Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Batxillerat

1. Breu Història del Cervell

Aristòtil pensava que el cervell servia per refredar la sang i que l'ànima residia al cor. Aquesta visió central del cor va prevaler fins al segle XVII. Un temps abans, però, ja Hipòcrates de Cos (460-370 aC), el pare de la medicina, s'havia adonat que alguns malalts que havien rebut un cop al cap desenvolupaven epilèpsia, malaltia mental que es considerava sagrada. Hipòcrates, en canvi, va considerar que l'epilèpsia era deguda a un mal funcionament del cervell.

Al segle III aC es creia que els nervis eren canonades per les quals hi passaven distints tipus d'esperits, idea que va arribar fins al segle XVII. Descartes, al segle XVII, parlava d'esperits animals, que s'originaven en la glàndula pineal (glàndula...

L'Adolescència: Definició i Etapes Clau

L'element inicial que defineix l'adolescència és la pubertat, entesa com els canvis fisiològics que fan possible que una persona pugui tenir fills. El final de l'adolescència arriba en el moment en què una persona assoleix una maduresa emocional i social que li permet desenvolupar-se dins l'anomenada vida adulta.

Un Cos Nou: Canvis Físics i Desenvolupament

Durant l'adolescència es produeixen grans canvis físics. Aquests canvis estan regulats pel sistema hormonal. Els canvis són diferents per als nois i les noies.

Canvis Físics en Noies

• Creixement dels pits.
• Creixement sobtat de l'alçada.
• Aparició de la primera menstruació.

Canvis Físics en Nois

• Creixement del penis.
• Augment de l'alçada, del pes

L’ALLÒ: Part més antiga de la nostra personalitat i font d’energia mental. És inconscient i primitiva. El seu mecanisme consisteix en la satisfacció Immediata de les necessitats sense més consideracions, és a dir, instintiu. No Te valors morals nipensa en els altres, Sinó que segueix el principi del plaer (busca plaer i evita lo desagradable). Quan contacta amb el món exterior neix el jo.

El JO: S’origina a partir de l’allò en el nen petit, a mesura que creix i entra en Contacte amb l’exterior. Es convertiràen la part mental de control de la conducta. Té com a finalitat el Contacte amb la realitat i l’autoconservació en aquesta. Quan actua considera Les conseqüències més que el plaer, principi de la realitat (s’oposa...

Què són les habilitats socials?

Les habilitats socials (HHSS) són el conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb eficiència en les nostres relacions interpersonals. Aquestes són presents en qualsevol context: relacions familiars, laborals, escolars o en activitats d'oci.

Les habilitats socials contribueixen a augmentar el benestar. Les persones que experimenten algun dèficit en les seves HHSS tenen més probabilitats de desenvolupar problemes emocionals i afectius, fet que té un impacte negatiu en l'autoconcepte i l'autoestima. En canvi, unes bones HHSS faciliten la integració en la societat.

Beneficis de les habilitats socials

Les habilitats socials ens permeten:

• Millorar les nostres relacions interpersonals.
• Disminuir l'ansietat

L'home a la societat i el control social

L'autor B reflexiona sobre com és l'home dins la societat i com l'afecta. B explica que, per tal de seguir dins del sistema i obeir les pautes marcades, hi ha diferents tipus de càstigs.

Per explicar això, B utilitza els conceptes de Control Social (CS) i Estratificació Social (ES).

Control Social (CS)

El Control Social és el conjunt de mecanismes que es dediquen a regular l'ordre social. Tota societat té aquest control. Hi ha diferents mecanismes:

• Violència
• Desprestigi
• Control social de la moral (costums i bona educació)

Quan una persona o grup deixa d'actuar com hauria d'actuar, són vistos com a persones "rares". És a dir, al no seguir les pautes, estan destinats a quedar al marge de la societat....

