Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Musculatura del maluc i la cama: origen, inserció i funció

Esport i educació físicaActualitzat el 5,31 KB

Musculatura posterior

Semitendinós

  • Origen (O): Isqui.
  • Inserció (I): Cara anterior de la tíbia.
  • Funció (F): Extensió de maluc i flexió de genoll.
  • Estirament (E): Extensió de genoll i flexió de maluc.

Semimembranós

  • Origen (O): Isqui.
  • Inserció (I): Tíbia.
  • Funció (F) i Estirament (E): Igual que el semitendinós.

Bíceps femoral

  • Origen (O): Isqui i fèmur.
  • Inserció (I): Cap del peroné.
  • Funció (F) i Estirament (E): Igual que el semitendinós.

Pata de ganso

Està formada pel sartori, el recte intern i el semitendinós.

Musculatura interna

Psoas

  • Origen (O): Cossos vertebrals de T12 a L5.
  • Inserció (I): Trocànter menor.
  • Funció (F): Flexió de maluc i rotació externa.
  • Estirament (E): Extensió de maluc i rotació interna.

Ilíac

  • Origen (O): Fossa ilíaca.
...
Continua llegint "Musculatura del maluc i la cama: origen, inserció i funció" »

Teixits epitelials i connectius: funcions i característiques

BiologiaActualitzat el 5,92 KB

Unions cel·lulars

Unions estretes:

Estan formades per una xarxa de cadenes de proteïnes de transmembrana que fusionen les superfícies externes de les membranes plasmàtiques adjacents i sellen les vies de pas entre aquestes cèl·lules.

Unions adherents:

Contenen una placa, que és una densa capa de proteïnes en la part interna de la membrana plasmàtica. Les cèl·lules s'uneixen mitjançant glucoproteïnes de transmembrana anomenades cadherines. Les unions adherents formen zones extenses anomenades cinturons d'adhesió.

Desmosomes:

Contenen una placa que s'extén cap a l'espai intercel·lular entre membranes cel·lulars adjacents i uneixen les cèl·lules entre si.

Hemidesmosomes:

No uneixen cèl·lules adjacents. Tenen l'aspecte de la meitat...

Continua llegint "Teixits epitelials i connectius: funcions i característiques" »

Personatges de Camps de maduixes: guia i descripcions

Llengua i literaturaActualitzat el 3,33 KB

Personatges principals

  • Luciana: Protagonista de la història. Té divuit anys i cos de model. És una noia responsable, estudiosa i bona jugadora d'escacs. Actualment es troba en coma per haver pres drogues de disseny.
  • Cinta: Una de les millors amigues de la Luci. Té divuit anys, cabells llargs i, encara que és baixa, és molt atractiva. És tossuda i se sent culpable pel que li ha passat a la seva amiga.
  • Santi: Amic de la Luciana i nuvi de la Cinta. Té la cara plena de grans i els cabells curts. Li agrada sortir els caps de setmana.
  • Màxim: Amic de la Luci. Té divuit anys, cabells negres amb molts rínxols i una mica llargs. Va a l'institut, al contrari que el seu millor amic Santi, encara que no li agrada estudiar.
  • Eloy: Nuvi de la Luciana.
...
Continua llegint "Personatges de Camps de maduixes: guia i descripcions" »

Els primers textos en català: origen i evolució

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,29 KB

Els primers textos en català

Orígens i evolució

Entre els segles VIII i XI, totes les llengües romàniques es van desenvolupar com a conseqüència de l'evolució del llatí vulgar en alguns dels territoris que havien format part de l'Imperi Romà. No obstant això, el llatí continuava sent l'única llengua escrita. A partir d'aquests segles, s'observa com en els documents escrits en llatí apareixen mostres de les noves llengües parlades.

Els primers documents conservats en una llengua romànica no es poden considerar una partida de naixement perquè:

  1. Les llengües primer es parlen i després s'escriuen.
  2. Les còpies dels documents conservats poden ser de segles posteriors a l'original.

Al segle IX, el poble ja no entenia el llatí i es parlaven...

Continua llegint "Els primers textos en català: origen i evolució" »

Els fongs: característiques, tipus, hàbitat i importància

BiologiaActualitzat el 4,13 KB

Introducció al Regne dels Fongs

Els fongs poden ser organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars.

  • Els organismes del regne dels fongs tenen cèl·lules amb paret cel·lular.
  • Els fongs són heteròtrofs. En altres paraules, obtenen nutrients i energia de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius.
  • Molts són sapròfits, que viuen en material mort o en descomposició, com fulles mortes, animals o aliments en descomposició al sòl del bosc.
  • El llevat, les floridures, els bolets o els líquens són exemples de fongs.

Hàbitat i Nutrició dels Fongs

Els fongs poden viure lliurement en llocs foscos i humits, com els boscos, o interactuar amb altres organismes.

  • Els fongs són heteròtrofs. En altres paraules, obtenen nutrients i
...
Continua llegint "Els fongs: característiques, tipus, hàbitat i importància" »

Treball en equip: avantatges, inconvenients i les 5 C

Formació i orientació laboralActualitzat el 3,08 KB

Què és un Equip de Treball?

Un equip de treball és un conjunt de persones que col·laboren entre si per dur a terme una acció coordinada i aconseguir un sol objectiu. Un equip de treball respon globalment del resultat final. Cada persona està especialitzada en una àrea determinada que afecta el projecte, i només si tots compleixen amb la seva funció és possible tirar el projecte endavant.

La Sinergia en el Treball en Equip

L'esforç coordinat de cada professional genera un valor superior a la suma de totes les intervencions per separat, anomenat sinergia.

