Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Estímul -> És tota energia física, mecànica, térmica, química o electromagnètica que excita o activa un receptor sensorial; per exemple, la llum visible a l'ull.

Sensació -> Consisteix en detectar les coses a travès dels sentits i dels receptors de sensació interns sense que encara hagi estat elaborat o tingui significat.

Percepció -> És un proces constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat.

• És un procès constructiu que depèn de les característiques de l'estímul i de l'experiéncia sociocultural i afectiva del subjecte perceptor.
• És es un proces d'informació-adaptació a l'ambient. L'objectiu de la percepció és dotar de sentit, la realitat que vivim, facilitar-nos

Processos de la comprensió oral

També som capaços de segmentar el discurs en unitats significatives (fonemes, morfemes, mots, etc.).

• Seleccionar: D'entre els diversos sons, mots, expressions i idees reconeguts, en triem els que ens semblen rellevants, segons els nostres coneixements gramaticals i segons els nostres interessos, i els agrupem en unitats coherents i significatives.
• Interpretar: Atribuïm un sentit a la forma que hem seleccionat anteriorment. Imposem una estructura sintàctica a cada grup de paraules agrupades, un significat a cada mot, i un valor comunicatiu a cada oració.
• Anticipar: Durant el discurs, també anticipem el que l'emissor pot anar dient (paraules, idees, opinions, etc.), de la mateixa manera que ho fèiem durant

La Dièresi en les Formes Verbals

La dièresi s'aplica en verbs amb radical acabat en Vocal + IR (com -air, -eir, -uir), on la primera vocal i la i es troben en hiat. Aquest hiat es reflecteix de tres maneres ortogràfiques:

• Accent gràfic: Porta accent damunt la i seguint les normes d'accentuació generals.
• Cap signe ortogràfic: En l'Infinitiu, el Gerundi, el Futur i el Condicional.
• Dièresi: En la resta dels casos, destacant el Participi.

Altres casos d'ús de la dièresi

• Verbs amb radical acabat en Vocal + AR (com -ear, -iar, -oar, -uar) quan la terminació és -i, -is, -in del Present de Subjuntiu i Imperatiu. Excepció: En els casos que acabin en -guar o -quar, la dièresi va sobre la u, formant diftong creixent.
• Verbs amb radical acabat en

Introducció a la Tectònica de Plaques

La tectònica de plaques és una teoria que permet explicar els processos geològics a l'interior de la Terra.

Antecedents de la Teoria

La teoria de la tectònica de plaques es basa en dues teories anteriors:

• La deriva continental.
• L'expansió del fons oceànic.

La Deriva Continental de Wegener

Wegener va dir que només hi havia un únic continent, anomenat Pangea, i que estava envoltat d'un oceà. Els continents es desplaçaven damunt el fons oceànic, cosa que li permetia explicar la formació de les cadenes de muntanyes.

L'objecció principal a aquesta teoria fou que Wegener no podia precisar quines forces feien moure les masses continentals. Proposava que podia ser per la rotació de la Terra i l'atracció...

Aqüífers i Emmagatzematge Geològic

Un aqüífer és una formació geològica que emmagatzema i transmet aigua, permetent que pugui ser explotada en quantitats econòmicament viables. També s'utilitzen per a l'emmagatzematge de gas. Un aqüífer està format per una capa permeable de roca a la part inferior i una capa impermeable a la superior, amb una cavitat per emmagatzemar gas. Exemples a Mallorca: Almadrava i Na Burgesa.

Orografia de Mallorca: Relleu i Muntanyes

L'Orografia és la part de la geografia que descriu el relleu i estudia les muntanyes.

Serra de Tramuntana: El Nord-oest de Mallorca

Ocupa la part nord-occidental de l'illa. S'estén des de la Dragonera fins al Cap de Formentor, amb una longitud d'aproximadament 90 km.

