Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

L'Estat del Benestar a Espanya: pilars, serveis socials i evolució

Formació i orientació laboralActualitzat el 4,17 KB

L'Estat del Benestar: Definició i Components

L'Estat del Benestar, definició: Com a Estat del Benestar entenem totes aquelles actuacions polítiques que van dirigides a millorar la vida de les persones mitjançant la implicació de tota la població en una sèrie de polítiques socials que procurin una qualitat de vida adequada per a tots els ciutadans.

L'Estat del Benestar a Espanya: Evolució Històrica

A Espanya, aquest Estat del Benestar ha arribat més tard, concretament a partir de l'arribada de la democràcia. Per això, ens trobem amb un cert endarreriment respecte als països europeus que ja l'havien començat després de la Segona Guerra Mundial, és a dir, uns 40 anys abans.

Components del Model d'Estat del Benestar

Podem dividir en...

Continua llegint "L'Estat del Benestar a Espanya: pilars, serveis socials i evolució" »

Tècniques de conservació d'aliments: mètodes físics i químics

TecnologiaActualitzat el 4,73 KB

Classificació de les Indústries Alimentàries

Indústries Manipuladores

Es dediquen a modificar la forma de presentació del producte. Seleccionen aliments frescos i els envasen. Per exemple, en un escorxador se sacrifica l'animal i, després, a les sales d'especejament, es talla i es deixa a punt per a la seva comercialització a les botigues.

Indústries Conserveres

Tracten l'aliment per allargar-ne la vida útil. Per exemple, les semiconserves utilitzen la pasteurització, la salaó o el fumatge d'aliments.

Indústries Transformadores

Elaboren productes alimentaris que acostumen a ser molt diferents de les matèries primeres que s'han utilitzat en la seva fabricació.

Higiene en la Manipulació d'Aliments

  • Coure bé els aliments.
  • Consumir els aliments
...
Continua llegint "Tècniques de conservació d'aliments: mètodes físics i químics" »

Nutrients essencials: classificació, funcions i valor energètic

BiologiaActualitzat el 621,67 KB

Els Nutrients i la Funció de Nutrició

Els nutrients són les substàncies químiques que contenen els aliments i que passen a les cèl·lules perquè aquestes duguin a terme les seves funcions vitals.

El procés mitjançant el qual un organisme selecciona i ingereix els aliments s'anomena alimentació. D'aquesta manera, podem dir que aquest procés també forma part de la funció de nutrició.

Nutrients Orgànics

Els nutrients orgànics es caracteritzen perquè les seves molècules contenen principalment carboni i formen part dels éssers vius.

Glúcids (Hidrats de Carboni)

Grup de substàncies molt extens i variat, que poden ser solubles o insolubles en aigua. La seva funció principal és energètica.

  • Glúcids simples o sucres: Són dolços, de
...
Continua llegint "Nutrients essencials: classificació, funcions i valor energètic" »

Registres lingüístics i tipologia textual: guia completa

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,32 KB

Els Registres Lingüístics Cultes

Els registres cultes es caracteritzen principalment pel to objectiu, impersonal de la informació que transmeten i per la precisió lèxica.

Registre Científic i Tècnic

Es caracteritzen pel *to objectiu* i *impersonal* de la informació que transmeten i per la *precisió lèxica*.

Registre Literari

Es caracteritza pel *caràcter connotatiu* de les paraules, per un elevat grau de *subjectivitat*, per l'ús de recursos creatius o poètics, i per la creació fantàstica.

Registre Jurídic i Administratiu

Lèxic especialitzat, ús de *fórmules estereotipades*, un to impersonal i l'ús d'oracions llargues, sovint amb molta subordinació.

Factors Determinants dels Registres

Els registres lingüístics estan condicionats...

Continua llegint "Registres lingüístics i tipologia textual: guia completa" »

Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística de l'Escola de Rodes

Art i humanitatsActualitzat el 2,59 KB

Laocoont i els seus fills: Escultura Hel·lenística

Laocoont i els seus fills és l'escultura més important de l'Escola de Rodes, que va destacar durant el període hel·lenístic.

Fitxa Tècnica

  • Material: Marbre
  • Tècnica: Talla i trepant
  • Mides: 2.42 m d'altura

Composició i Estructura Geomètrica

La composició d'aquesta obra es defineix a partir d'una *piràmide* i una *diagonal* que travessa tota l'escultura. Aquesta estructura es manifesta de dues maneres:

  • La piràmide que formen les tres figures, amb el cap de Laocoont al vèrtex.
  • La diagonal que generen el braç dret i la cama esquerra de Laocoont.

Les tres figures queden unides per les serps que estrenyen els cossos musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nens...

