Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Magisteri

1. Condicions de les Propostes Didàctiques

Segons Castelló (2002), les activitats d'escriptura han de complir tres condicions:

• Contextualització: Aprofitar totes les situacions i enunciats per a escriure, fent que les activitats siguin rellevants per a l'alumnat.
• Funcionalitat: Propiciar textos que representin situacions comunicatives reals i útils en el procés d'aprenentatge.
• Avaluació formativa i formadora: Diferenciar entre l'avaluació formativa (reguladora, on la mestra avalua els infants) i l'avaluació formadora (autoreguladora, on els infants s'autoavaluen o es coavaluen, amb l'observació i guia de la mestra).

2. Restructuració de Coneixements

Aquesta activitat permet als infants reestructurar, repensar, reformular, transformar...

L’Avaluació en l’Aprenentatge de la Llengua

Activitats d’avaluació integrades en la SD

• Té una funció formativa (reguladora) i formadora (autoreguladora).
• Permet avaluar el procés de composició i allò que té a veure amb el gènere discursiu que es produeix.
• Implica alumnes i docents i els proporciona retroalimentació.
• Afavoreix la reflexió metacognitiva i metalingüística i la presa de consciència sobre els propis aprenentatges.

Objectes d’avaluació en llengua escrita

• Els productes lingüístics: textos.
• El resultat de la comprensió lectora.
• Els processos de producció o de recepció dels textos.
• La capacitat de reflexió sobre les llengües.
• Els coneixements declaratius sobre les llengües.
• La capacitat de relacionar coneixements

Oralitat vs. Escriptura

Oralitat

• Canal auditiu/audiovisual
• Percepció successiva dels signes del missatge
• Espontaneïtat (tret dels textos escrits per a ser dits)
• Comunicació immediata (tret de les intervencions preparades)
• Més tendència a l'ús de formes dialectals
• Relaxació, en funció del grau de formalitat
• Imprecisió (repeticions, llacunes, canvis de tema, dades irrellevants…)
• Estructura oberta a modificacions
• Menys cura de la normativa
• Anacoluts i frases inacabades
• Caràcter efímer (tret dels casos de converses o programes enregistrats)
• Codis verbals
• Interacció (tret del cas dels monòlegs preparats)
• Importància del context extralingüístic

Escriptura

• Canal visual
• Percepció simultània dels signes del missatge
• Planificació
• Comunicació diferida

Anàlisi d'un Discurs Polític Buit

Ambient i Context del Discurs

Aparent míting polític en un espai que permet que hi hagi molta gent. L'espai no sembla gaire adequat pel tipus de discurs i/o situació que es portarà a terme, però hi ha elements que ens remeten a un escenari polític. Se suposa que la proposta agrada a la gent. L'aparició d'elements estranys no espanta ningú, ni tan sols el protagonista, que ara comença a ser conscient d'algunes coses que passen al seu voltant, que potser no haurien de passar.

La Veu Narrativa i la Seva Perspectiva

La veu narrativa que descriu els gestos previs de l'orador fa servir onomatopeies, cosa que ens sembla innecessària i còmica. S'introdueix l'element accessori i irrellevant com si la veu narrativa...

La Família

Comunicació i Participació

Des de les activitats de lleure hem d'intentar mantenir una bona comunicació amb les famílies, fent que participin en el nostre projecte educatiu.

• Podem fer-ho:
  • Buscant mecanismes de participació de mares, pares i/o tutors.
  • Promovent reunions informatives.
  • Fent activitats conjuntes.
  • Paper informatius (pòsters, circulars...).

L'Escola

La Segona Institució Socialitzadora

És la segona institució socialitzadora del subjecte quan és infant.

L'escola és:

• El sistema d'educació formal més extens a la nostra societat occidental.
• El lloc encarregat de la transmissió de valors i coneixements de la cultura de cada poble.
• Un dret per a totes les persones.

Funció Social de l'Escola

La funció social de l'escola és la...

