Tècnica de Braça

Braços: El recobrament és aquàtic, intentant fer-nos el més petits possible. Les mans passen per sota del cos, properes l'una a l'altra. La tracció és mitja, sense entrada ni empenta. Des de l'extensió completa, les mans s'obren enfora i, a l'alçada del pit, es dirigeixen cap als peus i avall per poder inspirar.

Cames: Els peus fan la batuda en rotació externa i flexió dorsal i, al final, s'estenen. La batuda és accelerada i la recollida lenta. Les cames fan un moviment circular: de fora a endins. Les cames passen de l'extensió completa amb els peus en extensió i rotació interna a formar una W.

Viratges

Viratge de Crol

Aproximació: Contacte amb una mà + un quart de gir sobre la mà recolzada a la paret + inspirar...

Processos Geològics Externs

Els processos geològics externs són aquells que tenen lloc a la superfície terrestre i són impulsats per l'energia solar i la gravetat. Aquests processos inclouen la meteorització, l'erosió, el transport i la sedimentació.

Meteorització

La meteorització és la disgregació de les roques per l'acció dels agents ambientals. Es divideix en:

• Meteorització mecànica: trencament de les roques a causa de tensions que poden originar-se en diferents processos, com ara:
  • Gelivació: acció de falca que fa l'aigua quan es congela i augmenta el volum dins de les esquerdes de les roques.
  • Termoclàstia: trencament de les roques exposades a una insolació intensa.
  • Descompressió: expansió i fissuració de les roques que s'

Evolució del Model Atòmic

Les primeres idees sobre la composició de la matèria es remunten a Demòcrit i Leucip, que postulaven que la matèria estava formada per àtoms indivisibles. Més tard, Aristòtil va proposar que la matèria estava composta per aigua, terra, foc i aire.

Segle XIX: Dalton i la Revolució Atòmica

Al segle XIX, John Dalton va revifar la teoria atòmica, proposant que els àtoms eren indivisibles. Inicialment, va plantejar que cada àtom d'un element tenia la mateixa massa i propietats. Posteriorment, va rectificar, afirmant que àtoms diferents d'un mateix element podien tenir masses i propietats diferents. La unió d'àtoms donava lloc a compostos, amb masses i propietats definides.

Principis del Segle XX: Thompson,

Manual de Descripció i Anàlisi de Llocs de Treball

1. Identificació del Lloc de Treball

Aquesta secció ha de contenir les dades bàsiques per a la correcta identificació del lloc de feina:

• Àrea: Departament o secció a la qual pertany el lloc.
• Denominació del lloc de feina: Nom oficial del càrrec.
• Ocupant actual: Nom de la persona que ocupa el lloc en el moment de la descripció.
• Superior jeràrquic: Nom del responsable directe.
• Data de compliment: Data en què es realitza la descripció.
• Signatures: Espai per a les signatures de validació.

2. Missió del Lloc de Treball

Descripció concisa de la raó de ser del lloc de treball. Respon a les preguntes clau:

• Què fa el lloc de treball?
• Per què ho fa?

Exemple de missió (Jordi Comas Massaguer):...

Emissor

L'anunciant del producte, és a dir, l'empresa, la institució o l'organització.

Receptor

El públic consumidor a qui va destinat el producte. Quan parlem del receptor es tenen en compte els següents aspectes:

• Edat
• Sexe
• Nivell econòmic
• Nivell cultural
• Gustos o aficions

Tema

Fa referència al producte.

Missatge

Fa referència a les qualitats o característiques del producte.

Canal

• Escrit (premsa)
• Oral (ràdio)
• Audiovisual (TV)

Finalitat

Té dues parts: informar i persuadir. Es tracta de modificar la conducta del receptor per tal que compri o actuï d'una determinada manera.

Codi

• Lingüístic
• Visual
• Sonor

El missatge de l'anunci publicitari

El missatge de l'anunci publicitari té dues parts:

• Informació: s'identifica el producte, s'especifica l'ús i les característiques.

Les Ones

Una ona és una pertorbació que es propaga de veí a veí, sense transport de matèria, però amb transport d'energia.

Classificació de les ones

Segons el medi:

• Mecàniques: Necessiten un medi per propagar-se.
• Electromagnètiques: No necessiten un medi per propagar-se (com la llum).

Segons la dimensió:

• Unidimensionals: Es propaguen en una direcció.
• Bidimensionals: Es propaguen en dues direccions.
• Tridimensionals: Es propaguen en tres direccions.

Segons la direcció:

• Longitudinals: Les partícules del medi oscil·len o vibren en la mateixa direcció que la de propagació de l'ona.
• Transversals: Les partícules del medi oscil·len o vibren de forma perpendicular a la de propagació de l'ona.

Magnituds d'una ona

• Elongació (y): Estat de vibració

La prescripció és la forma d'extingir drets o pretensions pel transcurs del temps previst en la llei.

Terminis de Prescripció Específics

Termini de 10 anys

• Pretensions que no tenen un termini de prescripció específic.

Termini de 3 anys

• Relatives a pagaments periòdics (p. ex., la llum).
• Relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d'execucions d'obra (p. ex., la reclamació d'un advocat contra el seu client).
• De cobrament del preu en les vendes de consum (p. ex., la reclamació d'un establiment contra un client que no paga).
• Derivades de responsabilitat extracontractual.

Termini d'1 any

• Per protegir la possessió.

Inici del Còmput del Termini de Prescripció

El termini de prescripció comença a córrer quan la persona titular de la pretensió...

La Renaixença: Un Impuls a la Cultura Catalana

La Renaixença és el títol que la història va donar al període comprès entre 1833 i 1877, durant el qual es va impulsar la producció literària culta en llengua catalana després d'un període de decadència. Aquest impuls es va deure a una conscienciació nacionalista portada a terme per la burgesia, motivada pels canvis provocats per la revolució industrial. El terme Renaixença prové de la publicació de la revista La Renaixensa al 1871, i emmarca dates simbòliques: 1833, publicació al Vapor de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau; 1877, premi dels Jocs Florals a L'Atlàntida de Verdaguer i Guimerà, i Guimerà va ser proclamat mestre en gai saber.

Causes del Moviment de

Les figures retòriques són els recursos lingüístics que es fan servir en les obres literàries per embellir el text, donar-li més expressivitat o persuadir el lector.

Figures Retòriques Essencials

• Al·literació: Repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic. (Exemple: pinxo i panxo)
• Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici d'un seguit d'oracions o de versos.
• Asíndeton: Omissió de la conjunció de coordinació (sovint en enumeracions).
• Encavallament: Trencament sintàctic d'una oració entre dos versos.
• Enumeració: Relació continuada d'una sèrie d'idees o elements.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic o gramatical de les paraules en una frase.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals mitjançant paraules.
• Paral·lelisme:

Altaveus: Definició i Classificació

Definició: Dispositiu que conté transductors que transformen el senyal elèctric en senyal acústic (ona sonora). Són els elements finals de la cadena d’àudio.

Es poden classificar de múltiples formes, segons:

• El seu transductor
• El nombre de transductors: poden ser únics (un sol transductor) o múltiples (recintes acústics o bafles).
• Pel tipus de caixa que els conté (bass reflex, etc.).
• Pel seu ús
• Color, forma, etc.

Conceptes Clau dels Altaveus

Altaveu: Nom que li donem al conjunt de:

• Transductor/s (electrònica)
• Caixa acústica (envoltori)

Vies: Les "vies" es refereixen al nombre de transductors que un altaveu utilitza per reproduir diferents rangs de freqüència. Parlem de:

• Dues vies: transductor per greus/