Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Altres cursos

Socialització i les seves fases

La socialització és el procés a través del qual l’ésser humà s’incorpora al seu context o entorn social i aprèn el conjunt de normes, idees, etc., per a una bona convivència. Es poden distingir tres fases:

• La primària: aquella que té lloc durant la infància de l’ésser humà, el qual es troba amb altres individus que l’influencien, adaptant els seus rols i actituds i amb els quals s’identifica emocionalment.
• La secundària: procés posterior a la socialització primària que permet a un individu ja socialitzat conèixer i incorporar-se a nous àmbits de la societat.
• La resocialització: última fase a la qual no tothom arriba. Són aquells modificadors que intenten rectificar o reintegrar una

Principis de l'Aprenentatge Eficaç

1. De conegut a desconegut

Partir del coneixement/nivell de l'alumne. (Avaluació inicial)

2. De més senzill a més complex

Complicar les tasques partint de les més senzilles.

3. De poc a molt

Fa referència al nombre de repeticions i la intensitat.

4. Del més pròxim al més llunyà

Plantejar situacions familiars i anar complicant-les, allunyant-les.

5. Del més concret al més abstracte

Psicologia evolutiva.

6. Individualització

Atendre els diferents ritmes d'aprenentatge dins del grup.

7. Llibertat

Permetre el desenvolupament d'àrees internes dels alumnes tot i que no coincideixin amb els interessos del docent.

8. Activitat

En busca la participació activa de l'alumne al procés d'ensenyament-aprenentatge. Evitar...

Definició i Característiques de l'Animació Sociocultural (ASC)

Es considera de caràcter polisèmic, ja que s’han utilitzat termes com intervenció, acció, dinamització, promoció o desenvolupament, sovint com a sinònims o complementaris del que l'animació significa. Això només ha generat més confusió i no ha ajudat a precisar i clarificar el terme.

Podem definir l'ASC com una metodologia d'acció i intervenció socioeducativa que, a partir del protagonisme i la participació de la comunitat, busca el seu desenvolupament comunitari i cultural. Per això, no és espontània ni improvisada.

Característiques Fonamentals de la Definició d'ASC

A. L'ASC és una Metodologia

És una manera ordenada de fer les coses. Inclou processos, estratègies...

Conceptes Clau en Salut i Societat

Medicina Social

La medicina social, a més de contemplar els aspectes biològics, analitza les causes i tractaments des d’un punt de vista social, econòmic i polític. És a dir, les malalties també s’han de contemplar des d’aquests aspectes, ja que a vegades, les solucions es troben modificant aspectes o condicions de vida de les persones amb actuacions socials, polítiques, etc., que milloren la vida de la població. La Medicina Social defineix quin factor de l’estructura social provoca aquests caos i per què alguns sofreixen i altres no.

Suïcidi Anòmic

Durkheim va dur a terme un estudi en el qual es va realitzar una anàlisi de les variacions en les dades estadístiques de suïcidis en diferents...

Formes d'organització social a l'aula

• Estructura competitiva (interdependència negativa dels objectius): mateix objectiu però uns guanyen i altres perden. No es tolera l'ajuda mútua entre els alumnes; fomenta poca autoestima i motivació extrínseca. Exemple: partit de futbol.
• Estructura individualista (no interdependència dels objectius): l'objectiu és individual i les recompenses depenen de l’esforç individual. Es tolera l'ajuda mútua entre alumnes, però no és clau; o guanyes o perds. Exemple: examen o carnet de conduir.
• Estructura cooperativa (interdependència positiva): promou l’aprenentatge entre iguals i es fomenta l’ajuda mútua entre els membres. Tots els membres segueixen un objectiu comú; els aprenentatges han de ser

L'origen de la problemàtica antropològica

Quines circumstàncies fan sorgir la pregunta per l'ésser humà?

Aquesta qüestió apareix quan ens plantegem preguntes bàsiques sobre nosaltres mateixos i el nostre lloc en el món. Aquests interrogants sorgeixen davant de grans canvis socials, com ara la globalització o els problemes mediambientals. També emergeixen quan parlem de la igualtat entre les persones o quan la tecnologia evoluciona de manera molt ràpida.

Les arrels profundes de l'existència

Les arrels més profundes de la problemàtica antropològica se sostenen en experiències específiques:

• Per una llibertat que busca ser ella mateixa: És impossible defugir la tasca de viure; necessitem llibertat per existir i per conèixer-nos a

Què són les funcions cognitives?

Són tots els processos que utilitzem per adquirir, processar, emmagatzemar, transformar i recuperar la informació de l’entorn.

• Percepció: La forma en la qual el cervell interpreta les sensacions a través dels sentits (visual, auditiva, gustativa, olfactiva i tàctil).
• Atenció: Capacitat mental de percebre una cosa fent servir la concentració per entendre la realitat. És voluntària i està molt relacionada amb la motivació.
• Orientació espaciotemporal: Capacitat que ens permet ser conscients de nosaltres mateixos i del context on ens trobem. Es divideix en orientació personal, temporal i espacial.
• Memòria: Capacitat de codificar la informació extreta de l’experiència amb el medi, emmagatzemar-la

Actituds de l'animador

L'animador ha de desenvolupar les següents actituds:

• Fer-se persona d'equip amb sentit comunitari.
• Ser més creatiu.
• Educar en el sentit democràtic.
• Saber més sobre conflictes, causes i pautes per abordar-los.
• Aconseguir millor capacitació per fer del grup un col·lectiu autònom, protagonista de la seva formació i interrelacionat amb altres grups col·lectius.
• Observar molt.
• Escoltar a tots i a tot.
• Tenir empatia.
• No perdre mai la calma.
• Comentar tot el que passa al grup i intervenir quan aquest es bloquegi.
• Respectar cadascú pel que és i com és.
• Estar atent a les necessitats, inquietuds i problemes de cada membre del grup.
• Ser objectiu i realista, sense ser fred ni distant.
• Estimular, ser motivant i tenir iniciativa.
• Tenir

El Sistema Rebus

• Sistema Pictogràfic

  • Símbols molt realistes.
  • Estructura esquemàtica.
  • Fàcilment interpretables.

• Indicadors Gramaticals

  • Articulació més precisa i rica del sistema.

• Tres Nivells de Signes

  • Primer nivell: objectes o símbols fàcilment reconeixibles.
  • Segon nivell: verbs o conceptes que requereixen aprenentatge.
  • Tercer nivell: símbols abstractes (pronoms, conjuncions, etc.).

El Llenguatge Minspeak

• S'usa amb un comunicador amb sortida de veu.

• Sistema Pictogràfic Basat en la Compactació Semàntica

  • Atribuir a cada significant multitud de significats.

• Tècnica de Codificació a Partir d'Icones

  A partir d'una petita quantitat d'icones:

  • Cada icona té múltiples significats.
  • El sentit el determina el segon símbol (o fins i tot, el tercer).

• Principi