Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Magisteri de Universitat

Oralitat vs. Escriptura i Gèneres Periodístics

Magisteri3,43 KB

Oralitat vs. Escriptura

Oralitat

  • Canal auditiu/audiovisual
  • Percepció successiva dels signes del missatge
  • Espontaneïtat (tret dels textos escrits per a ser dits)
  • Comunicació immediata (tret de les intervencions preparades)
  • Més tendència a l'ús de formes dialectals
  • Relaxació, en funció del grau de formalitat
  • Imprecisió (repeticions, llacunes, canvis de tema, dades irrellevants…)
  • Estructura oberta a modificacions
  • Menys cura de la normativa
  • Anacoluts i frases inacabades
  • Caràcter efímer (tret dels casos de converses o programes enregistrats)
  • Codis verbals
  • Interacció (tret del cas dels monòlegs preparats)
  • Importància del context extralingüístic

Escriptura

  • Canal visual
  • Percepció simultània dels signes del missatge
  • Planificació
  • Comunicació diferida
...
Continua llegint "Oralitat vs. Escriptura i Gèneres Periodístics" »

Ensenyar Religió a l'Escola: Enfocaments Pedagògics

Magisteri3,23 KB

La religió i la interdisciplinarietat

La religió no ha de quedar aïllada, perquè s'ha de treballar de manera interdisciplinària amb altres assignatures per fer un treball globalitzador, un aprenentatge útil i renovador. Cal buscar els punts en comú amb altres assignatures. A la classe de religió no s'adoctrina, no es fa catecisme, no es radicalitza a ningú, sinó que hi ha diàleg, recerca compartida i obertura.

Aprenentatges vivencials i formació

Un aspecte molt lligat al primer punt és que cal fer aprenentatges vivencials, com hem pogut veure aquests darrers dies fent ambients o capses i plasmant un fet, i no acumulant informació sense cap mena de sentit. Cada infant té uns valors, una experiència i una història diferent, i per...

Continua llegint "Ensenyar Religió a l'Escola: Enfocaments Pedagògics" »

Metodologia Innovadora de César Bona a l'Aula

Magisteri4,25 KB

Com organitza l'aula César Bona?

César Bona defensa que cada nen és un univers i té unes inquietuds i preocupacions diferents, per la qual cosa no es pot entrar a l'aula a donar dades sense saber com són aquests nens.

Dins de l'aula hi ha unes normes que tots els nens segueixen sense piular. César és un mestre que tots els nens volen, però alhora és seriós i estricte amb algunes coses. Hi ha una zona que és la del professor, on César té les seves coses i el seu espai. Hi ha un nen que és el capità dels revoltats. S'encarrega de recollir totes les queixes que puguin tenir els nens; aquestes són sempre de manera anònima perquè els nens no tinguin por i puguin expressar-se amb llibertat. Quan un company està parlant, tots han...

Continua llegint "Metodologia Innovadora de César Bona a l'Aula" »

Aprenentatge Tradicional vs. Competencial: Guia Comparativa

Magisteri2,94 KB

Comparativa: Aprenentatge Tradicional vs. Competencial

Aprenentatge Tradicional (Centrat en Continguts)

Aprenentatge Competencial (Per Projectes, ABP)

El/la mestre/a té un paper d'expert i d'autoritat.

El/la mestre/a té un paper de guia o tutor, mediador del coneixement.

El/la mestre/a és el transmissor de la informació.

L'alumnat és el responsable d'aprendre, d'interactuar entre ells i de crear lligams amb el professorat.

Els/les mestres organitzen el contingut d'acord amb les característiques de la seva matèria.

Els/les mestres dissenyen el curs a base de projectes, seqüències o tasques, o a través de problemes oberts i reals (la qual cosa incrementa la motivació de l'alumnat).

També es tenen en compte els interessos de l'alumnat.

Els continguts

...

Continua llegint "Aprenentatge Tradicional vs. Competencial: Guia Comparativa" »

Diferències en la pedagogia de Makarenko i Sujomlinski

Magisteri4,31 KB

Diferències en la seva pedagogia

MAKARENKO: parteix dels interessos o necessitats de la comunitat. Emet una visió contrària a l'ideal d'Escola Nova. Se centra en les característiques del pensament comunista. Considerava que intentar dur a terme pensaments sense les tècniques necessàries, era un intent de portar a la pràctica aspectes impossibles; pel que Makarenko es va posar en contra de certs buròcrates que volien desenvolupar noves pedagogies de caràcter més modern.

SUJOMLINSKI: pretén unificar l'ideal del pensament comunista i l'ideal de l'Escola Nova. Concep com l'educador pot ser un guia del procés d'aprenentatge, i encara així, seguir impartint una educació forta i fecunda. L'educació no tenia per què centrar-se únicament...

