Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Magisteri de Batxillerat

Violència i Pau: Una reflexió sobre les diferents formes de violència i com construir la pau

Magisteri1,59 KB

Violència directa

Cops, empentes, insults.

Violència estructural

Exerceix certes estructures socials com els sistemes polítics, legals i econòmics. Generen violències com la fam, la pobresa, les desigualtats socials o la pena de mort.

Violència cultural

Serveix per justificar les anteriors. S'ha acabat integrant i interioritzant com una cosa normal o correcta en les diferents societats. Idees i creences (religioses) han permès una gran quantitat d'injustícies, que a partir de les quals s'han muntat estructures violentes. S'han permès, per exemple, actituds discriminatòries com ara el racisme, masclisme o crema de bruixes.

Pau directa

Accions directes que construeixen xarxes i relacions de pau. Cada cop que solucionem conflictes dialogant,...

Continua llegint "Violència i Pau: Una reflexió sobre les diferents formes de violència i com construir la pau" »

Rutina de son a l'escola infantil: abans, durant i després

Magisteri2,47 KB

Rutina de son a l'escola infantil

Les rutines que sol seguir l'infant abans d'anar a dormir són:

Rutina abans d'anar a dormir

  • Realitzar les activitats d'higiene prèvies: fer pipí, rentar-se les mans i assecar-se. És necessari que es facin de forma ordenada i tranquil·la.
  • Agafar els objectes que cadascú necessita per dormir.
  • Descalçar-se i deixar les sabates en el seu lloc.
  • Estirar-se en la gandula o en el matalàs. Cada infant ha de saber quin lloc li correspon.

L'educadora o l'educador, per la seva banda, ha de crear un ambient que afavoreixi el son. Per aconseguir-ho, cal:

  • Baixar les persianes o atenuar la llum per deixar el dormitori en la penombra.
  • Posar música relaxant o cantar una cançó de bressol.
  • Oferir a l'infant que ho necessiti un
...
Continua llegint "Rutina de son a l'escola infantil: abans, durant i després" »

Mobilitat social, criteris d'estratificació, rols, burocràcia, educació i treball

Magisteri10,56 KB

7. Quan parlem de mobilitat social, de què estem parlant?  En els temps moderns que corren, la majoria dels individus tenen plans de vida que pasen per millorar el seu futur, per procurar ascendir, amb esforç si és necessari, alguns nivells en l'escala social (que en bona part ha estat heretada). Aquesta possibilitat de canviar la fortuna s'anomena mobilitat social, és a dir, qualsevol moviment dins de l'estratificació social.

8. Quins són els criteris d'estratificació de Marx i de Weber?   Per a Marx, que no era un sociòleg però que va fer bones anàlisis sociològiques, la societat condiciona l'individu, que neix adscrit a una classe social i a uns determinats interessos (encara que l'individu no és necessàriament conscient de

...
Continua llegint "Mobilitat social, criteris d'estratificació, rols, burocràcia, educació i treball" »

Creativitat segons Mihaly Csikszentmihalyi: Fases, Personalitat i Reptes

Magisteri4,03 KB

Creativitat segons Mihaly Csikszentmihalyi

"Qualsevol acte, idea o producte que canvia un camp d'activitat ja existent o que el transforma en un de nou".

"Una persona creativa és aquella que els seus pensaments i actes canvien un camp o en generen un de nou".

Segons MC, el procés creatiu comprèn 5 fases:

  1. Preparació o immersió
  2. Període d'incubació
  3. La intuïció
  4. L'avaluació
  5. L'elaboració

Personalitat Creativa segons MC: Dimensions

  1. Demostren gran energia física vs. són callats i reposats.
  2. Són individus espavilats i vius vs. de vegades són ingenus.
  3. Demostren un caràcter lúdic vs. extremadament disciplinats.
  4. Molta imaginació i fantasia vs. extrem sentit de la realitat.
  5. Caràcter extrovertit vs. Caràcter Introvertit.
  6. Són persones molt humils vs.
...
Continua llegint "Creativitat segons Mihaly Csikszentmihalyi: Fases, Personalitat i Reptes" »

Educació ambiental: crítica i futur

Magisteri2,32 KB

De l'acció al pensament

Enfortir l'educació ambiental

Enfortir l'educació ambiental significa introduir temes ambientals en diverses assignatures i plantejar una educació global diferent. Joan Majó argumenta que preparem els nens i joves per a una societat que no existirà quan siguin grans. No se'ls ensenya a veure, de forma crítica, la televisió, per exemple. No se'ls ensenya a moure's en un món on la imatge té més poder que mai. I si apareixen noves formes de comunicació, com ara Internet, es pensa que estenent les xarxes fins a les aules ja s'assolirà l'objectiu de formar la gent perquè la sàpiga utilitzar.

