Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

El feudalisme: societat, estaments i relacions de vassallatge

HistòriaActualitzat el 2,43 KB

(Llibre)

El Feudalisme: Definició i Cronologia

El feudalisme era una forma d'organització política, social i econòmica basada en un complex sistema de relacions personals. Es va desenvolupar plenament a Europa entre els segles IX i XII, encara que va perdurar durant bona part de l'Edat Mitjana.

Les Relacions Feudals i el Pacte de Vassallatge

En una època en què les comunicacions eren deficients i els saqueigs freqüents, per poder administrar els seus regnes els monarques de l'Edat Mitjana van repartir territoris entre els nobles. Aquestes grans finques constituïen els feus.

La cessió d'un feu comportava un pacte de fidelitat entre el rei i el noble. El rei oferia el feu i protecció, i el noble esdevenia vassall i es comprometia a obeir,...

Continua llegint "El feudalisme: societat, estaments i relacions de vassallatge" »

La Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau: anàlisi de l'obra

Art i humanitatsActualitzat el 4,3 KB

Fitxa Tècnica

  • Autor: Lluís Dalmau
  • Cronologia: 1443-1445
  • Estil: Gòtic flamenc
  • Tècnica: Oli i tremp sobre fusta
  • Dimensions: 311 x 311 cm
  • Localització: Capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona (localització original); MNAC (actualment)

Context Històric

El Gòtic i la Societat del Segle XV

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, pel domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic va propiciar l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social.

Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç, tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània...

Continua llegint "La Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau: anàlisi de l'obra" »

Aparell digestiu: òrgans, funcions i tipus de digestió

BiologiaActualitzat el 3,63 KB

Aparell Digestiu: Òrgans i Funcions

L'aparell digestiu consta d'un tub digestiu (d'uns 9 metres de longitud) i de glàndules annexes. Al tub digestiu es diferencien els següents òrgans: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i anus.

Funcions de l'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu té dues funcions principals: la digestió (obtenció de nutrients) i l'absorció (el pas dels nutrients des de l'intestí prim fins a la sang). Dels nutrients n'obtenim l'energia.

Hi ha quatre aparells que intervenen en la funció de nutrició:

  • Aparell digestiu
  • Aparell respiratori: obté energia a partir dels nutrients que arriben a les cèl·lules, la qual aconseguirem respirant.
  • Aparell circulatori: distribueix els nutrients per tot el cos.
...
Continua llegint "Aparell digestiu: òrgans, funcions i tipus de digestió" »

Modernisme català: Regeneracionisme i Esteticisme

Llengua i literaturaActualitzat el 2,73 KB

Modernisme Català: Corrents Ideològics

a) El Regeneracionisme

Els modernistes consideren que Catalunya està abocada a la decadència si no passa per un procés de modernització i europeïtzació. Opinen que la cultura i l'art han de tenir una funció social: fer progressar la societat, superar el seu endarreriment, trencar amb totes aquelles estructures que la mantenen immòbil i anacrònica.

L'artista tindrà també una funció social, serà alguna cosa més que un creador: serà l'encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu art. Aquesta postura que es dóna en la primera etapa modernista rep el nom de Regeneracionisme.

Influències i el Paper de l'Artista

  • Dins del Regeneracionisme, tindran un paper molt important
...
Continua llegint "Modernisme català: Regeneracionisme i Esteticisme" »

Decret 37/2008: continguts de l'Educació Infantil de primer cicle a la Comunitat Valenciana

MagisteriActualitzat el 8,13 KB

DECRET 37/2008: Continguts Educació Infantil CV

Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3829]

Context i Justificació

La Llei 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat, de la Infància, integra els sectors considerats bàsics per a cobrir les seves necessitats, entre aquests, el desenvolupament de l’àmbit educatiu que avui contempla la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. En aquests primers anys de la infància s’efectuen els aprenentatges bàsics i es desenvolupen les estructures inicials del coneixement que permetran i facilitaran les adquisicions d’aprenentatges posteriors. Una Educació...

Continua llegint "Decret 37/2008: continguts de l'Educació Infantil de primer cicle a la Comunitat Valenciana" »

Estructura i capes de la pell: epidermis i dermis

BiologiaActualitzat el 3,09 KB

L'Epidermis: Capes i Funcions

L'epidermis està formada per teixit epitelial poliestratificat (5 capes):

  • Estrat corni

    (No a mucoses) És el més superficial, conté cèl·lules mortes anomenades corneòcits disposats en vàries fileres plenes de queratina (proteïna que dóna consistència i impermeabilitza la pell) que es van desprenent per descamació a mesura que pugen les cèl·lules dels estrats inferiors, aproximadament cada 27 dies (ja que les noves de sota les empenyen).

