Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Característiques Socials i Estètiques de l'Època

Aquest període comprèn la segona meitat del segle XVII i el principi del XIX. El terme "Classicisme" prové de la tendència dels artistes de l'època a revalorar i imitar els cànons estètics de la Grècia i Roma clàssiques.

La societat continua estant dividida en classes, un ordre que es veurà alterat dràsticament per l'esclat de la Revolució Francesa (1789). Paral·lelament, la burgesia comença a organitzar manifestacions musicals on es pot accedir pagant una entrada.

Elements Musicals del Classicisme

Melodia

• L'estructura acostuma a ser molt clara, formada per frases quadrades (4, 8, 16 compassos).
• Les línies melòdiques són elegants i, majoritàriament, amb poca ornamentació.

Ritme

• Tendeix

El Congrés de Viena (1814-1815)

Va ser la reunió dels ambaixadors de les potències absolutistes europees i de Gran Bretanya, el líder dels quals era Metternich.

Personatges destacats

• Metternich: Canceller austríac.
• Talleyrand: Representant de França.
• Alexandre I: Tsar de Rússia.

Objectius principals

1. Restaurar les monarquies absolutes d’Europa: Espanya, Holanda, Nàpols i França.
2. Evitar revolucions liberals.
3. Crear un nou equilibri de poder continental mitjançant la redistribució del mapa d'Europa:
   • França retorna a les fronteres de 1792.
   • Creació d'estats coixí per evitar futures expansions de França: Regne dels Països Baixos (Holanda i Bèlgica), Regne de Prússia Renana, Confederació Helvètica i Regne del Piemont-Sardenya.
   • Repartiment

Què és el Naturalisme? Definició i Orígens

El Naturalisme és una escola literària que sorgeix al segle XIX i recull aspectes del pensament científic, positivista i evolucionista. Aquest corrent, influenciat per pensadors com Comte, Littré, Darwin, Spencer, Lucas i, sobretot, Hippolyte Taine, pretenia convertir la novel·la i el teatre de tradició realista en un veritable estudi de l'ésser humà, tant en el seu vessant individual com col·lectiu.

Principis Fonamentals del Moviment

Émile Zola és considerat el pare del moviment. En el pròleg de la segona edició de la seva novel·la Thérèse Raquin (1868), va establir les bases teòriques del Naturalisme. Zola donava una importància cabdal al mètode d'observació i experimentació...

Arquitectura d'un Computador: Conceptes Bàsics

L'arquitectura d'un computador es pot entendre com el flux de dades d'entrada que, després d'un processament, generen resultats (dades de sortida). Es tracta d'un sistema digital complex, amb una organització modular per optimitzar-ne el funcionament.

Què és un Computador?

Un computador és un sistema digital dissenyat per al processament genèric d'informació.

La Memòria: Emmagatzematge de Dades

La memòria és el component encarregat d'emmagatzemar les dades a processar i els resultats obtinguts, utilitzant una tecnologia específica per a aquesta funció.

La CPU: Unitat Central de Processament

La CPU (Unitat Central de Processament) és el cor del computador. Efectua el processament de les dades...

Teoria Cel·lular

• La cèl·lula és la unitat estructural i funcional de tots els éssers vius.
• L’activitat d’un organisme és el resultat de l’activitat de les cèl·lules que el componen.
• Tota cèl·lula procedeix d’una altra cèl·lula preexistent.

Bioelements

Les cèl·lules estan constituïdes pels mateixos elements químics del món mineral:

• Carboni, Oxigen, Hidrogen, Nitrogen
• Fòsfor, Sofre
• Ferro, Coure, Zinc, Iode, Sodi, Potassi, Fluor

Biomolècules

• Inorgàniques (de la natura): aigua i sals minerals.
• Orgàniques (dels éssers vius): glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Funcions de l'Aigua

1. Dissolvent extraordinari.
2. Intercanvi de substàncies.
3. Transport de substàncies.
4. Eliminació de residus.
5. Evitar canvis bruscos de temperatura.