Continua llegint "Diferències en la pedagogia de Makarenko i Sujomlinski" »

El Pensament Educatiu Socialista: Marx, Engels i Educadors Clau

Magisteri4,77 KB

El Pensament Educatiu Socialista

Les concepcions educatives de Marx i Engels utilitzen com a instrument pràctic el mètode marxista, un mètode realista i crític. Aquests tenen com a model l'home concret tal com viu en la societat industrial de l'època. La revolució operada pel capitalisme amb la seva forma de producció posava en evidència el gran desavantatge de les classes humils enfront de les classes dirigents.

Trets característics de l’educació socialista:

  • Escola única: Dualisme escolar, una escola empobrida i amb baixos mínims per a fills d'obrers i pagesos i una escola privada, en molts casos religiosa, per als fills de les elits i de la burgesia. Principis educatius: la gratuïtat, la laïcitat i l'educació politècnica.
  • Educació
...
Continua llegint "El Pensament Educatiu Socialista: Marx, Engels i Educadors Clau" »

L'Humanitas a Roma i l'Humanisme Renaixentista

Magisteri3,97 KB

L'Humanitas a l'Antiga Roma

El llegat de la civilització hel·lenística

El paper històric de Roma va consistir a arrelar la civilització hel·lenística al món mediterrani. Aquesta assimilació original es coneix com a humanitas, un saber bàsic concentrat en unes disciplines que posteriorment s'anomenaran arts liberals. Aquestes arts, pròpies dels homes lliures (en oposició a les arts servils, pròpies de servents o esclaus), eren set, estructurades en dos grups:

  • Trivium: Significa "tres vies" i integrava la paraula, el parlar i el discurs.
  • Quadrivium: Significa "quatre vies" i incloïa l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia.

Etapes de l'educació

Per dur a terme aquesta humanitas, l'educació s'estructurava en tres etapes:...

Continua llegint "L'Humanitas a Roma i l'Humanisme Renaixentista" »

Escola Inclusiva: Principis i Estratègies per a l'Aprenentatge

Magisteri2,62 KB

Escola Inclusiva: Stainback és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de capacitat, raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membres de la classe ordinària i d’aprendre dels seus companys, juntament amb ells, dins l’aula. Climent Giné:

Principi de Normalització: Fer accessibles als deficients mentals les pautes i condicions de la vida quotidiana que siguin el màxim de properes possible a les normes i pautes del cos principal de la societat.

Informe Warnock: Encunya el terme NEE i les defineix en relació amb les possibilitats educatives de les persones que les presenten i del context en què viuen. Centra tot el seu objectiu d’actuació en la resposta que ha d’oferir el...

Continua llegint "Escola Inclusiva: Principis i Estratègies per a l'Aprenentatge" »

Plurilingüisme i Multilingüisme: Concepte i Educació Intercultural

Magisteri2,35 KB

T.2. Plurilingüisme i multilingüisme

Multilingüisme: Tota situació social –o escolar– on es constata la presència de parlants de diverses llengües amb estatus, funcions, situacions, usos, etc. ben diversos, gens regulats (explícitament) i que incideixen en les relacions socials de poder. Per contra, es parla de plurilingüisme quan es pretén que una certa relació de multilingüisme provoque el domini de més d’una de les llengües presents en el context socioambiental i/o educatiu. Per tant, sense multilingüisme no hi ha plurilingüisme.

L’educació plurilingüe i intercultural és un model educatiu que proposa:

  1. L'adquisició per part de tots els alumnes d’una competència plurilingüe en les llengües d’escolarització —valencià,
...
Continua llegint "Plurilingüisme i Multilingüisme: Concepte i Educació Intercultural" »

El Sexting i el Ciberassetjament: Prevenció i Actuació

Magisteri2,9 KB

El Sexting

El sexting consisteix en la difusió o publicació de continguts de tipus sexual, produïts per una persona, utilitzant el telèfon mòbil. Aquesta imatge és enviada a una altra persona de manera confidencial, però la persona receptora la difon i passa a ser pública.

Una imatge de sexting pot ser difosa de manera voluntària (el receptor reenvia les imatges als seus contactes) o involuntària (per robatori del dispositiu). Aquestes imatges poden entrar en el circuit de pornografia infantil i afavorir la sextorsió (xantatge utilitzant aquests continguts amenaçant amb la seva publicació) o el ciberassetjament sexual.

El Grooming o Ciberassetjament Sexual a Menors

El grooming o ciberassetjament sexual a menors es tracta d'una forma...

Continua llegint "El Sexting i el Ciberassetjament: Prevenció i Actuació" »