Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) reflecteix la producció màxima que un país és capaç de produir en un determinat període de temps, aprofitant els seus recursos productius i la seva tecnologia de manera eficient. Per representar gràficament la FPP, el més habitual és suposar un país que produeix dos béns o serveis.

Representació Gràfica de la FPP

• a) En un diagrama es representen els béns o serveis als eixos.
• b) S'anoten les combinacions de recursos i es representen amb lletres. Cadascuna d'aquestes combinacions indica un punt eficient, ja que els recursos disponibles són aprofitats al màxim. S'uneixen els punts per traçar la FPP.
• c) La FPP té forma còncava: el cost

França abans de la Revolució

A principis de 1789, França era una gran potència que vivia segons les normes de l’Antic Règim i hi havia greus problemes:

• Societat estamental
• Crisi econòmica important
• Dèficit de la hisenda pública
• Crisi política

Com es vol solucionar?

Els successius ministres d’Hisenda de Lluís XVI (Turgot, Necker, Calonne, Brienne) van intentar solucionar la crisi financera de l’Estat, però tots van acabar concloent que era necessari fer una reforma profunda del sistema tributari que obligués els privilegiats a pagar un impost nou, la «subvenció territorial». El rei va intentar convèncer els privilegiats. Per aconseguir-ho, el 1787 va convocar una Assemblea de Notables, formada per una sèrie de privilegiats escollits...

1. Breu Història del Cervell

Aristòtil pensava que el cervell servia per refredar la sang i que l'ànima residia al cor. Aquesta visió central del cor va prevaler fins al segle XVII. Un temps abans, però, ja Hipòcrates de Cos (460-370 aC), el pare de la medicina, s'havia adonat que alguns malalts que havien rebut un cop al cap desenvolupaven epilèpsia, malaltia mental que es considerava sagrada. Hipòcrates, en canvi, va considerar que l'epilèpsia era deguda a un mal funcionament del cervell.

Al segle III aC es creia que els nervis eren canonades per les quals hi passaven distints tipus d'esperits, idea que va arribar fins al segle XVII. Descartes, al segle XVII, parlava d'esperits animals, que s'originaven en la glàndula pineal (glàndula...

Tècniques Narratives en Textos Literaris

Els textos literaris contenen narració i altres tipus de tècniques que s'hi combinen equilibradament per aconseguir un relat dinàmic, creïble i interessant.

Les tècniques narratives principals que distingim són la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs dels personatges.

1. La Narració

La narració pròpiament dita és el relat que el narrador fa dels fets, esdeveniments i accions, així com de les relacions que s'estableixen entre els personatges.

Es distingeixen diferents formes des de l'òptica de les tècniques narratives:

1. L'Episodi Narratiu

   Unitat d'acció situada en un espai i temps delimitats, on succeeixen fets significatius per ells mateixos i en el conjunt de l'acció. Exemple:

Carles III era el tercer fill de Felip V (després d'en Lluís i en Ferran), havia tingut amb la seva segona dona, Isabel de Farnesio, dona ambiciosa que havia heretat el ducat de Parma i Toscana, i que volia aconseguir un futur polític pel seu fill Carles. Aquest desig se va veure satisfet quan Felip V va aconseguir la recuperació del Regne de les Dues Sicílies, i va col·locar com a rei al seu fill Carles (tenia 19 anys). A Nàpols se va configurar el caràcter del futur Carles II: home moderat, tolerant i reformista. També aquí se va casar amb Maria Amèlia de Saxònia, dona a la que estimava veritablement i amb la que va tenir tretze fills, entre els que estava el futur rei d'Espanya, Carles IV.

1759: el seu germà Ferran VI va morir...

Filosofia Romana: Ciceró, Sèneca i Boeci

Ciceró: El seu objectiu és buscar una filosofia assumible pel comú dels mortals. Per això, rebutja l’estoïcisme (opinió socràtica) perquè és paradoxal i es situa lluny de l’opinió comuna.

Virtut i Felicitat

• Condició suficient per la felicitat: estoïcisme
• Condició necessària per la felicitat: platonisme, aristotelisme

Saviesa i retòrica agafades de la mà. L'home útil domina la retòrica i és savi. Els filòsofs són bons governadors. L'orador, aquell que practica l’art adreçat a la multitud, guia al govern. És l’home ideal.

La vida feliç des del punt de vista de l’Acadèmia Nova, amb un gir dirigit vers l’escepticisme. Els filòsofs han de buscar una filosofia més persuasiva,...

Conceptes Fonamentals de la Filosofia Cartesiana

Veritat o Falsedat (V o F)

• El dualisme cartesià… V
• Les qualitats primàries… F (color)
• Les qualitats secundàries… raó… F
• Les qualitats primàries… F
• El problema… V

Definicions Clau

Deducció

Mètode racionalista on té lloc una connexió entre conceptes simples adquirits per la intuïció.

Anàlisi

Segona fase del mètode de Descartes. Consisteix a entendre tots els elements a partir de les evidències.

Realisme Moderat

Corrent que assegura que les qualitats primàries són les que identifiquen les coses, de les quals ens hem de fiar, i representa una idea real de l’objecte en qüestió.

Racionalisme

Moviment filosòfic oposat a l'empirisme, el qual pren la raó com la font principal en la

Llei de Beneficència

La Llei de Beneficència representa la resposta legislativa i pública a les necessitats dels més desafavorits en el context d'una constitució aprovada. Comença a aparèixer amb l'aprovació de les primeres constitucions. La primera que es va aprovar a Espanya va ser la Constitució de Cadis el 1812. La segona va ser la Constitució Moderada el 1845.

Evolució de la Llei de Beneficència

• Primera Llei de Beneficència: Es va crear durant el període del Trienni Liberal (1820-1823).
• Segona Llei de Beneficència: Es va aprovar el 1849, en el context d'una nova constitució, coneguda com la Constitució Moderada de 1845.

Definició de Demanda Diacrítica

Són aquelles necessitats i aspiracions humanes insatisfetes. Necessitats...

Fase Dinàmica: Implementació i Gestió

La fase dinàmica és la manera de portar a la pràctica tot allò plantejat i organitzat.

Gestió o Direcció

Consisteix a intentar que els treballadors facin les tasques necessàries per assolir els objectius fixats.

Nivells de Direcció

• Alta direcció: Alts càrrecs de l'empresa, responsables del compliment d'objectius.
• Nivell intermedi: Execució i control de la planificació general.
• Nivell de gestió: Nivell més baix, els directius tenen responsabilitat directa en l'execució de plans i assignen tasques als treballadors.

Funcions del Directiu

Escollir les tasques que cal fer per assolir els objectius, transmetre les tasques als treballadors i la forma correcta de fer-ho, crear situacions favorables de...

La segmentació de mercats

La segmentació de mercats és la identificació de grups de consumidors que es comporten d'una manera semblant davant un bé o servei determinat.

Criteris de segmentació de mercats

Els criteris de segmentació de mercats poden ser de diversos tipus, com ara: geogràfics, demogràfics, psicogràfics, socioeconòmics i conductuals.

Avantatges de l'especialització

L'especialització té diversos avantatges:

• Millora l'adaptació del producte a les necessitats i els desitjos del consumidor.
• Permet allunyar-se de la competència, que no veurà atractiu dirigir-se a un grup tan reduït de mercat.
• Permet adaptar millor els recursos i la capacitat de l'empresa a la mida del mercat.

Estratègies de segmentació

• Estratègia indiferenciada: