges; hi ha personatges...

Narrador omniscient en tercera persona que de forma indirecta presenta els pensaments dels personatges.

2 a) seu: tancada / morta: oberta / prims i morats: sonora / foscos: tancada
b)
...
Continua llegint "Anàlisi de textos narratius i argumentatius" »

Guia Ràpida de Literatura Catalana: Anàlisi d'Obres i Autors Essencials

Llengua i literatura3,12 KB

Guia Ràpida de Literatura Catalana

Terra Baixa: Anàlisi i Simbolisme

  • Afirmació: En Tomàs és l'únic que planta cara a l'amo. FALS.
  • Elements simbòlics: El llop, la moneda tacada de sang i la sang de la Marta.

Teatre d'Idees: Funció Social

El teatre d'idees té una funció social.

Teatre Simbolista: Personatges Idealitzats

En el teatre simbolista, els personatges acostumen a ser idealitzats i simbòlics.

Josep Maria de Sagarra: Aportació Clau

L'aportació més important de Josep Maria de Sagarra és el poema dramàtic.

El Teatre de Joan Oliver: Temàtica Política

Afirmació: El teatre de Joan Oliver evita la temàtica política. FALS.

Antígona: Gènere, Al·legoria i Connexions

  • Pertany al gènere de la tragèdia.
  • Té una intenció al·legòrica perquè
...
Continua llegint "Guia Ràpida de Literatura Catalana: Anàlisi d'Obres i Autors Essencials" »

Poesia Catalana Modernista: Salvat-Papasseit i Maragall

Llengua i literatura2,45 KB

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit, orfe nascut a Barcelona el 1894 en el si d'una família proletària, va passar part de la seva infantesa a l'Asil Naval, un vaixell-asil del port de Barcelona. És un poeta que vol adoptar un posat valent, altiu i sincer, és l'heroi-poeta. Interessat en la lluita proletària i amb una actitud vital de rebel·lió. La seva trajectòria literària ha estat qualificada com "del cal·ligrama a la cançó".

Els primers llibres

Reflecteixen una ruptura formal i ideològica amb la literatura establerta a partir de l'adopció del cubisme i del futurisme. Els temes principals són l'amor, els mariners, l'optimisme i l'esforç.

Segona etapa

És la recerca d'una poètica més personal i lírica que s'allunya de...

Continua llegint "Poesia Catalana Modernista: Salvat-Papasseit i Maragall" »

Ausiàs March i la Poesia Catalana del Segle d'Or

Llengua i literatura3,5 KB

La Poesia del Segle d'Or: Segle XV i Ausiàs March

La Plena Normalitat de la Llengua Catalana al Segle XV

El segle XV contempla la plena normalitat del català, inclòs en l'únic àmbit d'ús on s'havia mantingut al marge fins aleshores: la poesia lírica. Aquest fet es va produir gràcies a la progressiva desprovençalització de la llengua poètica, tant en la narrativa com en la lírica. Ausiàs March va trencar definitivament amb el provençal de la tradició trobadoresca a la recerca d'una major sinceritat.

D'altra banda, l'hegemonia econòmica, política i cultural de la ciutat de València va ser clau. Les tensions polítiques i socials a Catalunya contrastaven amb la prosperitat de la burgesia valenciana, que va convertir València en...

Continua llegint "Ausiàs March i la Poesia Catalana del Segle d'Or" »

Figures Retòriques i Conjugació dels Verbs Cabre i Saber

Llengua i literatura3,28 KB

Figures Retòriques

  • Al·literació: Repetició volguda d'uns mateixos sons al llarg d'uns versos.
  • Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.
  • Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots de sentit contrari.
  • Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants.
  • Comparació: Establiment d'una relació d'analogia o semblança entre l'objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l'autor.
  • Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.
  • Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l'ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat
...
Continua llegint "Figures Retòriques i Conjugació dels Verbs Cabre i Saber" »