Continua llegint "Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística de l'Escola de Rodes" »

Evolució humana: cronologia i característiques dels homínids

Ciències socialsActualitzat el 3,93 KB

Evolució Humana

Cronologia i Característiques dels Homínids

Ardipithecus Ramidus

  • Lloc: Àfrica Oriental
  • Anys: -5.8 / -5.2 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 400-500 cc
  • Locomoció: Quadrúpeda
  • Estatura: 105-120 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Anamensis

  • Lloc: Àfrica Oriental
  • Anys: -4.2 / -3.9 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: -
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 152 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Afarensis

  • Lloc: Etiòpia i Àfrica Oriental
  • Anys: -4 / -2.9 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 400-500 cc
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 105-135 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Africanus

  • Lloc: Sud-àfrica
  • Anys: -3 / -2.5 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 460-500 cc
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 130-135 cm
  • Eines: Pedres i pals

Homo Habilis

  • Lloc: Etiòpia, Kenya, Tanzània i Àfrica
...
Continua llegint "Evolució humana: cronologia i característiques dels homínids" »

Geografia de Catalunya: clima, vegetació, relleu i xarxes hidrogràfiques

GeografiaActualitzat el 7,37 KB

Dominis climàtics: A Catalunya hi ha tres grans dominis climàtics: alpí i subalpí, atlàntic o oceànic i mediterrani. Aquest últim es divideix en quatre subclimes.

1.1. Clima alpí i subalpí: Es localitza a l'Alt Pirineu i es caracteritza per temperatures baixes, precipitacions abundants i innivació, és a dir, presència i acumulació de neu.

1.2. Clima atlàntic o oceànic: Es troba principalment a la Vall d'Aran i es caracteritza per un ambient fresc i plujós, amb precipitacions freqüents i molta humitat.

1.3. Clima mediterrani: És el més extens de Catalunya i es divideix en quatre subclimes segons l'altitud, les precipitacions i la influència del mar.

A. Mediterrani de muntanya: Es localitza al Prepirineu i presenta un període...

Continua llegint "Geografia de Catalunya: clima, vegetació, relleu i xarxes hidrogràfiques" »

L'obra de Maria-Mercè Marçal: feminisme i simbologia

Llengua i literaturaActualitzat el 5,65 KB

L'univers literari de Maria-Mercè Marçal

L'obra de Maria-Mercè Marçal tracta l'amor i el desamor amb gran intensitat, tant en relacions heterosexuals com entre dones, mostrant des de la plenitud fins a la soledat i la pèrdua. La maternitat i la relació mare-filla es presenten com a eixos d'identitat i continuïtat. El feminisme travessa tota l'obra, amb una clara voluntat de ruptura amb els models patriarcals i de recerca de llibertat personal i col·lectiva. És especialment coneguda per la visibilització de l'amor lèsbic.

Tres obres destacades de l'autora

  • Bruixa de dol (1978): clau en la seva consolidació poètica, amb una veu íntima que tracta l'amor heterosexual i el desig amb un estil simbòlic i reivindicatiu.
  • Terra de mai (1982)
...
Continua llegint "L'obra de Maria-Mercè Marçal: feminisme i simbologia" »

Topologies de xarxa i elements d'interconnexió: anell, bus, estrella, malla i dispositius

InformàticaActualitzat el 3,08 KB

Topologies de xarxa

Anell

La xarxa en anell és una topologia on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida.

Arbre (Jeràrquica)

La xarxa en arbre (o jeràrquica) és una topologia de xarxa on cada node pot estar connectat a un node superior i del qual poden penjar diversos nodes inferiors formant un arbre.

Bus

La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un mitjà de comunicació comú bidireccional. Al bus es troben ben definits els punts de terminació. Aquesta topologia necessita tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.

Estrella

En la topologia en estrella, els nodes estan connectats a un node...

Continua llegint "Topologies de xarxa i elements d'interconnexió: anell, bus, estrella, malla i dispositius" »

Oques de Meidum: anàlisi de la pintura de la Dinastia IV

Art i humanitatsActualitzat el 3,55 KB

Context Històric: Dinastia IV i Tomba de Nefermaat

Aquesta obra pertany a la Dinastia IV (2613-2498 aC), un període de gran esplendor faraònic a Egipte.

  • La pintura formava part de les decoracions de la tomba de Nefermaat, a Meidum, dins d'un complex que va fer construir Snefru, el primer faraó de la dinastia.
  • En aquest moment, Egipte estava en una etapa de gran poder faraònic i es van construir moltes tombes i piràmides.
  • Els egipcis creien fermament en la vida després de la mort i per això decoraven les tombes amb escenes que havien d'ajudar el difunt en el seu viatge al Més Enllà.
  • L’art se centrava sobretot a mostrar abundància i vida, especialment amb pintures i escultures funeràries.

Estil i Característiques Tècniques

Estil: Egipci

...
Continua llegint "Oques de Meidum: anàlisi de la pintura de la Dinastia IV" »