Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Moció de Censura: Concepte i Tràmits

És una moció constructiva; no només tracta de cessar l’alcalde, sinó que s’ha de proposar un alcalde nou que el substitueixi. La moció de censura té 2 parts:

• Promoció de la moció de censura
• Celebració del ple i votació de la censura

Per promoure una moció de censura es requereix la majoria absoluta dels membres de la corporació. Si algú que signa la moció de censura pertany a la llista de l’alcalde, se'n suma un altre (exemple difícil d'entendre ara).

Exemple: 4 regidors que eren de l’oposició i 3 de l’equip de govern (formen part de la llista de l’alcalde) s’han passat a l’oposició. Oposició doble.

La moció de censura només es pot promoure una vegada. No es poden presentar...

Sons Consonàntics Catalans: Classificació i Articulació

Modes i Punts d'Articulació dels Sons Consonàntics

Els sons consonàntics es classifiquen segons el mode d'articulació (com s'obstrueix el pas de l'aire) i el punt d'articulació (on es produeix l'obstrucció).

Africats

• [ts], [tʃ], [dz], [dʒ] (formats per una oclusiva i una fricativa).

Alveolars

• [s], [z], [n], [r], [rr] (com el so de les serps).

Oclusius

• Sords: [p], [t], [k] (com a petaca).
• Sonors: [b], [d], [g] (com a bodega).

Velars

• [k], [g] (articulats a la gola).

Aproximants

• [j], [w], [β], [ð].

Fricatius

• [f], [v], [s], [z], [ʃ] (altres fricatives).

Nasals

• [m], [n], [ɲ] (i les seves variants al·lofòniques).

Laterals

• [l], [ʎ].

Vibrants

• [r] (simple), [rr] (múltiple).

Sons Sords i Sonors

Els...

Volta de la Capella Sixtina i Judici Final

Miquel Àngel (Caprese, 1475 - Roma, 1564)

Anys: 1508-1512 (volta), 1536-1541 (Judici Final)

Tècnica: Pintura al fresc

Mides: 13 x 36 m (volta), 13 x 12 m (absis)

Estil: Renaixement

Tema: Bíblic

Localització: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà)

Pintor, escultor, arquitecte i dibuixant. Durant la seva infància i joventut va estar sota la protecció de la família Mèdici, mentre era aprenent al taller del pintor Ghirlandaio i a l'escola d'escultura dels jardins Mèdici amb Bertoldo di Giovanni. Després de la mort del seu mecenes, va viatjar a Bolonya. El 1496 es va traslladar a Roma, on va rebre encàrrecs papals, compaginats amb treballs a Florència.

El sostre de la volta està dividit en...

ARQUITECTURA GÒTICA: L'ART GÒTIC COM A EXPRESSIÓ DE LA CULTURA URBANA DE LA BAIXA Edat Mitjana. L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL. EXTERIOR: VOLUMETRIA DE LA CATEDRAL. LA PLANTA I LES SEVES DIVERSES TIPOLOGIES. ALÇAT I SECCIÓ D'UNA CATEDRAL GÒTICA. L'INTERIOR DE LA CATEDRAL GÒTICA. LA COBERTA: LA VOLTA DE CREUERIA. COMPOSICIÓ DE LA FAÇANA: LA PORTALADA GÒTICA. VIDRIERES I ROSETONS. ELEMENTS CONSTRUCTIUS: ARCS GÒTICS. ARQUITECTURA CIVIL: L'AJUNTAMENT, LA LLOTJA I EL PALAU. EN EL GÒTIC, EL SENTIT ASCENSIONAL DE LES FORMES I

LA INTENSA LLUMINOSITAT DE L'INTERIOR DELS EDIFICIS RECREEN L'ESPAI IDEAL PER APROPAR-SE A UN DÉU MÉS HUMÀ.

PLANTA DE LA CATEDRAL GÒTICA: PÒRTICS, TRANCEPTE, CAPILLA RADIAL, DEAMBULATORI, ÀBSIS, CREUER,...

Anàlisi dels Determinants Indefinits

Els indefinits indiquen referències indeterminades, és a dir, indiquen quantitats de tot o res. Des d'un punt de vista funcional, els indefinits poden ser especificadors d'un nom (implícita o explícita) o pronoms.

Indefinits com a Especificadors del Nom

Com a especificadors del nom, funcionen com a tals i presenten flexió de gènere i nombre, tot i que n'hi ha que són invariables pel que fa al gènere. Cal tenir en compte els següents especificadors indefinits:

• Negatiu -cap: Majoritàriament en la llengua clàssica, ha estat substituït per cap.
• Qualsevol: Inflexió quant a gènere.
• Mateix: Es manté invariable quan va darrere d'un substantiu masculí o de formes invariables com (ara, avui, etc.). En canvi,

L'Ecosfera i la Vida a la Terra

El fet que existisca vida al planeta Terra es deu a una sèrie de característiques específiques.

S'anomena ecosfera una hipotètica zona circular situada al voltant de qualsevol estrella en la qual hi haja condicions de temperatures adequades per a permetre que s'hi originen i evolucionen els éssers vius.

La distància que separa la Terra del Sol ha estat un factor determinant per a l'existència d'éssers vius.

L'energia solar fa possible una temperatura adequada perquè l'aigua es trobe en estat líquid.

L'energia solar, la calor i les erupcions volcàniques van permetre que l'aigua de la Terra s'evaporara i formara l'atmosfera, que filtra un tipus de radiacions ultraviolades procedents del sol que són letals...

La Notícia: Gènere Informatiu

Definició

És el gènere informatiu per excel·lència, ja sigui en el periodisme gràfic, oral, visual o multimèdia.

Redacció: La Piràmide Invertida

La informació que ofereix la notícia presenta un ordre d'interès decreixent, seguint l'estructura de la piràmide invertida. Així, en els primers paràgrafs del text s'exposen les dades més rellevants, seguides pel desenvolupament d'aquestes dades i la informació secundària.

Estructura de la Notícia

• El títol o titular: Part més important de la informació.
• L'entrada (Lead): El primer paràgraf.
• El cos de la notícia: És el relat dels fets.
• El subtítol.
• El sobretítol.
• Els intertítols (inserits en el cos del text).
• Les fotografies (gràfics, quadres).

Els Verbs

Connectors d'espai

• Aquí, allà, a dalt, a baix, amunt, avall, damunt, al fons...
• Davant, darrere, dreta, esquerra, al centre, als costats, enmig, als extrems...
• A prop, lluny, a la vora de, al costat de, allunyat de...

Connectors de temps

• Anterioritat

  : abans de, abans que, anteriorment, fins que...

• Simultaneïtat

  : ara, actualment, quan, mentre, mentre que, mentrestant, al mateix temps...

• Posterioritat

  : després de, tot seguit, més tard, més endavant, tan aviat com...

• Reiteració

  : sempre que, cada vegada que...

• Altres

  : aleshores, llavors, de vegades, a vegades, al matí, al migdia, a la tarda, cap al tard, al vespre, al capvespre, de nit, de matinada, l'endemà...

Connectors dialèctics o de relacions lògiques

• Causa

  : perquè (indicatiu), ja que, com

Natalitat: Indica els naixements que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (generalment un any).

La taxa de natalitat és un indicador demogràfic que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Mortalitat: Indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (sol ser un any).

La taxa de mortalitat expressa el nombre de morts en un any en relació amb la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Taxa de fecunditat: Relaciona la quantitat de naixements d’un any amb la quantitat de dones fèrtils existents en aquell any. Aquesta taxa serveix per fer càlculs estimats...

Cronologia de l'Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana:

• 395-476: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
• 527-565: Regnat de Justinià I el Gran a l'Imperi Bizantí.
• 622: L'Hègira: Mahoma i els seus seguidors són expulsats de la Meca.
• 630: Els musulmans conquereixen la Meca.
• 632-661: Califes ortodoxos.
• 661-750: Dinastia Omeia.
• 711: Batalla de Guadalete.
• 722: Batalla de Covadonga.
• 732: Batalla de Poitiers.
• 814: Mort de Carlemany i regnat del seu fill, Lluís el Pietós.

Plena Edat Mitjana:

• 1086: Batalla de Sagrajas.
• 1137: Matrimoni entre Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
• 1145: Els almohades envaeixen Al-Àndalus.
• 1212: Batalla de les Navas de Tolosa.
• 1230: Unió definitiva dels regnes de Castella i Lleó sota Ferran III el Sant.
• 1238: Jaume I el Conqueridor conquista