Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

• A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
• Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
• Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
• La geografia del llibre és precisa i coneguda.
• Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
• Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.

Fonts d'alimentació

Transformador: modifica el valor de la tensió de xarxa i l'ajusta al que necessita el sistema per a funcionar. També actua com a aïllant elèctric entre la xarxa i el circuit electrònic.

Circuit electrònic

El circuit electrònic està format per diversos elements: el filtre, el rectificador i el regulador (i, si cal, l'estabilitzador).

Rectificador

El rectificador: s'encarrega de convertir la tensió alterna lliurada pel transformador en tensió contínua pulsant. Està constituït per díodes semiconductors.

Filtre

Filtre: està constituït per condensadors; s'encarrega de fer que la tensió pulsant que surt del rectificador sigui tan plana com sigui possible.

Regulador

El regulador: és l'encarregat de mantenir la tensió...

L'Objecte Directe (OD)

Definició

L'Objecte Directe (OD) és el resultat de l'acció del verb o bé qui rep directament l'acció del verb.

Estructura

L'estructura bàsica és: V > OD. Per exemple: Dibuixa un vaixell.

Elements que poden fer d'OD

• Sintagma Nominal (SN): Compra pa.
• Pronom tònic: Agafa aquestes.
• Pronom feble: La miraré ara.
• Infinitiu: Sap esquiar.
• Oració: Compraré el que t'ajudi.

Característiques de l'OD

• a) No porta mai preposició.
• b) L'OD es pot convertir en subjecte pacient en una oració passiva.

Pronoms febles de l'OD

• a) OD = SN determinat (el/lo, la, els/les): Va comprar les sabates. Les va comprar. Va comprar-les.
• b) OD = SN no determinat (en / n' / 'n / -ne): Va comprar sabates. En va comprar. Va comprar-ne.
• c) OD = pronom neutre

Context Històric i Literari d'Àngel Guimerà

Aquesta obra se situa al segle XIX. La primera meitat d'aquest segle va estar caracteritzada per la industrialització i la urbanització, tant a nivell europeu com a Catalunya, on predominava l'estil de la Renaixença. D'altra banda, a la segona part del segle XIX, es va produir una agitació social a causa de les condicions de vida del proletariat, que va desembocar en la lluita obrera a través del marxisme i l'anarquisme.

A Catalunya, es volia renovar el gènere teatral, ja que no hi havia una tradició sòlida (només existien comèdies de costums populars). El corrent literari dominant era el realisme. Al teatre, hi havia una temàtica social que buscava la versemblança i que, sovint, era...

Els intercanvis i les desigualtats territorials al món

El grau de desenvolupament del món es pot dividir en:

• Territoris centrals: països de la Tríada (EUA, UE i Japó). Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen el nivell de productivitat i tenen ingressos elevats. Tenen una situació de domini i explotació sobre altres.
• Territoris perifèrics: economies poc complexes, baix nivell de productivitat i desenvolupament industrial escàs. Per exemple, els països de l’Àfrica subsahariana.
• Territoris semiperifèrics emergents: combinen característiques dels esmentats anteriorment. Això provoca desequilibris. Exemples: Argentina, Índia, Turquia...

El volum comercial als països menys desenvolupats és molt escàs. Molts països no arriben...

Dialecte valencià

El dialecte valencià presenta les característiques següents:

1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.
2. En l'aspecte fonètic, els parlars valencians presenten aquestes característiques:
   • Articulació de la r final: fuster, cantar.
   • Articulació labiodental de la v.
   • Tendència a emmudir la d intervocàlica en els sufixos -ador i -ada.
3. Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell.
4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
5. Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb: me canse, te canses...
6. La combinació de pronoms febles presenta les formes li'l...
7. La conjugació verbal presenta aquestes característiques:
   • La 1a persona del present d'indicatiu presenta

Mètodes d'Extinció d'Incendis

Segons l'indicat anteriorment, per apagar el foc serà necessari eliminar, almenys, un dels quatre elements del tetraedre del foc.

Eliminació del combustible

Dilució: Això resulta en la realitat pràcticament impossible, però es poden tenir en compte algunes mesures preventives com no emmagatzemar matèries combustibles prop de llocs perillosos. Desalimentació, dispersió o dissolució del combustible, com per exemple separar els sòlids que estiguin en combustió.

Eliminació de l'oxigen

Sufocació: Es tracta d'impedir que els vapors combustibles entrin en contacte amb l'oxigen de l'aire. Això es pot aconseguir mitjançant sorra, cobrir el foc amb una flassada, etc. Està encaminat a evitar el contacte dels...

Ta-ka-tà: Història i Regles del Joc

El Ta-ka-tà va aparèixer l'any 1915 a les platges de la Barceloneta. Va ser creat per un grup de nedadors i socis del Club Natació Atlètic.

• Primer campionat: 1947, disputat entre el Club Natació Atlètic i el C.N. Barceloneta.

Objectiu del Ta-ka-tà

Consisteix a colpejar la pilota amb la mà, per sobre la xarxa, intentant que caigui a la sorra del camp contrari sense que l'adversari pugui tornar-la.

• Modalitats: Individuals i per parelles.
• Regla bàsica: Només un toc de pilota per jugador.

Puntuació i Partit

• Punt: S'aconsegueix a cada encert propi o errada de l'adversari.
• Partit: Guanya qui arriba primer al nombre de punts convingut, amb un avantatge de dos.

Les Mitges (Puntuació Especial)

És una forma de...

Què són les ungles?

Les ungles són làmines convexes, dures, translúcides i flexibles situades a la part dorsal de la tercera falange dels dits de la mà i del peu. La seva funció principal és protegir l'extrem dels dits i ajudar en la manipulació (prensió). El component principal de les ungles és la queratina.

Parts principals de l'ungla

• Làmina o placa unguial: És la part visible de l'ungla. Es forma a partir d'un replec de l'epidermis on se situa la matriu unguial, un conjunt de cèl·lules encarregades de formar i fer créixer l'ungla.
• Cutícula o eponiqui: És la membrana que continua el replec de l'epidermis per damunt la làmina, protegint l'ungla. També es continua pels costats originant els plecs laterals.
• Llit unguial: L'epidermis

La Tòfona: Biologia i Característiques

La tòfona (Tuber sp., família Tuberaceae) és un ascomicet hipogeu que creix sota el sòl. Estableix una simbiosi micorrízica amb diversos arbres, com ara el roure (Quercus ilex, Q. faginea), el noguer (Juglans r.), l'avellaner (Corylus a.), el ginebre (Juniperus turifera) i l'estepa (Cistus laurifolius), situant-se fins a 50 cm de profunditat.

El 90% dels arbres forestals s'associen amb fongs, ja que el sòl forestal és més pobre que l'agrícola i ho necessiten per sobreviure. Normalment, quan l'arbre és adult i està ben establert, deixa l'associació; per tant, si es fertilitza el sòl forestal, les tòfones desapareixen.

Espècies de tòfones

• T. melanosporum o T. nigrum (Tòfona negra, d'hivern