Cims Principals

Regla de símbols:

+ i + = + + i - = -

- i - = + - i + = -

Calcul de potencies:
(multiplicar tantes vegades la base com indica l'exponent)

4 elevat a 0= 4 elevat a 1
45 elevat a 1= 45
-4 elevat a 2= -4 · 4= -16
3 elevat a 2= 3 · 3= 9
(-4) elevat a 3= (-4) · (-4) · (-4)= -16 (- i -=+/ + i - = -)

Operacions de potencies amb les mateixes bases:

Les operacions es fan amb l'exponet i la base es manté:
Multiplicar: els exponents es sumen.
Dividir: els exponents es resten.
Parentesis: els exponents es multiplican

Arrel quadrada:
Tenim presents unes cuantas potencies elevades a 2 i b usquem el nombre que més s'ap roxima a l'arrel .
Aquest nombre sense ser elevat (la base) sera el resultat. Per calcular el residu li restem a l'arrel...

Propietats dels Raigs X

Els Raigs X (Rx) van ser descoberts per Roentgen. Presenten les següents propietats:

• Són capaços de penetrar la matèria.
• Produeixen ionitzacions (fonamental per als sistemes de detecció i per als organismes vius).
• Produeixen fluorescència en determinats materials.
• S’atenuen (baixa intensitat) amb la distància al focus emissor.

La superfície a irradiar és el doble al quadrat, la qual cosa implica que la radiació és una quarta part menys intensa.

Llei de l’Invers del Quadrat de la Distància

La intensitat de la radiació disminueix proporcionalment al quadrat de la distància respecte al focus emissor.

Implicacions de la Llei de l'Invers del Quadrat

Aquesta llei té dues implicacions crucials:

1. En el moment de generar

Densitat de Gasos i Condicions d'Estat

Densitat d'un gas en estat 1 que s'ha de convertir a estat 2. Les condicions normals són 0ºC i 1 atm.

Llei Combinada dels Gasos:

$$\frac{P_1}{d_1 \cdot T_1} = \frac{P_2}{d_2 \cdot T_2}$$

Per passar d'un estat normal (subíndex $n$) a un altre estat:

$$d = d_n \cdot \frac{P \cdot T_n}{P_n \cdot T}$$

Viscositat: Definició, Tipus i Unitats

Definició de Viscositat

És la resistència que oposen els fluids a fluir. S'oposa al moviment d'unes partícules sobre les altres i es considera com un contacte intern de les molècules.

Tipus i Unitats de Viscositat

Considerem dues làmines de fluid viscós separades per una distància, que es desplacen l'una sobre l'altra amb una velocitat arrossegada per una força.

• Viscositat

Oracions coordinades

• Copulatives: Suma. Nexes: i, ni
• Distributives: Alternança sense exclusió. Nexes: ara...ara, ni...ni, no solament...sinó, etc.
• Disjuntiva: Alternativa, tria obligada. Nexes: o, o bé
• Adversativa: Contrarietat, oposició. Nexes: però, sinó, tanmateix, no obstant això, altrament, etc.

Oracions subordinades

Subordinades substantives

Ocupen la posició d’un SN i fan les funcions del nom (subjecte, CD...). Nexe: conjunció. Segons el tipus de subordinada, el verb es conjuga en indicatiu o en subjuntiu.

• Subjecte: Verbs de sentiment (molestar, interessar...). Construccions amb: ser + Atr + Subj
• C.Directe: Verbs de dicció (dir, respondre, exposar...). Verbs de voluntat (voler, desitjar...). Es substitueixen per això o ho.
• CRV: Verbs

L'observació

L'observació es basa en l'estudi de tots els fonaments que es manifesten en els nostres sentits (oïda, tacte, vista, olfacte i gust). Tot això serà enregistrat en fotografies, vídeos, etc.

Prerequisits

• 1. Atenció i concentració.
• 2. Interès i coneixement.
• 3. Respecte, discussió i honradesa.
• 4. Paciència i constància.
• 5. Objectivitat.

Tipus d'observació

S'ha de tenir en compte la relació entre l'observador i l'observat. Podem dir que hi ha dos tipus d'observació:

1. Observació no participant: s'observa a curta distància.
2. Observació participant: a l'hora d'observar, s'implica.

Si el criteri és el grau d'elaboració i sistematització de l'observació, es poden tenir dos tipus d'observació:

1. Observació estructurada: si està elaborada.