El pas del mite al logos al segle VI a.C.

Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants per als humans; són relats que busquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació, afirmant que les coses sempre han estat així.

El context geogràfic i social

La privilegiada situació geogràfica de Grècia, abocada al mar, la va convertir en un lloc de trobada de les civilitzacions d'Orient i Occident. Això va posar en contacte els grecs amb diferents tradicions mitològiques incompatibles, fet que va portar a posar-les en dubte.

L'aparició de la polis, amb places que eren actius nuclis econòmics, va afavorir el diàleg i el raonament en...

Transgressions i regressions marines

Definicions

Transgressió marina: És un moviment terra endins de la línia de costa. Quan hi ha hagut una transgressió s'observa una seqüència vertical de fàcies que, a mesura que es va pujant, correspon progressivament a ambients d'aigües més profundes. Consegüentment, a mesura que es va pujant a través del registre sedimentari, es passa de sediments detrítics o roques detrítiques de gra relativament gros, com ara les sorres i els gresos o roques sorrenques, a sediments detrítics o roques detrítiques de gra més fi, com ara les argiles i les argil·lites, i d'aquestes es pot passar als sediments calcaris o a les roques calcàries, uns materials que ja no estan formats per sediments provinents...

Fugida de Troia

Enees va fugir de Troia després de la seva destrucció a mans dels aqueus. Portava al seu pare Anquises i al seu fill Ascani, mentre la seva esposa Creüsa els seguia de prop. Tragicament, Creüsa va morir durant la fugida. Desesperat, Enees va embarcar amb altres supervivents a la recerca d'una nova llar.

Odissea i arribada a Cartago

La seva enemistat amb Juno, esposa de Júpiter i reina de l'Olimp, el va condemnar a vagar errant durant molt de temps. En el seu viatge, va arribar a les costes de Cartago, al nord d'Àfrica. Allí regnava la reina Dido, qui es va enamorar d'Enees per obra de Cupido, fill de Venus, perquè oblidés al seu difunt marit. Dido el va retenir durant un llarg període.

El destí a Itàlia

El regne de Cartago...

Mode d'articulació

• Oclusius: p, t, k (petaca - Sords) i d, b, g (bodega - Sonors).
• Fricatius: f, ∫, s (feixos - Sords) i v, ʒ, z (veges-ho - Sonors).
• Aproximants: β, δ, γ (aproximants de b, d i g respectivament).
• j i w de "i" i "u" en diftong.
• Africats: ts, t∫ (tsar, metxa - Sords) i dz, dʒ (atzar, metge - Sonors).
• Laterals: l, λ (l'olla).
• Vibrants: r, R (rara - R=r diferent).
• Nasals: m, n, ɲ (minyona).

Punt d'articulació

• Bilabial: els dos llavis, p, b, m.
• Labiodental: les dents incisives i el llavi inferior, f, v.
• Dental: la llengua i les incisives, t, d.
• Alveolars: la llengua i els alvèols, s, z, ts, dz, r, R, n, l.
• Palatals: la llengua i el paladar dur, ∫, ʒ, t∫, dʒ, ɲ, λ.
• Velars: la llengua i el vel del paladar, k, g.

Vocals

Segons

Mercè Rodoreda: Anàlisi psicològica i estil narratiu

Sí, és obvi, ja que Mercè Rodoreda en les seves novel·les realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que en són les protagonistes. Aquest anàlisi es duu a terme a través del monòleg interior (escriptura parlada) i amb un nou tractament del temps, on el record adquireix una importància cabdal.

La influència psicològica europea

La influència dels escriptors psicologistes europeus, especialment de Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann, és present en tot el corpus narratiu de l'autora, exceptuant les obres mítico-simbòliques de l'última etapa de la seva vida.

Temes centrals: Infantesa i patiment

En les seves obres, l’autora recrea l’univers...