Mercè Rodoreda: Novel·la Psicològica i Existencialisme

Llengua i literatura3,76 KB

L'Exili i la Interrupció de la Novel·lística Catalana

El final de la Guerra Civil Espanyola, amb la imposició de la dictadura franquista, molt centralista, va suposar una interrupció i gairebé una desaparició de la novel·lística en llengua catalana. La major part dels escriptors que utilitzaven la nostra llengua van ser condemnats al silenci o a l'exili. Aquest va ser el cas de Rodoreda, una de les millors novel·listes en llengua catalana de tots els temps. Havia col·laborat amb la República i, en acabar la Guerra Civil, es va haver d'exiliar, primer a França i després a Suïssa (1939-1972).

Influència del Corrent Psicologista i l'Existencialisme

L'autora barcelonina, molt influenciada pel corrent psicologista imperant en la literatura...

Continua llegint "Mercè Rodoreda: Novel·la Psicològica i Existencialisme" »

Anàlisi de Personatges Clau: Matias, Pastor, L'Ànima i Mila

Llengua i literatura2,65 KB

Anàlisi dels Personatges Principals

Matias: Ganduleria, Covardia i Transformació

Matias es caracteritza per la seva ganduleria i inactivitat, que inclou la sexualitat, amb totes les variants possibles: desídia, fredor i indiferència. És també un personatge covard. Faria qualsevol cosa per evitar discussions, intentant fer el mínim possible sense que la seva dona s'enfadi, cosa que no sempre aconsegueix.

Físicament, passa de ser gras a prim. Gràcies a la influència de l’Ànima, trobarà la seva veritable naturalesa: és un jugador compulsiu que s'activarà i s'aprimarà quan comenci aquesta activitat.

Pastor: Suport, Saviesa i Art

La Mila hi troba suport, algú capaç d’escoltar, d’aconsellar i de predir. És capaç de sotmetre el...

Continua llegint "Anàlisi de Personatges Clau: Matias, Pastor, L'Ànima i Mila" »

Anàlisi de Poemes Catalans: Cant IV (Jonàs) i Bèlgica de Josep Carner

Llengua i literatura2,84 KB

Cant IV: Anàlisi del Mite de Jonàs

Abans de tot, hem de saber que aquest poema tracta sobre el mite bíblic de Jonàs. Jonàs fuig de Jahvè, el seu profeta, que va predicar a Nínive, i Jonàs s'escapà en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'l va menjar un animal marí. Res no li fa nosa, i ara que està en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No desitja res, ja que Déu està amb ell. Va des de l'arrel de les muntanyes fins al punt més alt. Déu està en tot moment i fa que tingui esperança. Diu que no sap qui és Déu; l'única cosa que sap és que està al mar. En l'abisme, el seu Déu, i posa una llavor perquè reneixi; ell hi confia. Està cansat i es queixa que li fa mal tot el cos, ja que està en una posició...

Continua llegint "Anàlisi de Poemes Catalans: Cant IV (Jonàs) i Bèlgica de Josep Carner" »

Varietats lingüístiques i processos de normalització

Llengua i literatura3,83 KB

Variació Lingüística

La variació diacrònica o temporal és la variació de la llengua al llarg del temps, no es parlava igual en el segle XV que en el segle XX.

Variació diatòpica o geogràfica

És la variació del lloc d'on prové el parlant, no parla igual una persona d'Alcoi que de Castelló.

Variació diastràstica o social

És la variació dels diferents grups socials, si és urbà o rural, classe social...

Variació diafàsica o funcional

És la variació de la situació comunicativa en cada parlant, l'emissor, canal, tema, receptors...

Dialectes

Dialectes consecutius i constitutius: els dialectes constitutius són els dialectes catalans formats per l'evolució del llatí vulgar, i els dialectes consecutius són els dialectes originats...

Continua llegint "Varietats lingüístiques i processos de normalització" »