  • Estrat lúcid

    Només es troba als palmells de la mà i plantes del peu. En aquest estrat els queratinòcits es troben morts i contenen una proteïna, eleïdina, que aporta elasticitat.

  • Estrat granulós

    Els queratinòcits es troben disposats formant 2 o 3 files amb forma aplanada.

...
Continua llegint "Estructura i capes de la pell: epidermis i dermis" »

Literatura catalana de postguerra: Rodoreda, Villalonga i la novel·la psicològica

Llengua i literaturaActualitzat el 6,84 KB

Context Històric i Gèneres Literaris a la Postguerra

La Repressió Franquista i l'Exili

Després de la Guerra Civil, el règim franquista va reprimir la cultura catalana. Es van suprimir els organismes culturals i es va prohibir l’ús del català. Molts intel·lectuals es van exiliar.

Gèneres Literaris i la Censura

  • Teatre: Es va suprimir (fins al 1946).
  • Poesia: Gràcies al llenguatge metafòric i al simbolisme que calia interpretar, va saltar la censura amb més facilitat i es va convertir en un gènere molt important.
  • Narrativa: Tenia dificultats per esquivar la censura i va acabar perdent públic a causa de les prohibicions i la poca difusió.

Temes Tractats en la Narrativa

  • Novel·la psicològica: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda.
  • Existencialisme:
...
Continua llegint "Literatura catalana de postguerra: Rodoreda, Villalonga i la novel·la psicològica" »

Els diners: definició, història, funcions i tipus

EconomiaActualitzat el 5,53 KB

Els Diners: Definició

Mitjà de canvi o de pagament-cobrament generalment acceptat. És un bé escàs, ja que l'emissió de diners legals (paper i moneda) correspon en exclusiva a un únic banc central. Aquesta escassetat confereix valor als bitllets que utilitzem.

Història dels Diners

Diners Mercaderies

  • Els béns tenen valor en si mateixos com a mercaderies. Exemples: bestiar, sal, metalls preciosos.
  • Inconvenients: alguns són indivisibles, altres necessiten condicions específiques de conservació, altres depenen de la troballa de jaciments.

Diners Paper

  • Van sorgir del costum dels orfebres anglesos del s. XVII de custodiar l'or i els objectes de valor d'altres persones a canvi d'una quantitat.
  • Època en què els assalts als camins eren molt freqüents.
...
Continua llegint "Els diners: definició, història, funcions i tipus" »

Música medieval: trobadors, joglars i instruments

MúsicaActualitzat el 3,9 KB

La Música a l'Edat Mitjana

La Cançó Popular a l'Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, l'Església va ser la principal difusora de cultura, ja que utilitzava la música amb una finalitat didàctica. Dins de la música vocal, hi ha la cançó popular, composta pels trobadors i divulgada pels joglars. Els temes principals eren:

  • Cançó amatòria: Exalta la dama.
  • Cançó de gesta: Relata les gestes dels herois.
  • Cançó paròdia: Es burla dels gèneres anteriors.

Trobadors i Joglars

Els trobadors eren grans poetes que componien versos i música. Eren de procedència noble i utilitzaven la llengua de la seva regió. Alguns trobadors importants van ser Adam de la Halle i Alfons X el Savi.

Els joglars eren recitadors que anaven pels pobles i ciutats tocant...

Continua llegint "Música medieval: trobadors, joglars i instruments" »

El fet literari: definició, evolució i funcions de la literatura

Llengua i literaturaActualitzat el 3,71 KB

Què és la Literatura?

La literatura és un fet universal present en totes les cultures, fins i tot en aquelles que no tenen escriptura. En aquests casos, la literatura es manifesta de forma oral a través de cançons, endevinalles, rondalles, etc. Cada cultura entén la literatura a la seva manera, ja que cada una té una visió pròpia de la societat i del món.

Què fa que un text sigui literari?

Un text literari té la finalitat de persuadir i busca ser bell, entretingut, formós i enriquidor des del punt de vista del coneixement. A més, pot ser una eina d'evasió.

La literatura és un fet universal?

Sí, la literatura és un fet universal present en totes les cultures.

Totes les cultures tenen literatura?

Sí, totes les cultures tenen literatura,...

Continua llegint "El fet literari: definició, evolució i funcions de la literatura" »