L'analfabetisme científic

Dintre de l'educació en general, els temes tecnocientífics ocupen un espai escàs. Això pot...

Continua llegint "Educació ambiental: crítica i futur" »

Guia Completa: Resolució de Conflictes i Comunicació Efectiva

Magisteri5,4 KB

Gestió de Conflictes i Comunicació Efectiva

Els conflictes són una part inevitable de qualsevol organització. Entendre'ls i saber com gestionar-los és fonamental per a un ambient laboral saludable i productiu.

Tipus de Conflictes en les Relacions Laborals

Els conflictes poden manifestar-se de diverses maneres:

  • D'interessos: Quan les parts busquen objectius propis que poden perjudicar els altres.
  • De dret: Interpretacions diferents de normes o drets laborals.
  • Individuals o col·lectius: Afecten una persona o un grup de persones.
  • Estructurals: Derivats de diferències en rols o jerarquia dins de l'organització.
  • De valors: Xoc de valors personals o professionals.

Formes d'Afrontar els Conflictes

Hi ha diverses maneres d'abordar una situació conflictiva:...

Continua llegint "Guia Completa: Resolució de Conflictes i Comunicació Efectiva" »

Anàlisi d'El Foraster d'Albert Camus: Alienació i Absurd

Magisteri2,63 KB

El Foraster d'Albert Camus: Una Exploració de l'Alienació i l'Absurd

El Foraster, obra escrita per Albert Camus (autor famós per les seves idees filosòfiques i les seves novel·les existencialistes), ens submergeix en el món del protagonista, Meursault. És un home que sembla no sentir emocions ni preocupar-se pel que l'envolta. El llibre tracta sobre la vida de Meursault i com les seves accions el porten a situacions complicades, explorant temes profunds com l'alienació, l'absurditat de l'existència i la moralitat en un món sense sentit.

Des del principi de l’obra veiem com a Meursault li és indiferent la mort de la seva mare i altres situacions emocionals, i sembla no afectar-lo en absolut. Aquesta manca d’emocions davant la mort...

Continua llegint "Anàlisi d'El Foraster d'Albert Camus: Alienació i Absurd" »

Santiago Rusiñol i el Teatre Modernista

Magisteri2,47 KB

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Teatre Modernista

L'atracció dels modernistes pel teatre era deguda a la seva llibertat expressiva. A través d'aquest art, integraven literatura, interpretació, escenografia, música i dansa, aconseguint la seva idea d'art total.

1. Teatre Esteticista o Simbolista

Influenciat per Maeterlinck, aquest teatre buscava commoure l'espectador a través de suggeriments i impressions, seguint el principi de "l'art per l'art". Els silencis, la il·luminació, la música i els efectes especials tenien tanta importància com el text. L'escenificació havia de reflectir la correspondència entre el món físic i l'interior de l'home. Autors destacats: Adrià Gual i Santiago Rusiñol (L'alegria que passa).

2. Teatre Regeneracionista

Inspirat...

Continua llegint "Santiago Rusiñol i el Teatre Modernista" »

Infància: concepte, evolució i drets dels infants

Magisteri2,92 KB

1. Quina afirmació és correcta?

Fer la declaració de ginebra els homes i les dones de totes les nacions reconeixen que la humanitat ha de donar a l'infant el millor d'ella mateixa per damunt de tota consideració de raça, nacionalitat i creença

2. Concepte d'infància i evolució

Un primer nivell vincula aquest concepte a la majoria d’edat. Identifica els conceptes infància i de menors i és molt important des del punt de vista jurídic, que no es fins a la majoria d’edat que les persones assumeixen totalment la seva responsabilitats i obligacions com a ciutadans de ple dret. Aquest concepte jurídic és ampli, ja que el nivell de desenvolupament i els canvis que es donen no tenen res a veure segons les diferents edats.

En un segon nivell...

Continua llegint "Infància: concepte, evolució i drets dels infants" »

Reflexió Lingüística per a Millorar l'Escriptura

Magisteri2,94 KB

Reflexionar sobre la llengua per aprendre a escriure

Existeix una espècie de barrera entre els sabers pràctics i els sabers reflexius que dificulta establir vies de comunicació entre l'activitat lingüística –saber d'ús– i l'activitat metalingüística –saber reflexiu. Pot ajudar a millorar la competència escrita. Permet prendre consciència dels coneixements que es tenen. I sense una reflexió que inclogui i faci conscients els sabers lingüístics, difícilment es poden esmenar o millorar determinats textos.

Preguntar a l'alumnat i provocar la reflexió

Preguntar a l'alumnat i provocar la reflexió entre els infants són algunes de les claus.

Diàleg sobre la llengua per aprendre a escriure

Dialogar sobre la llengua per aprendre llengua

...
Continua llegint "Reflexió Lingüística per a Millorar l'Escriptura" »