La Intel·ligència: Definició i Dimensions Constitutives

La intel·ligència és la capacitat que ens permet raonar, comprendre idees i adaptar-nos a l’entorn. Tradicionalment, s'han identificat quatre dimensions constitutives:

Dimensions de la Intel·ligència

• Capacitat o competència: Determinada per la genètica i l’estructura del cervell.
• Procediment o estratègia: La manera d'actuar per assolir uns objectius.
• Coneixement: Implica l'anàlisi, la síntesi i l'avaluació de la informació.
• (Nota: El text original només n'esmenta tres explícitament, tot i indicar-ne quatre).

Enfocaments en l'Estudi de la Intel·ligència

L'estudi de la intel·ligència s'aborda des de diverses perspectives:

• Enfocament diferencial: Analitza si la intel·ligència

L'atenció: definició i factors

L’atenció és la facultat que permet seleccionar els estímuls, destriant quins ens resulten més útils i quins són secundaris.

Factors que influeixen en l'atenció

• Factors externs: Tenen a veure amb la manera com els sentits capten els objectes (sons, olors, gustos). Inclouen: la intensitat, el moviment, el canvi, la repetició, el contrast, la lluminositat, la novetat, la raresa i l'exotisme.
• Factors interns: Depenen de la manera de ser de qui percep (situació anímica). Inclouen: les necessitats del moment, l'interès, la motivació, les expectatives, la relació amb coses sabudes o viscudes i la capacitat de deixar-se influir per la pressió social o l'autoritat.

Tipus d'atenció

• Atenció focalitzada: Es

Dimensions i Teories de la Personalitat

Trets i Macrotrets de la Personalitat (Eysenck)

La personalitat es pot entendre a través de diferents nivells de trets:

• Trets Primaris: Respostes habituals que es relacionen entre si fins a formar un tret (p. ex., sociabilitat o impulsivitat).
• Respostes Habituals: Formes regulars de comportar-se d'una persona (p. ex., arribar sempre tard).
• Macrotrets: Organització dels trets de forma estable i amb capacitat de predir la conducta.

Cap persona pertany exclusivament a una o altra tipologia, sinó que presenta trets de cadascuna d'elles:

• Extraversió/Introversió: L'extraversió reflecteix el grau en què la persona és sociable i participativa en les relacions socials.
• Estabilitat/Neuroticisme: L'estabilitat es

El comportament

És l'activitat de relació d'un animal amb el seu medi.

Comportaments innats

• Origen hereditari.
• Es transmeten genèticament.
• Comuns a tots els membres d'una espècie.

Exemples: reflexos, instints.

Comportaments adquirits

• Origen en l'experiència i l'aprenentatge.
• Es transmeten culturalment.
• Propis d'individus o col·lectius que viuen junts.

Exemple: conductes apreses.

El comportament humà

• Base biològica, innata, comuna a tots els humans.
• Es desenvolupa i concreta en un medi social, on:
  • Els instints s'adeqüen a les pautes socials.
  • S'aprèn la cultura del grup.
• Els humans tenim una gran capacitat per aprendre continguts i aplicar-los amb flexibilitat i intel·ligència a la pràctica.
• El nostre comportament resulta de la influència i la interacció

Teoria dels Trets i Tipus de Personalitat

Un tret és una forma específica del comportament. Implica una disposició estable a comportar-se de manera semblant en diverses circumstàncies. Un conjunt de trets estables dona lloc a un tipus (model de comportament).

Allport: Trets Comuns i Individuals

Pioner en l’estudi dels trets, dimensions per les quals es diferencia la personalitat dels individus. Va diferenciar entre:

• Trets comuns: Aplicables a moltes persones.
• Trets individuals: Propis de cadascú.

També va distingir entre:

• Trets secundaris: Tenen un efecte dèbil en la conducta i expliquen que una persona es comporti de manera diferent en algunes situacions.
• Trets centrals: Permeten definir una persona.
• Trets cardinals: Dominen la personalitat