Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Tipus de xarxa

A continuació es presenten els principals tipus de xarxa i les seves característiques fonamentals.

LAN

LAN: ocupa normalment un edifici.

• Velocitat elevada.
• Titularitat privada.
• Taxa d'errors molt baixa.
• Administrador únic.
• Usuaris coneguts.
• Possible sobre diferents tecnologies.

MAN

MAN: ocupa una ciutat. La titularitat pot ser pública o privada.

WAN

WAN: ocupa més d'una ciutat.

• Velocitat més limitada.
• Titularitat pública o privada.
• Taxa d'errors més elevada.
• Varis administradors.
• Els usuaris poden ser anònims.
• Susceptible de pèrdua de disponibilitat.

PAN

PAN: distàncies molt curtes; configuració molt senzilla.

Red Campus

Red Campus: diversos edificis d'un mateix propietari.

SAN

SAN: xarxa d'emmagatzematge dissenyada amb un motiu específic...

Verificacions i Assajos Elèctrics

A continuació, es descriuen els principals assajos i verificacions que es realitzen en les instal·lacions elèctriques per garantir-ne la seguretat i el correcte funcionament.

Assaig de Continuïtat

Els circuits a assajar han d'estar lliures de tensió. La finalitat de la prova és garantir que no s'han produït desperfectes o talls en el cablejat durant la instal·lació del mateix, ja sigui sobre els conductors actius o en els conductors de protecció.

Per a això, es realitza una mesura de continuïtat, utilitzant un instrument que disposi d'una font interna de tensió de 4V a 24V en buit en CC o CA i amb una intensitat mínima d'assaig de 200mA.

• Valors de resistència elevats (superiors a 1M?) - mala continuïtat
• Valors

Conceptes Fonamentals de la Genètica Mendeliana

Conceptes clau: Gen, Homozigot, Heterozigot, Dominant, Recessiu, Genotip, Fenotip.

Introducció i Definició de Gen

Mendel va demostrar que els gens eren uns caràcters hereditaris que es transmetien de generació en generació.

• La genètica és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels mecanismes de l'herència i de les lleis pels quals es regeixen.

Un gen és un fragment d'ADN que conté la informació necessària per determinar un caràcter hereditari.

En els organismes diploides, cada caràcter va determinat per una parella de gens; cadascun ha estat aportat per un dels progenitors. Es situen en els filaments d'ADN que formen els cromosomes.

• La posició fixa que ocupa un gen sobre un cromosoma

Origen de les Serralades: Fixisme i Mobilisme

Fixisme

Considera que els continents no han variat la seva posició en tota la història de la Terra.

Mobilisme

Afirma que les masses continentals es desplacen horitzontalment, de manera que en èpoques anteriors van poder adoptar configuracions diferents de l'actual.

Teories Fixistes: El Contraccionisme

El Contraccionisme afirmava que el progressiu refredament de la Terra des del seu origen hauria provocat una contracció d'aquesta.

Classificació de les Teories Geològiques

Teories Fixistes

• Contraccionisme
• Geosinclinal
• Ponts continentals

Teories Mobilistes

• Deriva continental
• Expansió del fons oceànic
• Tectònica de plaques

Alfred Wegener i la Deriva Continental

Wegener va elaborar una teoria mobilista. Les seves...

Características de la Música Popular

Cuando no se habían inventado los medios de reproducción, esta se difundía por medio de particellas o cancioneros; después se extendió gracias a las grabaciones y a las emisiones de radio y televisión. Esta música no es culta ni tradicional; se desarrolla sobre todo en las ciudades, por lo que se suele denominar música popular urbana. Se caracteriza por:

• Son piezas muy cortas.
• Son muy conocidas durante una temporada.
• Caen pronto en el olvido.

La Música Popular a Través de la Historia

Ha existido desde la antigua Roma, en la que había música muy admirada por el pueblo. En el siglo XIX es cuando se desarrolla verdaderamente y las canciones y bailes populares se extienden por los salones y cafés. Es...