Mètodes i Estratègies en l'Educació Literària (LIJ)

Metodologia: Orientacions Generals

• Partir de la competència prèvia: Utilitzar els coneixements previs de l'alumnat i aprofitar les estructures discursives del joc amb les de l'art.
• Triar lectures significatives: Seleccionar textos que ajudin a l'alumnat a trobar sentit, connectant-los amb les seves vides (Lomas, 2006).
• Potenciar la funcionalitat de l'aprenentatge: Mostrar la relació entre les pràctiques de l'aula i la realitat social. Connectar la literatura amb activitats extraescolars (trobades amb autors, visites a biblioteques, fires del llibre, teatre...). Demostrar la utilitat de la literatura per a la vida.
• Utilitzar un enfocament comunicatiu: Fomentar la conversa literària (recomanacions,

Gèneres i Subgèneres de la Literatura Infantil i Juvenil

La Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) ha sovintejat tots els gèneres:

• El folklore popular de tradició oral: rondalles, llegendes i endevinalles.
• Els jocs de falda i els jocs d'interacció entre adults i infants basats en la veu i el moviment (botar sobre els genolls, batre palmes, pessigollejar, repassar els dits de la mà, etc.).
• Les cançons populars i les cançons i cantarelles per a tirar a sorts.
• Els jocs de grup i rotlle.
• Els embarbussaments i jocs de paraules i les tirallongues encadenades i ortofòniques.
• El conte com a gènere específic.
• La narrativa infantil i juvenil, les històries amb una seqüència narrativa més o menys tradicional, és el gènere infantil i juvenil per

La religió i la interdisciplinarietat

La religió no ha de quedar aïllada, perquè s'ha de treballar de manera interdisciplinària amb altres assignatures per fer un treball globalitzador, un aprenentatge útil i renovador. Cal buscar els punts en comú amb altres assignatures. A la classe de religió no s'adoctrina, no es fa catecisme, no es radicalitza a ningú, sinó que hi ha diàleg, recerca compartida i obertura.

Aprenentatges vivencials i formació

Un aspecte molt lligat al primer punt és que cal fer aprenentatges vivencials, com hem pogut veure aquests darrers dies fent ambients o capses i plasmant un fet, i no acumulant informació sense cap mena de sentit. Cada infant té uns valors, una experiència i una història diferent, i per...

Proces de producció

La naturalesa del fenomen cinematogràfic es pot definir des de la vessant tècnica i des de la vessant social.

• Des d'un punt de vista tècnic, el cinema és l'art de composar i representar imatges fotogràfiques que ofereixen la sensació de moviment.

• Des d'un punt de vista social, és el resultat de la mirada del seu autor/a. Hi veurem representats els seus valors i idees. Cada pel·lícula ens ofereix una sèrie d'imatges i esdeveniments, concebuts i tractats per un autor/a.

1. Preproducció

• Elaboració del guió
• Recerca de recursos de producció
• Planificació general del projecte
• Recerca de l'equip de treball

2. Producció

• Disponibilitat de recursos econòmics, tècnics i humans
• Rodatge
• Supervisió de les tasques planificades

3.

Exercicis de Classificació Gramatical de Frases

• Oració Coordinada Copulativa

  38. S'ho sap de memòria i ho diu a l'inrevés.

• Oració Substantiva de Complement Directe

  39. Va manifestar que no estava d'acord amb la multa.

• Oració Adjectiva Explicativa

  40. Aquell llibre, el qual vas triar l'estiu passat, n'han fet una adaptació cinematogràfica.

• Oració Adjectiva Explicativa

  41. Aquell home que no té gens de cabell és el director del film.

• Oració Juxtaposada i Coordinada

  42. Canta, balla i toca un instrument a la banda.

• Oració Substantiva de Complement del Nom

  43. Ja has vist el gos que m'han regalat per Reis?

• Oració Adverbial de Temps

  44. Volen fer totes les compres abans que tanquin les botigues.

• Oració Substantiva de Complement Directe

  45. Pregunteu-