Exemples de Sinergia

  • Fets: Les oques volen en forma de V, ja que a mesura que cada au bat les seves ales, genera un suport per a l'au següent.
  • Realitats: Les persones que comparteixen
...
Continua llegint "Treball en equip: avantatges, inconvenients i les 5 C" »

Exercicis de gramàtica catalana: imperatius, pronoms febles i formes no personals

AnglèsActualitzat el 5,9 KB

Exercicis de gramàtica catalana

L'imperatiu i els pronoms febles

A continuació, es mostren exemples de la forma negativa i afirmativa de l'imperatiu amb la combinació de pronoms febles:

  • No ens les donis → dona'ns-les
  • No li ho diguis → digues-li-ho
  • No els ho feu → feu-los-ho
  • No l'hi porteu → porteu-l'hi
  • No els els compreu → compreu-los-els
  • No us les estripeu → estripeu-vos-les
  • No me l'enviïs → envia-me'l
  • No els hi convidem → convidem-los-hi
  • No te'ls llepis → llepa-te'ls

Formes no personals dels verbs

Taula de verbs irregulars i les seves formes no personals (infinitiu, gerundi i participi):

InfinitiuGerundiParticipiInfinitiuGerundiParticipi

Absoldre

Absolent

Absolt

Fendre

Fenent

Fès

Admetre

Admetent

Admès

Fer

Fent

Fet

Atendre

Atenent

Atès

Fondre

Fonent

Fos

Atènyer

Atenyent

Atès

Haver

Havent

Hagut

Aparèixer

Apareixent

Aparegut

Imprimir

Imprimint

Imprès

Aprendre

Aprenent

Après

Jeure

Jaient

Jagut

Batre

Batent

Batut

Merèixer

Mereixent

Merescut

Beure

Bevent

Begut

Moldre

Molent

Mòlt

Caldre

Calent

Calgut

Morir

Morint

Mort

Caure

Caient

Caigut

Obrir

Obrint

Obert

Cloure

Cloent

Clos

Ofendre

Ofenent

Ofès

Cobrir

Cobrint

Cobert

Oferir

Oferint

Ofert

Complir

Complint

Complert

Ometre

Ometent

Omès

Comparèixer

Compareixent

Comparegut

Omplir

Omplint

Omplert

Conèixer

Coneixent

Conegut

Pertànyer

Pertanyent

Pertanyut

Córrer

Corrent

Corregut

Plànyer

Planyent

Planyut

Coure

Coent

Cogut

Plaure

Plaent

Plagut

Creure

Creient

Cregut

Poder

Podent

Pogut

Dependre

Depenent

Depès

Pondre

Ponent

Post

Desaparèixer

Desapareixent

Desaparegut

Prendre

Prenent

Pres

Descloure

Descloent

Desclòs

Pretendre

Pretenent

Pretès

Paisatge vegetal mediterrani: bosc perennifoli i matoll

GeografiaActualitzat el 2,3 KB

El paisatge vegetal de clima mediterrani

Correspon a la regió floral mediterrània. Les formacions vegetals característiques són el bosc perennifoli i el matoll. Aquestes formacions xeròfiles són d'arrels molt esteses en superfície o en profunditat per a captar l'aigua i fulles perennes i esclerofil·les.

a) El bosc perennifoli

Format per arbres de mitjana alçada amb tronc no rectilini, gruixut i rugós, i fulla perenne. Posseeix un sotabosc ric.

  • L'alzina és l'arbre més característic i extens del clima mediterrani. És resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de sòls. La fusta, molt dura i resistent, s'utilitza per a l'elaboració de rodes, fusteria exterior, utensilis i carbó. El fruit, la bellota, per a alimentar el bestiar (
...
Continua llegint "Paisatge vegetal mediterrani: bosc perennifoli i matoll" »

El Trienni Liberal (1820-1823): reformes clau a Espanya

HistòriaActualitzat el 3 KB

El Trienni Liberal (1820-1823): Reformes i Context

L'1 de gener de 1820 va triomfar el pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Rafael del Riego al capdavant d'una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan (Sevilla), que havien d'embarcar per anar a combatre a les colònies americanes. La passivitat de l'exèrcit reial i l'acció dels liberals a les ciutats van obligar el rei a acceptar la Constitució de 1812. A més, es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia, va permetre el retorn de liberals i afrancesats i va convocar eleccions, que els liberals van guanyar.

Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals i van iniciar una obra reformista molt important. Una sèrie de...

Continua llegint "El Trienni Liberal (1820-1823): reformes clau a Espanya" »

Corts Generals: composició, funcions i organització

DretActualitzat el 3,01 KB

Corts Generals

Característiques de les Corts Generals

  • Òrgan representatiu del poble espanyol.
  • Òrgan constitucional, regulat per la Constitució.
  • Òrgan deliberant, amb la finalitat del debat polític.
  • Òrgan legislador, encarregat d'elaborar lleis.
  • Òrgan permanent, sempre en funcionament.
  • Òrgan inviolable, amb especial protecció penal.
  • Bicameral, format pel Congrés i el Senat.

Composició del Congrés

  1. Nombre de diputats: segons la CE (300-400), segons la LOREG (350).
  2. Elecció: sufragi universal.
  3. Durada: 4 anys.
  4. Llistes tancades i bloquejades.
  5. Barrera legal: 3%.
  6. Sistema electoral proporcional (Llei d'Hondt).
  7. Circumscripció electoral: província (mínim 2 diputats, Ceuta 1, Melilla 2).

Composició del Senat

  1. Nombre de senadors: variable.
  2. Elecció: sufragi
...
Continua llegint "Corts Generals: composició, funcions i organització" »