El naixement de l'idioma català

Els primers pobladors parlaven llengües preromanes. L'any 218 aC, les tropes romanes entraren per Empúries, iniciant el procés de romanització. Aquest procés va comportar l'adopció de la llengua i la cultura llatines per part de les poblacions autòctones. La romanització no fou homogènia, ja que en zones muntanyoses va trigar més. La llengua que s'adoptà fou el llatí vulgar. El llatí que evolucionà cap al català, occità, francès o italià es renovà més que el que donà lloc al castellà i al portuguès.

Des del segle V fins al començament del VIII, la península fou el regne dels visigots. Amb l'arribada dels àrabs, la llengua llatina desaparegué, llevat de la franja nord. Els francs començaren...

On es col·loquen les armadures d'acer?

Les armadures d’acer es col·loquen principalment a les zones on el formigó no és capaç de resistir les tensions, especialment les tensions de tracció, ja que el formigó treballa molt bé a compressió però molt malament a tracció. Per aquest motiu, les barres d’acer s’introdueixen a les zones traccionades dels elements estructurals. En alguns casos també es col·loca armadura en zones comprimides, sobretot per motius resistents o de ductilitat. A més, la normativa obliga a disposar quanties mínimes d’acer i també es col·loca armadura per garantir la integritat geomètrica del conjunt estructural.

Concepte i funció dels ancoratges

Els ancoratges tenen la funció de garantir la transmissió...

Guia de grafies i fonemes del català

Consonants fricatives i africades

• [f]: en qualsevol posició (ex: fosc, agafar, tuf). A final de mot si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (tuf inèdit).
• [v]: només en els dialectes on perviu.
• [s]:
  • s: en qualsevol posició, excepte entre vocals i en derivats de dins, fons, trans- (ex: saber, capsa, tros).
  • ss: entre vocals (tassa).
  • c: seguida de e, i (ceba, ciera).
  • ç: seguida de a, o, u (peça, lliçó, forçut) i a final de paraula (lluç).
• [z]:
  • s: entre vocals (artesa), en derivats de dins, fons, trans- (ex: endinsar, enfonsar, transistor) o a final de paraula si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (ros de paper).
  • z: a inici de paraula, darrere consonant i, rarament, entre vocals

Estructura del Balanç i Classificació d'Actius

Actiu

Actiu No Corrent

• Immobilitzat Intangible: Investigació i desenvolupament, Concessions, Propietat industrial, Aplicacions informàtiques.
• Immobilitzat Material: Terrenys, Construccions, Instal·lacions, Maquinària, Utillatge, Mobiliari, Transport, Eines.
• Inversions financeres llarg termini: Terrenys, Construccions.

Actiu Corrent

• Existències: Comercials, Matèries primeres, Productes en curs i acabats.
• Deutors comercials (Realitzable): Clients, deutors, Hisenda i Seguretat Social deutors.
• Inversions financeres curt termini (Disponible): Bancs, Caixa.

Patrimoni Net i Passiu

Patrimoni Net

• Capital, Reserves, Resultat de l'exercici.

Passiu No Corrent

• Provisions immobilitzat llarg termini, Deutes amb entitats

"El pi de Formentor" és un poema escrit per Miquel Costa i Llobera (1854-1922), un dels poetes més destacats de la Renaixença a Mallorca. La seva obra s'inscriu en el corrent del classicisme i presenta una gran influència de la natura, la mitologia i els ideals romàntics i simbolistes. Aquest poema pertany al llibre Poesies (1885) i mostra la figura del pi com a símbol de grandesa, resistència i espiritualitat.

El tema principal del poema és l'exaltació del pi de Formentor com a símbol de fortalesa, elevació espiritual i connexió amb la divinitat. L'autor utilitza l'arbre com a metàfora del geni i de l'ànima noble que, malgrat les adversitats, aconsegueix alçar-se i viure d'un aire més pur i elevat.

Aquest poema descriu la majestuositat...